“Agitar milers de ciutadans que, com murs humans, han protegit les urnes i col·legis electorals”. Aquesta ha estat una de les acusacions formulades avui contra les dotze persones que seuen a la banqueta d’acusats del Tribunal Suprem pel fiscal Javier Zaragoza.
Zaragoza ha estat el primer a intervenir en la segona jornada del judici contra el Procés, que dedicarà la seva jornada al fet que Fiscalia, Advocacia de l’Estat i l’acusació popular exercida per Vox responguin a les qüestions prèvies plantejades en la passada jornada per les defenses dels 12 detinguts, entre elles la falta d’imparcialitat del jutge instructor -del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona-, no haver tingut accés els advocats de la defensa, encara a dia d’avui, a tota prova admesa per la sala, la denegació massiva de les proves proposades per les defenses o que quatre magistrats de la sala van ser també part de la sala que va admetre a tràmit la causa que va presentar fiscalia sobre el Procés.
El fiscal ha donat resposta a un primer bloc de les qüestions prèvies presentades, que ha agrupat com les referides al dret a un judici just. “Alguns escrits de les defenses, més que de defensa, són acusatoris, creant un relat alternatiu per desacreditar la justícia espanyola i qüestionar la qualitat democràtica de l’Estat de dret”.
Zaragoza ha titllat de ridícula la denúncia massiva de violacions de drets fonamentals per part de les defenses dels acusats. “Es pretén convertir en víctimes de persecució política als que han anat contra l’ordre constitucional i seure a la banqueta a l’Estat, que ha reinstaurat l’Estat de dret”, i continua: “Es deia que aquest havia de ser un judici a la democràcia quant a la seva capacitat de tolerar la discrepància política, i això no és cert, és un judici en defensa de la democràcia espanyola “.
Zaragoza ha destacat que en aquest procés no es jutja l’independentisme, sinó els “gravíssims fets de setembre i octubre de 2017” per tot seguit fer referència al propi escrit d’acusació de Fiscalia , de la qual cita que els acusats “no es van limitar a defensar un projecte polític per vies legals, sinó que van caure en una desobediència reiterada i van impulsar mobilitzacions socials per imposar un plantejament polític als altres”.
Tot i que el mateix fiscal ha subratllat la desobediència reiterada -que no suposaria entrada a la presó- com els fets dels quals acusa els dotze del Procés, a més de l’impulsar mobilitzacions socials -que estaria emparat pel dret de manifestació o, en tot cas, per la Llei Mordassa encara en vigor, que preveu penes de multa-, des Fiscalia es demanen penes d’entre 16 i 25 anys de presó per delictes de rebel·lió per a nou dels dotze acusats. “És la resposta legal de l’Estat de dret davant d’una agressió que no pot quedar impune”, constata.
La qüestió prèvia pel que fa a la competència per a celebrar el judici, el fiscal l’ha ventilat assenyalant que el Tribunal Suprem va ser l’òrgan que va resoldre sobre aquesta qüestió. Sobre la denunciada parcialitat del jutge instructor de la causa -el del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona-, Zaragoza ha respost que les expressions del jutge en les actuacions, en els quals feia valoracions sobre el procés, del qual també “es sentia víctima “,” s’ha tret de context “i, en tot cas,” aquestes expressions només volen dir que en la investigació hi ha clares manifestacions d’il·legalitat, i que “potser el problema és que ho hagués dit fora”.
El fiscal ha respost a l’advocat de Jordi Cuixart, Benet Salellas, que en la jornada anterior assenyalava com a tortura, que en la instrucció de s’enumeraren les lesions sofertes pels agents de policia que van actuar en la jornada de referèndum mentre que les agressions sofertes per la ciutadania catalana es van resoldre amb un “van ser nombroses” i “el nombre està manipulat i exagerat”. Tot i el informe presentat davant l’ONU en què es detallen les més de 900 agressions sofertes, el fiscal només reconeix dos ferits greus: una persona que va patir un atac de cor i una altra que va rebre l’impacte d’una bala de goma en un ull – Roger Espanyol -, armes la retirada ja s’havia acordat a Catalunya. El fiscal conclou que, en tot cas la culpa per les agressions durant la jornada “ha de ser atribuïda als que van mobilitzar als ciutadans per impedir l’actuació policial”.
Zaragoza ha rebutjat que la Guàrdia Civil registrés tot l’edifici del Govern, afirmant que només van accedir als cinc despatxos consignats en la sentència del jutge instructor. I sobre el manifest signat per 120 juristes , el fiscal ha sortit per la via del desprestigi: “Només cal veure qui signa, són un 15% dels catedràtics de dret penal que hi ha, i no són els més prestigiosos precisament”.
Zaragoza ha conclòs amb el dret a l’autodeterminació, rebutjant que estigui emparat per cap norma nacional o internacional. Inclòs en la Carta de drets civils i polítics que Espanya va ratificar el 1976, el fiscal assenyala que aquesta resolució posava “punt final al procés de descolonització” i que les defenses havien omès les resolucions de l’ONU sobre la seva aplicació, que enumera en tres emeses en els anys 60 i 70. Zaragoza assenyala que aquestes resolucions estableixen que aquest dret és aplicable als pobles que estiguin en situació de dominació, legitimen el dret quan hi hagi una entitat ètnica i cultural pronunciada i que no és aplicable als Estats amb autogovern.
Per part de l’Advocacia de l’Estat -que en comptes de rebel·lió demana penes de vuit a 12 anys per sedició, Rosa Maria Seoane ha respost també a Benet Salellas, advocat de Cuixart, defensant la seva competència per acusar el president d’Òmnium Cultural per sedició, quan la seva presència com a acusació és en representació d’Hisenda -pels suposats delictes de malversació de fons públics-. En resum, l’advocada de l’Estat ha afirmat que hi ha jurisprudència que atorga a les acusacions, un cop estan personades, el acusar per delictes que vagin més enllà dels que han justificat la seva personació en el procés.
Sobre l’accés a tota la prova, contemplat en la directiva 2012/13, en vigor a Espanya-, que no han tingut els advocats de les defenses, ha afirmat que no és una qüestió prejudicial i que sobre això haurà de decidir la sala del tribunal, recalcant que és un intent de portar un procés “que és intern” a instàncies internacionals com el Tribunal Europeu de Drets Humans.
Seoane també ha tret ferro a la presumpta parcialitat de la jutge instructora, Irene Lozano: “No feia referència a un acusat en concret amb el terme convicted [condemnat en anglès], sinó a tots en general, i era en una llengua que no era la seva materna “. “Volia destacar la imminència del judici -continua-, no hi ha vulneració de la presumpció d’innocència”.
Javier Ortega, advocat de l’acusació popular de Vox, ha començat demanant a la sala que prohibeixi que hi hagi gent a la sala de vistes -els acusats- amb llaços grocs, al que el president de la sala Manuel Marchena ha respost en referència a la jurisprudència europea, que permet l’ús de símbols en una sala de judicis.
Catalunya Plural, 2024 
