Bangla Desh està vivint de nou un moment de convulsió important, després de la manifestació de milers de treballadores de la indústria tèxtil i portuaris per un salari mínim digne, “vital” .Una vaga que ha posat en escac el subministrament d’algunes de les més importants marques de roba globals, després que el Govern de Bangla Desh fixés el setembre de l’any passat el salari mínim en 8.000 takas1 (uns 95 dòlars).
El model “miraculós” de la indústria tèxtil de Bangla Desh comença així a trobar resistències per part de les milers de dones que treballen per sous miserables. Les treballadores s’han mobilitzat no només per exigir l’aplicació d’aquest salari mínim sinó per exigir una millora efectiva de les condicions de treball pel fet que principals fàbriques del sector es negaven a pagar l’augment. La indignació de les treballadores es va transformar en una crida a la vaga reclamant un salari mensual mínim de 16.000 takas (190 dòlars), que consideren el mínim de subsistència.
De forma coordinada, els empresaris d’algunes de les 50 principals fàbriques tèxtils de Bangla Desh van tancar les seves portes en un “tancament patronal”, temorosos que les treballadores que s’havien declarat en vaga prenguessin les instal·lacions.
En el curs d’aquestes manifestacions va morir un manifestant i més de 50 persones van resultar ferides, amb uns 8.000 treballadors de 27 fàbriques acomiadats en les últimes setmanes, entre ells molts dels líders sindicals. Una repressió del Govern coordinada amb la de les organitzacions empresarials. Van destacar tres fabricants importants: crony Group, East West Industrial Park Ltd i Metro Knitting & Dyeing Mills Ltd, que segons les seves pàgines web treballen per a marques europees internacionals com H&M i Next. No tenim notícia en aquest moment que produeixin per marques espanyoles, almenys per a Inditex, Mango i El Corte Inglés, les úniques marques de les que tenim el llistat de les fàbriques de Bangla Desh a la seva cadena de subministrament.
Bangla Desh és el país de major densitat de població del planeta, amb uns 160 milions d’habitants en una extensió de 148.460 quilòmetres quadrats (no arriba al terç de la d’Espanya), i està immers en una terrible precarietat de les condicions de vida i de treball.
Un país amb una poderosa indústria del tèxtil que en les seves 5.000 fàbriques dóna feina a diversos milions de treballadores (el 80% són dones). És el segon major exportador de peces de vestir del món després de la Xina, amb unes exportacions l’últim any d’uns 30.000 milions de dòlars en peces de vestir, el que representen el 80% de les exportacions totals del país. Les condicions de treball a Bangladesh són molt dures, destacant la gairebé nul·la seguretat en les seves fàbriques, principalment en les zones franques Industrials.
El major accident industrial de la història
El 23 d’abril es complirà el sisè aniversari de la terrible catàstrofe de l’ensorrament de Rana Plaça. Les dimensions d’aquest desastre no tenen precedents per la seva tremenda magnitud i gravetat. L’amo de l’edifici, Sohel Rana, i més d’una dotzena de funcionaris del govern van ser imputats en primera instància per càrrecs d’assassinat, acusats, finalment, d’homicidi industrial per la Cort Suprema de Dhaka (capital de Bangla Desh), ja que van ignorar les advertències i van impedir prendre mesures a l’edifici el dia abans de esfondrar-se. Hi havia 4 fàbriques tèxtils superposades en un edifici de 8 pisos, i la seva ensulsiada es resumeix en 2 esgarrifoses xifres: 1.134 persones mortes, i més de 2.500 ferits, molts d’ells de gravetat. Va constituir el més greu accident industrial de la història.
Aquest gran desastre industrial va provocar que l’opinió pública mundial posés en qüestió les pràctiques comercials globals, així com la necessitat de canviar les regles del joc de les grans empreses multinacionals pel que fa a la seva política i pràctica de Responsabilitat Social. I va portar a un acord per cinc anys, fins 2018, que es va denominar “ACCORD”, per a la prevenció d’incendis i per a la seguretat dels edificis.
L’acord va cobrir a uns 2.500.000 treballadors i es van realitzar unes 7.000 inspeccions periòdiques de seguretat en 1.800 fàbriques. D’aquestes, 172 van complir amb les correccions de problemes -es van identificar 118.500 violacions de seguretat i van ser tancades 188 centres de treball. Des de la signatura del ACCORD no s’ha produït cap mort per incendi o col·lapse estructural en les fàbriques on es va completar la inspecció i es van iniciar les renovacions.
A la primera signatura en aquest acord es van comprometre més de 220 marques mundials. El maig de l’any passat van renovar 119, entre elles les espanyoles (Inditex, El Corte Inglés i Mango). El nou compromís va ser de 5 anys. El nou ACCORD incloïa nous elements, donant major significació a la llibertat sindical i amb una protecció millorada per als treballadors les fàbriques estiguessin tancades o reubicades a causa de problemes de seguretat, establint una indemnització per acomiadament si els treballadors perden els seus llocs de treball.
Però des renovació de l’ACCORD el Govern de Bangla Desh està recorrent judicialment els procediments establerts intentant impedir que continuï desenvolupant la seva activitat i avançar en la seguretat de les instal·lacions fabrils. El passat 29 de novembre la Cort Suprema de Bangla Desh va celebrar una audiència per l’apel·lació de l’ACCORD contra l’ordre de restricció d’activitat presentada pel Govern.
Si es confirma la proposta del Govern, destruirien la independència de l’ACCORD en sotmetre totes les seves decisions a l’aprovació d’un comitè del govern. Prohibeix a més que els inspectors d’ACCORD identifiquin qualsevol nova violació de seguretat, obligant-los a ignorar els perills mortals trobats durant les seves inspeccions, així com els defectes en els sistemes d’alarma, sortides d’incendis bloquejades i esquerdes en columnes estructurals. Pretenen també impedir que es prenguin mesures contra els propietaris de fàbriques que amenacen o acomiaden als treballadors que presenten queixes de seguretat.
Inseguretat en els centres de treball
Les treballadores i treballadors poden quedar en una situació d’inseguretat en els centres de treball. És doncs un tema de vital importància que Bangladesh mantingui l’ACCORD, que el Govern no apliqui les seves mesures obstruccionistes com una mal entesa defensa de la “sobirania nacional”.
Les multinacionals que fabriquen a Bangla Desh han de plantejar aquesta exigència al Govern: poden i han de pressionar per eliminar negatius “nacionalismes” contraris als drets i interessos dels seus ciutadans, dels seus treballadors i treballadores en primer lloc.
Ni el sindicalisme de Bangla Desh ni el sindicalisme mundial podem considerar resolt el problema plantejat en aquesta baula essencial en la defensa del treball decent, del treball digne. El primer ACCORD va néixer de la crisi creada per l’homicidi industrial de Rana Plaça, ara la seva continuïtat és fonamental per canviar aquesta indústria i oferir un model nou a altres iniciatives, el que més ha de contribuir a l’avenç dels drets laborals en les cadenes de subministrament a tot el món.
Bangladesh seguirà sent en la propera etapa una referència per valorar l’avanç cap al treball decent en el món, el que suposa un repte per a les federacions internacionals, per als sindicats dels països on es fabriquen les peces de vestir i per a aquells en els quals es troben les capçaleres de les marques. Cal que el seguiment de la realitat industrial i sindical d’aquest país es converteixi en un aspecte prioritari de l’acció solidària de la classe treballadora mundial, que es prengui consciència que la defensa dels drets del treball a Bangla Desh és un element essencial de la defensa dels drets dels treballadors del món.
Catalunya Plural, 2024 
