Joaquim Forn, conseller d’Interior quan va tenir lloc el referèndum de Catalunya, va expressar a Puigdemont el seu compromís polític amb la celebració del referèndum, però també la necessitat de separar-lo de la seva activitat com a cap de la policia catalana. Així ho ha expressat en la seva intervenció en la tercera jornada del judici del Procés preguntes del fiscal Fidel Cadenas, primer a interrogar-li.
El exconseller ha acceptat respondre a les preguntes de Fiscalia, que demana per a ell 16 anys de presó per un delicte de rebel·lió, i de l’Advocacia de l’Estat, que demana per a ell 11 anys i sis mesos de presó per sedició, però no a les de l’acusació popular exercida per Vox. També ha lamentat no haver pogut tenir accés a la traducció simultània per a així declarar en català, per la qual cosa ha atestat en castellà.
Forn a afirmat que els Mossos mai van rebre ordres polítiques i cap dels seus actes va ser contrari a la Constitució. “El meu compromís polític era celebrar el referèndum, pitjor havia de separar el meu voluntas política de la via policial, des del meu departament no s’exerceix cap labor en favor del referèndum”, ha reafirmat.
La primera tanda de preguntes de Fiscalia han anat centrades a conèixer si Forn havia estat anteriorment detingut per la seva ideologia, al que est ha recordat que en els 80 va ser detingut per portar una bandera catalana en les Olimpíades del 92.
Després d’això, li ha preguntat si coneixia de les resolucions del Tribunal Constitucional que declarava il·legals les diverses normatives aprovades pel Parlament català sobre el Procés. “Reconec la seva autoritat —ha afirmat en referència al Tribunal Constitucional—, però des del moment en què els seus membres són triats per partits polítics,això no és un senyal d’imparcialitat”.
Encara que Forn ha afirmat que tots eren conscients i han estat responsables de les conseqüències del referèndum, ha apuntat que aquest estava avalat per diversos principis legals i que, en tot cas, com a conseqüències penals es parlava de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics. En el document emès per Fiscalia, encara que s’advertia de conseqüències penals, no especificava quins.
Sobre les mobilitzacions celebrades el 20 de setembre davant el registre de l’edifici de la Conselleria d’Economia, Forn ha destacat que “manifestar-se contra una resolució judicial no és delicte”, encara que ja en el seu moment va condemnar els danys que es van infringir sobre dos cotxes de la Guàrdia Civil. També que ell no dirigia l’operatiu policial i la comitiva judicial va poder fer el seu treball.
Forn ha explicat que l’Assemblea Nacional Catalana, que presideix Jordi Sánchez —que va ser empresonat el 16 d’octubre de 2017— va organitzar un passadís de voluntaris que permetessin l’entrada i sortida de la comitiva judicial, que va decidir que no es tractava d’un camí prou segur i va sortir per una altra una via. “Ni saltant murs ni res semblant, salvant un desnivell entre la Conselleria i un edifici adjacent”, ha puntualitzat For. Cadenes ha replicat si la comitiva judicial va prendre aquesta decisió perquè l’ambient en l’exterior no era prou segur. El exconseller explica que les Brimo, el cos antidisturbis dels Mossos d’Esquadra, va intervenir per a permetre la sortida de la comitiva, al que el fiscal ha assenyalat que això va succeir entre les 2h i 7h, quan la comitiva havia acabat el treball a les 20h.
El fiscal també ha preguntat sobre les activitats dels Mossos quant a requisar el material per a organitzar i difondre el referèndum. “No sol·licitem permisos per a requisar res ni fer registres perquè aquests han d’estar basats en un supòsit delictiu del qual no hi havia indicis. No es va confiscar res abans del 1-O”.
Sobre l’actuació dels Mossos, ha afegit que les seves intervencions, que van donar compliment a l’acte contra el referèndum, van aixecar més de 6.000 actes, permetent que no s’obrissin més centres de votació durant el referèndum. “No em sembla adequat parlar d’inactivitat dels Mossos”, afirma.
Forn ha assenyalat que es va seguir el pla del Cos Nacional de Policia, davant el requeriment de Fiscalia, que va demanar “tots” els efectius, però que no tenien suficients cotxes per a totes les parelles de mossos que havien d’acudir als centres electorals, per la qual cosa moltes van anar a peu. “Ha significat la mobilització més important de tota la història dels Mossos d’Esquadra”, ha afirmat Forn, que ha assenyalat que el nombre d’efectius destinats va ser fins i tot superior que el desplegat davant els atacs terroristes soferts pocs mesos abans.
Ha negat que en les reunions prèvies al referèndum sobre seguretat es plantegessin situacions de violència generalitzada, encara que sí d’actes puntuals, i era informació compartida amb els diferents cossos policials, en referència al fet que Policia Nacional i Guàrdia Civil disposaven de la mateixa informació. “Va haver-hi violència en alguns punts i, al meu entendre, per una actuació errònia de les Forces de Seguretat de l’Estat”, ha conclós.
Forn ha recordat que el SAP, sindicat majoritari dels Mossos d’Esquadra ha lamentat en un comunicat les imatges de violència que s’havien donat a Catalunya, citant una frase d’aquest comunicat: “Com a professionals de la seguretat creiem que altres formes d’actuar són possibles per evitar un enfrontament directe “. El conseller ha assenyalat que en aquest moment, el balanç de ferits que manejaven els Mossos d’Esquadra era de 475 persones, i encara no estava tancat.
“Com totes les actuacions, segurament va ser millorable, però va ser l’actuació que es va anunciar el dia 21 [de setembre] a la magistrada. Només hi va haver una crítica per part de Pérez de los Cobos, però en cap moment hi va haver una demanda que es modifiquen les ordres d’actuació “, ha afirmat sobre l’actuació dels Mossos a l’1 d’octubre. “Si hi va haver alguna mala actuació va ser per part de la CNP i de la Guàrdia Civil, que anaven en contra del que va decretar la Secretaria d’Estat”, continua.
“Com a conseqüències penals es parlava de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics”
El fiscal ha continuat preguntant-li sobre la reunió mantinguda entre els dies 26 i 27 d’octubre, en la qual s’hauria debatut sobre el seu convocar noves eleccions a Catalunya o aprovar la declaració d’independència, el que finalment es va fer. “No recordo qui deia què, la meva opinió era que, si hi havia possibilitat de cercar consens que ens permetés continuar parlant, calia donar suport a aquesta solució”, explica Forn. “Quan Puigdemont va decidir al principi convocar eleccions, vaig pensar que era favorable. Hi havia negociacions amb l’Estat i les persones que havien de contestar per convocar eleccions i evitar el 155 no van arribar a contestar. Els representants van dir que, tot i convocar eleccions, s’aplicaria el 155 i es va decidir passar a la declaració d’independència “.
Sobre algunes de les despeses en què s’hauria incorregut, Forn ha respost al fiscal que la publicitat l’1 d’octubre van ser coberts per TV3, però no sap pel que fa a la distribució de la propaganda. Afirma que tampoc es van pagar als observadors internacionals.
Després del fiscal Fidel Cadenas, li ha tocat el torn a l’advocada de l’Estat Rosa Maria Seoane, que ha insistit sobre el compromís amb el referèndum per part de Forn i el seu rol com a cap de la policia. “No hi ha instrucció política perquè [els mossos] incompleixin la llei o deixin les seves funcions”, ha reiterat.
Sobre els permisos donats a les manifestacions de caràcter independentista, ha assenyalat que, com a funcionari públic, entén que, encara que siguin avisades amb poc temps, el dret de manifestació preval. “No recordo manifestacions que hagin estat desconvocades per no comptar amb el temps”. Sobre les mesures adoptades per salvaguardar l’ordre públic, li ha remès als alts càrrecs dels Mossos que també estan cridats a declarar. Les instruccions que es van donar assenyala que van ser “les de sempre, protegir les persones i els béns”.
– “Si aquesta era la intenció, com s’explica el passadís humà creat pels mateixos manifestants?”, Ha continuat l’advocada de l’Estat.
– “La manera per rebaixar la tensió era crear un servei d’ordre per part de les mateixes entitats que convocaven i que van ser les responsables de la multitud, mesura que ha assegurat que es pren en qualsevol manifestació”, ha respost Forn.
L’advocada de l’Estat ha continuat preguntant de nou per la planificació dels mossos per a la jornada de referèndum, murmurant amb la boca tancada després que el president de la sala segona del Suprem li demanés que deixés de repetir preguntes.
Després d’això, Forn ha contestat, a preguntes de l’advocada de Carme Forcadell, que mai s’havia reunit amb aquesta. Tampoc amb Jordi Sánchez, president de l’Assemblea Nacional Catalana.
Respecte a la declaració d’independència del dia 10 d’octubre, Forn, ha reiterat, davant preguntes del seu advocat, que es va revocar gairebé immediatament per a “esgotar totes les possibilitats de diàleg” i l’ha qualificat com una “declaració política”. De la mateixa manera s’ha referit a la declaració d’independència del 27 d’octubre: “No va haver-hi res aquell dia que pogués fer pensar en el naixement d’un nou Estat”, ha afirmat Forn.
El exconseller assenyala que des de l’Estat espanyol hi havia “desconfiança” respecte a les actuacions dels Mossos d’Esquadra. Però que sempre hi ha hagut bona coordinació dels diversos cossos de seguretat a Catalunya i prova d’això va ser la gestió que es va fer front als atacs terroristes de Barcelona. També que les instruccions de la pròpia Secretaria d’Estat als Mossos consistien que les seves actuacions es dirigissin a assegurar la convivència i que es prevalia la seguretat sobre l’efectivitat.
A preguntes del seu advocat, Javier Melero, Forn ha explicat que en cap moment els Mossos d’Esquadra van tenir coneixement dels plans d’actuació per al dia del referèndum de Policia Nacional i Mossos d’Esquadra.
Sobre els mossos necessaris per a complir les instruccions de Fiscalia per al dia de referèndum, que contemplaven cordons de seguretat de cent metres al voltant dels col·legis electorals, Forn ha assegurat que excedien amb molt als 10.00 efectius disponibles, i encara que oficialment no va saber la valoració d’efectius de Mossos d’Esquadra que manejaven des de Madrid, en una entrevista posterior del secretari d’Estat se Seguretat, José Antonio Nieto, el xifrava en 90.000. També que, segons li va advertir el cap dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero, la instrucció de Fiscalia incloïa el tancament de col·legis electorals que eren centres privats, la qual cosa no podia fer-se sense ordre judicial.
Afirma haver parlat amb el delegat del Govern espanyol a Catalunya, al qual va enviar fotografies per WhatsApp d’unes càrregues en un col·legi de Barcelona i li va recriminar la violència exercida per part de la Policia espanyola. El delegat va contestar afirmant que “ja havia fet el que havia de fer”. Sense establir relació causa efecte, Forn afirma que, “a partir d’una determinada hora”, es deixen de donar les actuacions de la Policia i la Guàrdia Civil en els col·legis catalans.
També que, sense accions violentes, els Mossos van tancar més de 400 centres electorals enfront dels pocs més de cent tancats per Policia Nacional i Mossos d’Esquadra.
Catalunya Plural, 2024 
