Quan hom no arriba a temps a la reunió de redacció setmanal i vuit dels teus companys del setmanari moren abatuts per dos gihadistes i unes altres quatre persones també perden la vida en aquest atemptat a més dels ferits greus, la teva vida canvia. La dibuixant Cathérine Meurisse (Niort, 1980), que havia començat a fer sàtira política al periòdic Charlie Hebdo deu anys abans, va experimentar un sotrac de tal magnitud aquell 7 de gener del 2015 que va tardar més d’un any en transformar-ho en una catarsi (com també va fer el seu company Luz) i convertir-ho en La légéreté (Dargaud, 2016) que en castellà es va publicar com a La levedad (Impedimenta, 2017).
Aquest exercici d’introspecció, que va de París a Roma i passa per la Villa Médicis com a teràpia de reapropiament a partir de la bellesa de l’art, ha tingut una continuació amb Les grands espaces (Dargaud, 2018) i que encara no té traducció ni en català ni en castellà. En aquest últim àlbum, Meurisse s’endinsa en la seva infància rural al Poitou-Charantes on va anar a viure amb els seus pares que buscaven una comunió amb la natura que també transcorria per la literatura. Envoltats de totes aquestes referències i enmig del brogit del darrer Festival de Còmic d’Angulema, la dibuixant francesa ens va explicar com s’ha reinventat com a autora.
Expliques sovint que, l’atemptat a Charlie Hebdo, és per a tu un moment fundador. El que va passar et va servir per transcendir la sàtira política…
Catalunya Plural, 2024 
