“Els manters es rebel·len contra la Guàrdia Urbana”. “L’última víctima dels manters”. “Els comerciants exigeixen més pressió policial”. Aquests titulars, que responen a dos grans mitjans generalistes editats a Barcelona, El Periodico i La Vanguardia formen un relat de l’opinió pública que certes capçaleres han ajudat a crear sobre el col·lectiu dels venedors ambulants. L’últim d’aquests titulars el signava El Periódico, que diumenge va tornar a despertar amb una d’aquestes portades carregades contra els manters, pròpies dels estius. Des de Madrid es deia que “Els adeptes d’una confraria islàmica senegalesa es fan amb el control del ‘top manta’ a Espanya”.
Organitzats en el Sindicat de Venedors Ambulants des del 2015, els manters han estat protagonistes de les portades des de fa molts estius, moment en el qual descendeix l’actualitat política i en que “s’instrumentalitza” el col·lectiu per crear un “discurs d’odi i de por que justifica el racisme institucional que patim i que, al final, l’únic que aconsegueix és trencar la nostra societat”. Això diu Aziz Faye, que va ser manter durant molts anys, a la presentació del llibre Vida mantera, escrit pel periodista, ex redactor de Catalunya Plural i especialitzat en aquest col·lectiu, Yeray S. Iborra.
El llibre, editat per la Fundació Periodisme Plural i l’editorial Octaedro, és un recull de més de tres anys de treball a peu de carrer -i de manta- d’Iborra. Un recorregut pel fenomen manter des d’allò global al local; des del Senegal, buscant l’origen, fins a Barcelona. Un relat pròxim, des del coneixement i no l’estigma, que va ser presentat dilluns pel mateix Iborra, acompanyat de Faye; Lamine Bathily, portaveu del Sindicat; Rosa Sánchez, activista de l’Espai de l’Immigrant; Laura Curell, d’Iridia i Álvaro Porro, comissionat d’economia social de l’Ajuntament de Barcelona.
La presentació de Vida Mantera, a l’Espai Contrabandos del Raval de Barcelona, no podria haver estat en una data més adequada, el dia després d’aquesta portada “d’alarma”, segons ha apuntat Iborra. I més en un moment que ha definit com “sensible”, a causa del inici de la campanya electoral. “Associa els manters a termes que semblen del passat: màfia, secta… sembla un titular d’anys enrere, quan no hi havia un Sindicat que desmuntés les mentides sobre el col·lectiu”.
I és que un dels problemes és que “parlen de nosaltres sense conèixer-nos, sense saber com vivim”, va afegir Faye, que considera que les persones que signen aquests articles són “falsos periodistes”. Per la seva banda Lamine Bathily apunta que “no em sorprendria que diguessin que som terroristes. Des del Sindicat ja hem desmuntat totes les mentides. Ara només els queda inventar-se coses, però sempre és fàcil acusar un negre pobre sense papers “.
Barcelona, un espai de persecucions
El 2015, abans de la formació del Sindicat de Venedors Ambulants, la “repressió policial era brutal”, ha apuntat Faye, que va recordar els matins de “por” en sortir de casa, “preparats per a qualsevol cosa que pogués passar als carrers”. Lesions, cames i braços fracturats, desplaçaments frenètics a urgències, trucades a primera hora del matí, explicant les persecucions policials pels carrers més cèntrics de Barcelona. Conseqüències psicològiques per als manters …
Així van ser els anys previs al 2015 i que van portar a una indispensable organització mantera, tal com recorden Faye, Bathily i Rosa Sánchez que, des del seu activisme en diversos espais de Barcelona, va acompanyar els manters en aquestes primeres jornades d’organització. “Vam començar a gravar el que ens feia la policia. Calia denunciar aquesta violència perquè, amb titulars com el d’El Periodico es justifica que vingui la policia a trencar-nos els ossos i la gent aplaudeixi. I ara comença una altra vegada la guerra”, es va expressar Sánchez.
I és que, per Álvaro Porro, la veritable qüestió és com fer arribar debats com el que es va donar en Contrabandos a la gent que no llegirà Vida mantera. “Podem seguir parlant-nos als que estem convençuts ja, però hem d’arribar als lectors d’aquesta premsa generalista i desmuntar aquests discursos”.
Les contradiccions de seure davant d’un ajuntament ‘amic’
Barcelona és un espai de persecucions, però “també d’oportunitats”, ha apuntat Iborra. I és que el mateix any que es va conformar el Sindicat, també va entrar al consistori Barcelona en Comú, el partit liderat per Ada Colau i format per persones amb les que molts activistes de la ciutat havien compartit lluites i carrer. “Amb Trias no podíem negociar, però amb el govern del canvi va haver-hi més facilitat. Vam començar a pensar com generar vies per donar-nos sortides laborals “, recorda Faye .
Però, l’Ajuntament de Colau , tot i ser ‘amic’, no deixa de ser una “institució de primer ordre sotmès a moltes pressions”, va recordar Iborra . I és que la “decepció” va començar ja en la primera reunió. “Hi va haver diverses propostes per a l’ocupació, però en dialogar amb les institucions et trobes amb discursos tan tècnics que t’acabes liant”, van expressar des dels manters. “Ens vam adonar que el que havíem parlat i el que vam veure al final era diferent”, va afegir Faye .
“Teníem moltes expectatives amb aquest govern”, va admetre Sánchez, que recorda que en no veure satisfetes les demandes, van decidir sortir al carrer a manifestar-se. “Hi havia molts col·lectius que opinaven que fèiem malament protestant, perquè fèiem mal a Colau. Però havíem de fer-ho”. Des de l’Ajuntament reconeixen que les mesures aprovades per donar ocupació als manters han estat insuficients: “hem aconseguit regularitzar a 95, però en aquest temps han entrat molts més. Si la llei donés més oportunitats, podríem fer més. Però hi ha tràmits que no ens podem saltar”, es va justificar Porro.
“Sempre hem tingut clar que no es tractava d’un problema policial, de manera que vam fer política”, ha apuntat Porro. Per la seva banda, Bathily va afirmar que les institucions sempre tenen la responsabilitat, siguin de dretes o d’esquerres. Es dóna la culpa a la llei Mordassa, però qui ens denúncia és la Guàrdia Urbana “. Així mateix, va afegir que hi ha hagut millores substancials, ja que amb ” Trias teníem por fins i tot de sortir al carrer a manifestar-nos. Però la situació ha de canviar molt més: nosaltres volem deixar la venda ambulant, però és a l’Estat a qui no li interessa que s’acabi “.
Catalunya Plural, 2024 
