“Van assumir les conseqüències d’una actuació policial”, ha afirmat aquest matí al Tribunal Suprem Diego Pérez dels Cobos, coordinador de l’operatiu policial al 1 d’octubre. Pérez dels Cobos, que va començar ahir el seu testimoni, ha respost, en el principi de la dotzena sessió del judici al Procés, als advocats de les defenses.
Després d’ell, ha començat la seva declaració Montserrat del Toro López, la secretària judicial que va participar en el registre de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre i que va acabar sortint pel terrat de l’edifici. La seva compareixença ha estat sens que surti la seva imatge. El 20 de setembre, per ordre del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, una comitiva judicial acompanyada per la Guàrdia Civil va registrar diverses seus governamentals catalanes i va detenir 14 càrrecs. La societat catalana va respondre amb enormes concentracions davant de la seu d’Economia, que van durar tota la jornada i van ser amenitzades amb concerts de grups de música. Aquestes concentracions són les màximes acusacions que es llancen contra Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents d’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural respectivament.
“Des de l’interior és un murmuri constant”, explica Del Toro. La secretària judicial recorda que a les 11h d’aquest 20 de setembre va començar a sentir missatges per megafonia :. “Parlaven en català, al matí era ‘votarem,’ no sortiran ‘,’ no passaran ‘. Són frases soltes que un podia sentir “.
Sobre els famosos entrepans que els mossos van fer arribar a la comitiva judicial, Del Toro afirma que “era impossible demanar menjar a l’exterior”. “No es podia sortir en aquestes condicions”, afegeix, indicant que només van tenir accés a una màquina de vending amb refrescos i xocolatines. Afirma que va anar a les 16h30 quan un agent de la Guàrdia Civil va arribar amb cinc o sis entrepans “a repartir entre tots els que estàvem allà”. “Em va dir que una agent dels Mossos li havia donat el menjar perquè s’havia apiadat de nosaltres”, continua.
Del Toro explica que va pujar dues vegades a terrats de l’edifici, la primera, a les 9.30, va ser quan va veure “el que hi havia fora”. Abans havia demanat que manessin un helicòpter per treure-la del edifici i llavors va entendre que no era viable perquè aquesta última planta estava plena d’antenes. “Vaig veure moltes plantes més avall un mar de gent, que és el que ens esperava a la sortida per la porta principal. En aquest moment, i perquè de vegades ho faig en els actes de registres, vaig prendre fotografies. La multitud de gent arribava fins a la plaça Catalunya, s’estenia pels carrers perpendiculars “, narra.
Explica que ella sempre parlava a través d’un responsable de la Guàrdia Civil. “Suposo que, per protegir-me de contactes personals amb els que no procedia que em coneguessin, el tinent em va fer d’intermediari amb l’altra part”. La primera oferta que li van fer a través d’aquest intermediari per a sortir de l’edifici va ser que “sortís sola per la porta principal, custodiada per dos agents dels Mossos d’Esquadra que em acompanyarien fins al final de la multitud, fins que consideressin que no hi havia més gent “. Del Toro destaca que, a partir d’aquí, el pla que li van oferir va ser que “fora a la primera boca de metro i tornés com pogués”.
Del Toro explica que va rebutjar aquesta oferta. La segona explica que va ser “un passadís de civils i jo podia sortir, no sé fins on, però se m’ha facilitava l’accés, no sé si amb o sense custòdia policial”. “Per les mateixes raons que vaig rebutjar la primera oferta, vaig rebutjar la segona”, continua la secretària judicial. “Seguia sense cap tipus de seguretat per a la meva integritat física, ni com a persona ni com a professional, i portava amb mi l’acta i part de la documentació, no podia arriscar-me a que es perdés”.
La nit va continuar amb una trucada al magistrat instructor Ramírez Sunyer -ja mort-. “Casualment era el que estava de guàrdia d’incidències perquè havia substituït al magistrat que li tocava”. Del Toro explica que va aconseguir cridar perquè va descobrir que a la mateixa planta en què hi havia el despatx de la senyora Mercedes Martínez Martos, els mòbils tornaven a tenir cobertura. “Vaig tenir una allau de WhatsApp i vaig comprendre que, allunyant-me de Rambla Catalunya, hi hauria algun repetidor i vaig trucar al magistrat. Les úniques paraules que li vaig dir van ser ‘em has de treure d’aquí’. Ell em va dir ‘no et preocupis, vaig a fer el que pugui “.
La secretària judicial explica que amb posterioritat va saber que el magistrat havia cridat al major Trapero. “Li van donar mitja hora per treure d’allà”, recorda, subratllant el ‘em’. Llavors llegço la següent proposta de sortida de l’edifici: a través del teatre contigu, per un terrat que connectava amb el terrat d’aquest, acompanyada per vuit mossos de paisà, “per no fer embalum i amagar a la vista de qui pogués estar en els limítrofs “. Una mica més enllà de les 12h de la nit va sortir pel teatre, on només quedaven els actors i actrius.
-Vostè va tenir por, senyora lletrada? -Pregunta el fiscal.
-Vaig tenir preocupació tot el dia, i por, com tot ésser humà a partir de les 21.30h, quan vaig veure el que hi havia fora.
-Va tenir col·laboració dels funcionaris al registre.
-De alguns, sí.
Preguntada per una de les advocada de l’Estat, Elena Sáenz Guillén, Del Toro ha afirmat que va demanar un helicòpter perquè “vaig veure que no es podia sortir per la porta”.
A preguntes de l’advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, Del Toro ha confirmat que no coneixia el president d’Òmnium, tot que anteriorment havia dit que el va veure sortir, al costat de Sánchez, aquest dia d’una reunió amb els Mossos.
Sobre els registres, afirma que la seva tasca, consignada en l’ordre judicial, era el registre de quatre despatxos concrets, però que en el cas del despatx d’Jové, com a secretari general, s’estenia més enllà del seu despatx.
-En l’acte d’entrada i registre s’identifiquen 44 punts i quatre despatxos. No apareix el despatx de Montserrat Videl, ni que es sol·licités una ampliació de la interlocutòria d’entrada i registre al magistrat perquè s’inclogués -assenyala l’advocada.
-És una interpretació de la lletrada. Jo vaig trucar al magistrat i li vaig dir que el primer que teníem obert eren els despatxos de processos electorals -respon, incloent a aquests en l’ordre destinada al registre dels despatxos de Jové.
-I de Núria Arbussa, que tampoc apareix com investigada?
-El mateix, vull dir que el magistrat em va dir regista els despachas de processos electorals.
-I es podien registrar els ordinadors de les secretària, que estava fora del despatx? ¿Cridar al magistrat per consultar i ell li va dir que no, que només el despatx?
-Sí que consta aquesta trucada
-Jo no ho recordo.
Del Toro afirma que la primera conversa que va tenir en tot el dia amb un mosso va ser ja a la nit, amb els dos que li van proposar la sortida pel terrat. “En algun moment li van explicar que a l’exterior s’havia format un passadís de voluntaris per permetre l’accés i la sortida de la gent de la Conselleria?”, Pregunta Roig. “Sí, al matí m’expliquen que volien establir un passadís per permetre el pas dels detinguts perquè poguessin presenciar el registre. No és la meva funció decidir si oferia la suficient seguretat per a tots “.
Després Roig, comença l’interrogatori Jordi Pina, advocat de Jordi Sánchez, Josep Rull i Jordi Turull. “En l’acte s’exposava que els delictes investigats eren els de rebel·lió i sedició”. “Sí, a la fonamentació de per què anàvem a fer l’entrada i registre”.
“A les 8 del matí ja hi havia 50 persones a la porta de la seu d’Economia. No sé per què es va acumular tanta gent “, reitera Del Toro després de dir a l’advocada de Cuixart que ella no sabia el que passava fora de l’edifici.
Després Roig, comença l’interrogatori Jordi Pina, advocat de Jordi Sánchez, Josep Rull i Jordi Turull. “En l’acte s’exposava que els delictes investigats eren els de rebel·lió i sedició”. “Sí, a la fonamentació de per què anàvem a fer l’entrada i registre”.
Sobre la petició de l’helicòpter, l’advocat pregunta a De el Toro que per què no va fer referència abans, en la instrucció, a aquesta petició. “Per que van riure, van creure que estava de broma”, respon.
A preguntes d’Olga Arderiu, advocada de Carme Forcadell, ha afirmat que no va esmentar en la instrucció que li hauria semblat sentir la veu de Forcadell parlant a les persones concentrades al 20 de setembre perquè “estava molt cansada”. “Recorda més dades un any i mig després ?. El jutge Marchena rebutja la intervenció de l’advocada. “És cert, el temps que ha pogut passar m’ha fet reviure, per desgràcia, cada dia el que va succeir”. “Com explica que ningú va veure parlar allà a Forcadell?”. “La percepció és diferent, per a mi allò no va tenir cap ànim festiu”, diu en referència a les concentracions del 20 de setembre. “Jo no dic que era ella, dic que vaig sentir la seva veu, i un agent de la Guàrdia Civil em va dir que era ella”, afegeix.
Catalunya Plural, 2024 
