En la darrera jornada d’aquesta cinquena setmana del Judici del Procés, ha estat el torn el cap dels Mossos d’Esquadra, el Major Josep Lluís Trapero que, tot i tenir una causa a l’Audiència Nacional, instruida per la jutgessa Carmen Lamela -la mateixa que va decretar les ordres de presó als membres del govern quan va començar la causa a l’Audiència Nacional- Trapero ha decidit declarar encara que tenia el dret a no fer-ho.
El Major ha acudit acompanyat de la seva advocada que, segons el jutge Marchena, no pot tenir cap paper a la sala del Tribunal Suprem, més enllà de recomanar-li respondre o no algunes preguntes. “En cap cas no el pot assessorar, ja que Trapero no està sent acusat per aquesta sala”.
A preguntes de l’advocat de VOX, Ortega Smith, la declaració de Trapero ha començat versant sobre la jornada del 20 de Setembre, essent preguntat sobre nombroses comunicacions telefòniques, amb diverses persones, entre elles Jordi Sànchez, “per a intentar ajudar i mediar en els fets que tenien lloc a la Conselleria d’Economia”, segons el Major dels Mossos.
“Em vaig implicar personalment en el 20S, més del que m’hauria implicat en qualsevol altra concentració”
“Vam demanar-los que ens ajudessin a fer un cordó de voluntaris, previ al que havia de ser el cordó policial, pel que havien de transitar les persones que havien d’entrar i sortir d’economia”, ha afegit en referència al cordó de voluntaris que es va organitzar des de l’ANC. “Em vaig implicar, personalment, més del que m’hauria implicat en qualsevol altra concentració”.
Ortega Smith també ha fet referència a les trucades mantingudes entre Trapero i el jutge d’instrucció que, segons el Major dels Mossos, li va comunicar que la secretària judicial volia sortir d’Economia i no podia, “però allò no es corresponia de la percepció que teníem en aquell moment, no teníem la sensació que hagués acabat”, ha matisat Trapero. El Major també ha afegit que, la Guàrdia Civil va requerir els vehicles per a poder abandonar la Conselleria, però “no estavem en condicions de possibilitar la sortida d’aquells cotxes, degut a l’alta concentració de gent”, ha afirmat.
Sobre la polèmica sortida de la Secretària Judicial pel terrat i, posteriorment, pel teatre Coliseum, Trapero ha afirmat que el dispositiu pensat amb els diversos cordons policials i de voluntaris, a més de 15 agents del servei d’escorta era l’opció “més segura”. Ortega Smith ha insistit preguntant si hi havia “risc real” en aquesta opció i per això van recomanar l’opció del terrat. “Per això recomana la sortida pel terrat? No va ser per això. Mai no haguéssim proposat una sortida que no consideréssim segura”. Finalment, l’opció del teatre Coliseum va ser la triada per a “estalviar el temps que hagués suposat organitzar els de nou els cordons”.
I és que, segons ha declarat Trapero, aquesta comunicació del jutjat es va donar passades les 11 de la nit, moment en que ja s’havia desmuntat el cordó policial i sense les dues hores de marge que el cos de la policia catalana havia requerit als agents de la Guàrdia Civil. “Va haver-hi molta descoordinació en les comunicacions aquell dia”.
“Mai no haguéssim proposat una sortida per a la secretària judicial que no consideréssim segura”
Ortega Smith ha continuat preguntant sobre el Dispositiu ‘Àgora’, dissenyat pels Mossos d’Esquadra, un dispositiu per a donar resposta a la “creixent tensió social, sobretot a les concentracions i accions dels moviments socials”. Preguntat sobre la relació del dispositiu amb el Referèndum, Trapero ha respost que “no tenia cap intenció de facilitar el 1-O, i impedir-lo era cosa de les ordres judicials que el Govern havia rebut. No tenia res a veure amb el Referèndum”.
Respecte la suspensió de les diverses lleis per part del Tribunal Suprem, Smith ha preguntat si es preveia una resposta tumultuària? “Podia ser un escenari possible”, ha dit Trapero. Dies abans de la celebració del Referèndum, Trapero ha reconegut haver-se reunit en, fins a quatre ocasions, amb Pérez de los Cobos, qui tenia funcions de coordinació del cos policial català, “però el comandament dels Mossos el tenia jo”. Ha negat que en cap moment es negués la supervisió i coordinació de Pérez de los Cobos, sinó que es va comunicar que “no es compartia ni la decisió ni la persona. Hi havia molta preocupació perquè el cos passava a estar en mans de persones que no eren habituals”, ha afirmat Trapero. “Vaig dir al Fiscal que no era la millor designació però que sí que es respectaria la seva decisió”.
Ja arribats a la jornada del referèndum, Smith ha apuntat que en un informe emès per Trapero, es determinava que eren necessaris 40,000 efectius per complir la instrucció de Fiscalia d’establir un perímetre de 100 metres al voltant de les escoles.
-“No els tenien?”, pregunta Ortega Smith.
-“No”.
-“Va sol·licitar reforços a Policia Nacional o Guardia Civil?
“Aquest informe es del dia 27 d’octubre. Eren per un escenari que plantejava l’ordre de Fiscalia, que no tenia res a veure amb el de la Magistrada. Apuntaven a coses diferents, es pot evitar l’1O de diverses maneres”, ha matisat Trapero.
Preguntat sobre quantes escoles van ser capaços els Mossos de desallotjar amb “l’ús proporcional de la força”, Trapero ha respost que van ser 139 escoles les que van ser tancades durant el dia. 24 no van arribar a obrir per la primera patrulla, després hi va haver un centenar actuacions d’ARRO, de reforços de seguretat ciutadana que “aconseguien convèncer a la gent, o bloquejar les portes per a que no pogués votar ninú més”. El resultat: 432 urnes, 90,000 paperetes, 70,000 sobres, 4 ordinadors i un telèfon mòbil requisats durant l’actuació dels Mossos d’Esquadra.
“Els Mossos no van tenir cap intenció de facilitar l’1-O, i impedir-lo era cosa de les ordres judicials que el Govern havia rebut”
Al torn del fiscal Zaragoza, Trapero ha estat preguntat per la dimissió de l’ex-conseller d’Interior Jordi Jané, i ha afirmat que “va dimitir per la incomoditat que, a tots dos, ens produïa la situació política. Ell va plegar perquè no volia correr cap risc”. En el cas del seu succesor, Joaquim Forn, Trapero ha afirmat que el conseller sabia que la “seva acció política anava per una banda, però que els Mossos sempre havien de treballar per complir la llei”. En aquesta línia ha sentenciat que “Forn era polític: crec que hi va haver un punt d’irresponsabilitat”.
La tasca d’impedir el referèndum era cosa dels Mossos d’Esquadra, i en cas de necessitar ajuda o reforços l’havia de demanar als altres cossos policials. Així s’ha expressat Trapero, després d’afirmar que la Guardia Civil va presentar un esborrany escàs i la Policia Nacional no va presentar res, mentre que els Mossos van presentar un pla d’acció “elaborat”. “Vaig fer una defensa des cossos policials catalans, potser no va ser massa correcta, però era el que sentia, perquè al cos hi havia molta confusió”, ha explicat en referència a les reunions de coordinació entre els diversos cossos policials prèvies al referèndum.
Trapero ha reiterat que l’operatiu dels Mossos contemplaven l’actuació els dies previs del referèndum i en els primers moments de la jornada, enviant un binomi a cada centre. Davant aquesta afirmació, Zaragoza ha preuntat: “Van preparar un dispositiu que no serviria per a res. Com pensaven complir l’ordre judicial?”. A aquesta inquisició, el major dels Mossos ha explicat que el dispossitiu dissenyat pel cos català contemplava que fos un pibot entre “tots els cossos policial”.
Zaragoza, després del recés, ha preguntat Trapero si recorda haver remès un informe amb possibles escenaris degut a la celebració de l’1-O i si era possible una escalada de la violència a partir de finals de setembre per part de “l’independentisme revolucionari”. El Major ha considerat que la gent faria “ressistència passiva a les accions policials, però que hi havia zones, on estan implantats grups que han participat en manifestacions que van passar del reivindicatiu, on era previsible que s’anés més enllà de la resistència passiva”, al voltant dels “centres de votació il·legals o com se li vulgui dir”.
Essent així, mantenir la “pau social” va esdevenir un dels objectius principals dels dispositius policials dels Mossos, segons ha explicat Trapero. Mantenir l’ordre, però, no apareixia a la part dispositiva del jutge, com si hi figurava l’ordre de tancar els centres electorals. “Per què es va posar en un segon lloc el que el jutge ordenava a la part dispositiva?”, en referència a mantenir l’ordre social. Trapero ha respost que, “no es podia complir l’ordre del jutge sense mantenir una certa calma social”, i ha indicat que aquesta, tot i que indirectament, també era voluntat del jutge.
En referència a les jornades prèvies, durant les quals els Mossos tenien ordre d’actuar davant qualsevol acció preparatòria del referèndum, Trapero ha dit que l’ordre del jutge no donava cobertura a les accions policials per a dissoldre les ocupacions de les escoles, ja que, en entrar, no van veure cap “activitat preparatòria” dins els centres, ja que no es van trobar paperetes ni urnes, sinó “persones, famílies, fent activitats”. Insistint en ‘interrogatori, Zaragoza, ha qüestionat si les convocatòries d’ocupar els centres, “per defensar-los de l’actuació policial”, no eren “accions preparatòries” del referèndum. “Van arribar a entrar fins el fons?”, ha insistit.
“Vam fer un ús de la força curós i insinuar que amb això vam permetre la celebració del referèndum és vergonyós. El com també era important”
Estant ja celebrat el Referèndum, Trapero ha reonèixer enviar una carta d’agraïment als agents: “Va ser un dia dur pels Mossos, va ser un esforç enorme, portàvem fent moltes hores, ja des dels atemptats, tantes que vam tenir problemes amb els sindicats”. Preguntat sobre si considera que els Mossos mereixien aquesta comunicació, en tant que els agents catalans no van ser capaços d’impedir el referèndum, Trapero ha respost justificant el grau de l’ús de la força del cos català: “No és que Mossos no estiguessin facultats per l’ús de la força, sinó que estavem en disposició d’usar-la avant unes situacions: agressions a agents o a un tercer. Sabíem que haviem d’actuar amb molta cura. Fer servir això per dir que es va permetre la celebració del referpendum és vergonyós. Són uns principis d’actuació tan legítims com altres. Però el ‘com’ era important”, ha reivindicat, en referència al polèmic ús de la força per part de la Policia Nacional.
Al torn de l’advocada de l’Estat s’ha tornat a parlar de les concentracions del 20S; Seoane ha preguntat si aquest acte es va celebrar en el marc de la preparació del referèndum. Trapero ha respost, irònicament, que durant les jornades prèvies a l’1-O hi va haver diversos actes com La Mercè, l’11S o el mateix 20S, i que no tots tenien connexió amb el referèndum. Seoane, però, ha seguit estirant aquesta línia i ha preguntat qui autoritzava aquests esdeveniments esmenats per Trapero. “Hi ha alguns esdeveniments que no cal autoritzar”, en referència, per exemple, a les festes de La Mercè, patrona de Barcelona.
Tornant a les manfiestacions que sí requereixen autorització, Trapero ha afirmat que “teníem coneixement dels actes que teníen relació amb la preparació de l’1O i vaig informar a Fiscalia dels que eren il·legals”. Preguntat sobre si aquest era el cas dels fets del 20S i si aquella jornada va suposar un problema per l’ordre públic -recollint les afirmacions de Trapero sobre que els Mossos tenien disposició d’ús de força policial per mantenir l’ordre públic. “No vam considerar que fos un problema en aquell moment, evidentment que una concentracio de 40,000 persones genera alguns problemes logístics, però no hi havia disturbis. I era una concentració que estava autoritzada”.
Sobre aquesta informació, Seoane ha preguntat si sempre hi ha dispositius antidisturbis (BRIMO) en aquest tipus de concentracions no violentes. “Sí”.
Durant el torn de les defenses, Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, ha fet incidència en les ja mencionades reaccions crítiques per part d’alguns sectors dels Mossos al pla del Govern de celebrar el referèndum, que va coincidir amb l’arribada de Forn a la conselleria. “Vam ser crítics i hi havia malestar entre alguns sindicats per tenir un govern que impulsava un acte il·legal”, ha exposat Trapero. El Major ha reiterat la seva voluntat i la del cos policial dels Mossos de complir amb la llei, tot i que ha qualificat “d’insuficient” els plans d’actuació prsentats pels cossos policials de l’estat espanyol i ha reconegut que va expressar a la Fiscal “que no estava segur de poder cumplir amb totalitat amb el mandat judicial”
“Algú, sense saber encara per què, va trencar la coordinació entre els diversos cossos policials l’1O”
Forn no va intentar incidir en cap moment en les actuacions dels Mossos durant el referèndum, ha expressat Trapero: “no va donar instruccions”. “En quin moment es va adonar que els mecanismes de coordinació havien fracassat i que la jornada de votacions s’esdevindria per altres vies?”, ha preguntat Melero. “Desconec les raons, i quan veiem que ja no hi ha coordinació, nosaltres seguim el pla, informant i ocupant els espais que se’ns havien atorgat, però algú, sense saber encara per què, va voler trencar la coordinació”, ha expressat Trapero, fent incidència en les dificultats que va tenir aquella jornada per comunicar-se amb Pérez de los Cobos.
La única actuació policial de la Policia Nacional de la que Trapero assegura que va tenir coneixement durant la jornada va ser a una escola de Sabadell. Diu haver parlat amb el cap de la CNP, Sebastián Trapote, a qui va dir “no et dic que no ho pogueu fer, però simplement vull saber que hi sou”. Sobre la manca de coordinació entre forces policials, el Major ha afirmat que “les decisions en un dia com aquell, en que podriem haver tingut incidents greus, calia una mirada general. Perquè el que passava a un lloc podia influir en un altre: un greu incident es podia extendre a l’altra punta de la ciutat”.
En el torn de Jordi Pina, advocat de Jordi Sanchez, ha preguntat Trapero si considerava que el seu defensat tenia una actitut de col·laboració amb els cossos de seguretat, al que ha respost que “només puc parlar de la meva disposició a complir i facilitar la feina de la secretaria judicial. Nosaltres, no hauriem canviat en res la nostra actuació segons les actituts de Sánchez, però sí que diria que es mostrava col·laborador”.
Catalunya Plural, 2024 
