Gran Trapero

Estic segur que el testimoni del Major dels Mossos ha posat molt nerviós a molts. Als que l’han caricaturitzat com la guineu posada a guardar el galliner i als que han somiat amb què posaria el cos al servei de la causa independentista. Ni una cosa ni l’altra (per sort!). A mi, Trapero m’ha produït una profunda impressió. M’ha semblat que tenia sempre l’Estat al cap, i que això donava credibilitat a les seves paraules. Pensar en termes d’Estat no és una qüestió menor, en un clima intel·lectual com el català on la societat ho és tot i l’Estat és menyspreable.

Trapero ha manejat la seva condició de servidor de l’Estat amb la subtilesa de qui es devia a la vegada al seu conseller i al poder judicial. Equidistant. Horror! D’ell hem après que Forn va ser “un punt irresponsable”. Que Pérez de los Cobos es va comportar com un elefant en una terrisseria. Que va avisar Puigdemont del desastre que se’ns venia a sobre en convocar un referèndum il·legal. I que va advertir els altres cossos policials que pretendre parar a dos milions de persones amb uns pocs milers d’efectius era absurd. Insensat, com tot el que va idear el govern de Rajoy.

No sé si les seves ajustades paraules serviran per diluir encara més les acusacions més gruixudes. En tot cas, són determinants per jutjar la dimensió política del Procés. Sobretot, aquesta idea que no hi havia marxa enrere perquè ‘el poble’ mai ho hagués acceptat. Populisme en estat pur. Tot el contrari de la seva visió d’Estat, la qual el va portar fins i tot a contemplar la possibilitat de detenir a Puigdemont si l’hi ordenaven.

El vaig conèixer personalment en un parell d’ocasions per parlar del desafiament jihadista. Tinc d’ell un gran record. Per a alguns la seva imatge va quedar tocada per la desgraciada foto d’una paella a Cadaqués. Per a altres, no és més que un ‘poli’ que mantenia l’ordre en una Catalunya que no necessita de ‘polis’ perquè ja té qui assegura el compliment de la llei des del carrer. Jo crec que és un home honest. Una altra víctima del Procés.