Fins la setmana passada, les persones trans havien d’esperar fins la majoria d’edat per a realitzar el canvi registral del sexe al Document Nacional d’Identitat. Finalment, el Tribunal Constitucional ha dictaminat, amb 10 vots a favor i dos en contra, que qualsevol menor “amb maduresa suficient”, podrà realitzar aquest canvi abans dels 18 anys.
La FELGTB ha declarat que es tracta d’una passa important, “especialment en l’àmbit educatiu i sanitari”, ja que, a partir d’ara “serà impossible negar la identitat d’una persona menor d’edat a l’escola i serà més difícil negar els tractaments a aquelles que ja comptin amb el canvi de sexe al registre”.
Per arribar a aquest punt han sigut necessaris anys de lluites i de petites victòries. Tot seguit, recuperem cinc veus, històries i reivindicacions que han fet possible el camí que ha derivat en aquesta decisió de l’Alt Tribunal.
Educar fora de l’armari: entre el temor i el motor de canvi
Per Meritxell Rigol. El risc que identificar-se obertament com a lesbiana, gai o trans dificulti les relacions amb l’alumnat i les famílies és una preocupació present en bona part del professorat LGTBI. Percebre que el centre educatiu acull la diversitat de gènere i sexual és un element central per decidir fer-s’hi visible, un pas que, alhora, promou canvis cap a escoles i instituts més segurs per a les persones del col·lectiu
La reivindicació del model Trànsit: la transsexualitat sense avaluació psiquiàtrica
Per Marta Pérez. L’OMS no va excloure fins l’any passat la transsexualitat de la llista de trastorns mentals, però abans d’això ja existien projectes pioners, com el model Trànsit de la Generalitat, amb el qual a Catalunya, des del 2016, no és necessària una avaluació psiquiàtrica per iniciar els tractaments hormonals i/o procediments quirúrgics, si els desitgen
“La transsexualitat ha passat de reivindicar el dret a operar-se a quasi reivindicar el dret a no fer-ho”
Per Maria Antònia Frau. Quin missatge envia la societat a les persones trans? El malestar que pateixen és un malestar individual o col·lectiu? És necessària la modificació del cos per ser acceptat a la nostra societat? Cal canviar l’imaginari col·lectiu? En parlem amb Miquel Missé, activista trans i sociòleg, amb motiu del llançament del seu nou llibre “A la conquesta del cos equivocat”
Assoliments i reptes de la primera escola transgènere a Amèrica Llatina
Per Meritxell Freixas. L’Escola Amaranta Gómez va obrir les seves portes a Santiago de Xile l’any passat amb sis alumnes. Aquest nou curs ha començat amb 37. Són nens, nenes i adolescents trans que no es van sentir acollits pel sistema educatiu tradicional, principalment per la falta de formació sobre infància transgènere dels professionals de l’educació
Pau, l’adolescent trans que acosta la diversitat afectiva-sexual a l’escola
Estudis realitzats per la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals (FELGTB) revelen que l’assetjament escolar a alumnes amb aquesta opció sexual porta a gairebé la meitat dels qui ho pateixen a plantejar-se el suïcidi. Per combatre aquesta xacra, la FELGTB i CCOO llancen ‘Pau’, un còmic sobre diversitat afectiva-sexual per a alumnes de Secundària, docents i famílies.
Catalunya Plural, 2024 
