L’aritmètica dels resultats de les eleccions generals del 10 de novembre ha donat la clau del desbloqueig de la governabilitat a Espanya a Esquerra Republicana de Catalunya. Els números són els que són, i ERC pot tenir en el seu haver de la història permetre que surti endavant el primer govern de coalició a l’estat espanyol, o bé haver-lo frustrat. Perquè la investidura només es podrà aconseguir si s’aconsegueix un nombre superior de ‘Sí’s enfront dels ‘No’s, cosa que pot passar si ERC canvia el vot negatiu que manté per l’abstenció.
Altres combinacions possibles més inversemblants perquè el bloc del ‘Sí’ fos superior al del ‘No’ només podrien donar-se amb la impensable abstenció del PP o amb una altra cosa també impensable per ara, un vot afirmatiu de Ciudadanos. Tot això, en el supòsit que la multinegociació del PSOE i Unidas Podemos amb el PNB i els petits partits aconsegueixi sumar-los al bloc del ‘Sí’.
El partit republicà té al damunt una enorme pressió i un decisiu debat intern. Si es mantenen en el ‘No’ a la investidura de Pedro Sánchez poden reforçar el seu perfil independentista cara a les pròximes eleccions catalanes, que diversos indicis apunten a que poden ser més aviat que tard. Mentrestant les converses del vicepresident econòmic del govern, Pere Aragonès, amb En Comú Podem de cara a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat avancen i podria tancar-se un acord que donés llum verda als comptes del Govern, i per tant, un baló d’oxigen, almenys fins la tardor del 2020.
El dilema d’Esquerra Republicana de Catalunya és molt gran. Si facilita la investidura de Pedro Sánchez, encara que s’encarrili una mesa de diàleg sobre el conflicte polític, que és la condició que posen els republicans per passar del ‘No’ a l’abstenció, i davant el ‘No’ rotund de Junts per Catalunya a la investidura, ERC pot debilitar-se amb la seva pugna pel lideratge del independentisme i allunyar l’anhelat sorpasso que encara no ha aconseguit de desbancar els hereus de Convergència com a primera força política en unes eleccions al Parlament.
Consultes a la militància
Per això, ERC també s’ha afegit a fer una consulta a la militància. L’objectiu declarat és escoltar la veu de les bases del partit i fer participar la militància en la pressa de decisions col·lectives. Allò no declarat és que en realitat la direcció d’ERC busca un suport massiu dels militants per a negociar amb el PSOE amb més força i deixar clar i amb contundència que només el compromís de crear una mesa de negociació els farà canviar la negativa a la investidura.
Però a ERC, a més, conscients de la vàlua cabdal que tenen els seus vots, també expressen clarament que el seu objectiu en la mesa de negociació es posar damunt la taula una proposta basada en l’autodeterminació, l’amnistia, els drets i les llibertats. Una posició que inquieta el PSOE, que defensa el diàleg dins la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, però obert a explorar vies en l’àmbit de la plurinacionalitat de l’Estat. De fet els republicans augmenten el preu, conforme passen els dies. Ara ja situen que la taula de negociació ha de ser entre governs, i que hi ha d’haver el compromís d’un calendari i unes garanties de compliment dels acords.
Com a part de l’estratègia, la pregunta que ha fet la direcció d’ERC als militants és aquesta: “Estàs d’acord a rebutjar la investidura de Pedro Sánchez si prèviament no hi ha un acord per abordar el conflicte polític amb l’Estat a través d’una mesa de negociació?”. Denota rotundament que la direcció busca un suport unànime de les bases, per tenir més força en la negociació. En realitat, l’enrevessada pregunta busca un ‘Sí’ massiu, que és un ‘No’ a Sánchez i a la seva investidura.
I si algun militant considerés que investir Sánchez és el menor dels mals, hauria de votar un ‘No’ per en realitat dir ‘Sí’ a la investidura de Sánchez. De fet, és tan confusa la pregunta que a trucades telefòniques d’una emissora de ràdio a la seu central d’ERC, les dues persones que es van posar al telèfon per respondre les preguntes del locutor van dubtar i van tenir dificultats per argumentar el significat de votar ‘Sí’ o votar ‘No’.
La consulta d’ERC és, doncs, un plebiscit per a la direcció, en comptes d’un avenç en la democràcia participativa o una mesura de radicalitat democràtica. Perquè aleshores, la pregunta hauria de ser oberta i fer reflexionar la militància sobre els pros i contres de la decisió. Però ja se sap, els referèndums i les consultes es convoquen per guanyar-los.
En la consulta que s’ha fet durant aquest dilluns, electrònica i vinculant, les bases han avalat per àmplia majoria l’estratègia de la direcció d’ERC. Un 94,6% de la militància ha votat afirmativament a “rebutjar la investidura” de Sànchez en una consulta interna on han participat el 70% de les 8.500 persones que hi tenien dret a vot.
El mateix passa amb la consulta del PSOE, que ha aconseguit, amb un 92% dels vots de les bases, l’aprovació de l’acord de coalició amb Unidas Podemos. La pregunta de la direcció socialista ha estat aquesta: “¿Apoyas el acuerdo alcanzado entre el PSOE y Unidas Podemos para formar un Gobierno progressista de coalición?”. En aquest cas, no hi ha dubtes possibles, un ‘Sí’ és un ‘Sí’, i un ‘No’ és un ‘No’.
La consulta de Podemos dura més dies i s’allargarà fins el matí del 27 de novembre. La pregunta és: “¿Estás de acuerdo en que participemos en un gobierno de coalición en los términos del preacuerdo firmado entre Pedro Sánchez y Pablo Iglesias?”. Una pregunta que igualment cerca reforçar les directrius de la direcció de la formació.
D’altra banda, en el referèndum de Izquierda Unida, s’ha fet durant 3 dies, un 88% de la militància ha avalat l’acord amb el PSOE. En la consulta interna hi ha participat un 30% del cens, gairebé el doble dels qui van votar durant les negociacions del juliol. La pregunta era: “En base al preacuerdo programático de 10 puntos y al último acuerdo de Presupuestos Generales del Estado, ¿estás de acuerdo con que miembros de Izquierda Unida participen en un gobierno de coalición entre Unidas Podemos y el PSOE?”. En aquest cas, la pregunta és més amplia, perquè inclou l’acord de pressupostos anterior i no pregunta sobre el suport al govern de coalició, sinó sobre la participació en ell. També, però, busca el mateix, beneir la posició adoptada per la direcció del partit.
Amb l’aval de les bases, les direccions del PSOE i Unidas Podemos, tenen la llum verda definitiva per acabar de materialitzar el govern de coalició i continuar negociant els suports necessaris per a la investidura.
Les negociacions dels pròxims dies seran fonamentals perquè hi hagi o no Govern a Espanya. I els negociadors, per damunt de les diferències, haurien de tenir la suficient maduresa, intel·ligència i generositat per entendre que si es torna a frustrar l’inici de la legislatura, i l’Estat Espanyol es veu abocat a una nova repetició electoral, el pròxim govern podria ser de dretes amb el suport i/o la participació de la ultradreta. Per tant, la mirada dels ciutadans està posada en tots aquells partits que es proclamen d’esquerra o de centreesquerra. I especialment ERC té una enorme responsabilitat al damunt, la de tombar el primer govern de coalició, o la de facilitar que comenci a caminar.
Catalunya Plural, 2024 
