Ara fa 100 anys que la Col·legiata de Santa Maria de Mur al Pallars Jussà es quedava sense les seves pintures. Santa Maria de Mur, el conjunt romànic de castell i Col·legiata, situat al Pallars Jussà, és un dels exemples més important de la pintura romànica catalana.
L’estiu de 1919 el marxant i antiquari nordamericà Ignasi Pollak compra les pintures murals de Mur al capellà de la parròquia. Contracta uns tècnics italians especialistes en la tècnica de l’strappo perquè les arrenquin i a través del col·leccionista català Lluís Plandiura son traslladades a Nova York i més tard venudes al Museu de Boston.
Quan tot això arriba a oïda de la Junta de Museus ja és massa tard per evitar que les pintures de Mur siguin venudes, però sí que aquest fet posa en alerta la Junta de Museus i la Mancomunitat de Catalunya perquè reaccionin i s’eviti així que la resta de pintures del romànic català desapareguin.
A partir d’aquí s’endega la campanya de salvament de les pintures murals romàniques.
Curiosament la Junta contracta els serveis dels espoliadors, Ignasi Pollak com a responsable de les negociacions amb les diferents esglésies, i els serveis dels tècnics italians perquè duguin a terme l’arrencament. Al final de la cadena hi ha en Lluís Plandiura que, mentre, es trobava acabant de negociar la venda de les pintures de Santa Maria de Mur al Museu de Boston.
L’strappo, aquest cop, no rebia el malnom d’espoli. L’strappo, arrencada, en italià, consisteix en cobrir la pintura mural, el fresc, amb una tela que s’humiteja amb cola orgànica- perquè alteri el mínim possible els colors naturals- que a l’assecar-se permet separar la pintura del mur on es troba, com si es tractés d’un negatiu.
A finals de 1919 s’inicien els treballs d’arrencament de les pintures romàniques de diferents indrets del Pirineu. Comença per les pintures de Sta. Maria i St. Climent de Taüll i va seguint per d’altres esglésies al llarg del Pirineu català i andorrà. L’any 1922 aquestes pintures, desposseïdes dels seus marcs naturals, passen a ser propietat de la Junta de Museus. L’any 1923 es dona per acabat l’encàrrec.
Acabava així la despulla de les pintures murals romàniques del Pirineu que durant gairebé 900 anys van restà salvaguardades i preservades en els seus llocs d’origen per passar a ocupar les parets, primer del Museu de la Ciutadella, i fins a dia d’avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya, convertit en una de les millors col·leccions del món de pintura mural romànica.
Durant gairebé cent anys la col·legiata de Santa Maria Mur ha restat nua. Amb les portes tancades. Cent anys després de l’espoli, Mur te unes altres pintures que la vesteixen, mentre les seves, les originals, segueixen guarnint les parets del Museu de Boston. Es tracta d’un doble absis -que simula l’absis original- muntat al damunt d’una guia amb rodes per poder-se desplaçar i mostrar així l’empremta que va deixar l’arrencament de les pintures.
*1919-2019 Mur: cent anys del primer arrencament de pintures del romànic català és una iniciativa conjunta de l’Ajuntament de Castell de Mur, l’IDAPA , el Bisbat d’Urgell , el Consell Comarcal del Pallars Jussà, el MNAC, l’associació Pirineus. Watt , Peperepep Cultural i Cal Soldat. El programa d’activitats acabarà el maig de 2020 coincidint amb l’aplec anual de Mur, amb un espectacle teatral de la mà de Comediants sota el títol Mur, guspira del MNAC.
Catalunya Plural, 2024 
