Nou punts del planeta estan en risc per danys greus, alteracions o risc imminent de desaparició. El gel marí àrtic, la capa de gel de Groenlàndia, els boscos boreals, el permafrost (la capa de sòl permanentment congelada en regions fredes), el sistema de corrents de l’Atlàntic, la selva amazònica, els corals d’aigües càlides, la capa de gel antàrtic occidental i parts de l’Antàrtida Oriental.
Aquests punts d’inflexió climàtica estan ja actius i podrien desencadenar canvis irreversibles a llarg termini a escala global, tal com assenyalen les conclusions d’un estudi publicat a la revista Nature i liderat per Timothy M. Lenton, director de l’Global Systems Institute de la Universitat d’Exeter (Regne Unit).
Lenton, al costat d’altres experts, ja va advertir sobre els punts d’inflexió climàtics en 2008 (sota aquesta denominació, la comunitat científica es refereix a un llindar crític en el qual una petita pertorbació pot alterar l’estat o el desenvolupament d’un sistema) i va establir instruments d’alerta primerenca per detectar la seva proximitat.
Però aquesta no era la primera vegada que es parlava d’aquest fenomen. El Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) ja va introduir les dades sobre punts d’inflexió fa dues dècades, quan es considerava que els punts d’inflexió només s’activarien si la temperatura global augmentava 5 °C respecte als nivells preindustrials. En els seus informes més recents, publicats en l’últim any, alertaven que una pujada d’entre 1 i 2 °C ja seria prou greu, en línia amb el que estableix l’Acord de París.
En els últims anys, les evidències que aquest tipus d’esdeveniments són cada vegada més probables -més del que es pensava- han augmentat i ajuden a definir «que estem en una emergència climàtica» i a enfortir les peticions per a una acció climàtica urgent, segons els experts que signen el citat informe.
El desglaç i l’augment del nivell de la mar
«És possible que ja hàgim compromès a les generacions futures a viure amb augments del nivell de la mar de 10 metres durant milers d’anys. Però aquesta escala de temps encara està sota el nostre control», expliquen els científics que han elaborat aquest estudi sobre els punts d’inflexió actius, ja que molts d’aquests es troben a la criosfera.
La capa de gel de Groenlàndia, per exemple, s’està fonent a un ritme accelerat i només aquest desglaç afegiria 7 metres al nivell de la mar durant milers d’anys des d’una data tan primerenca com 2030, segons els experts.
L’informe planteja mesures d’adaptació com el re assentament eventual de la població que viu en zones de baixa altitud. Però, sobretot, limitar l’augment de la temperatura global no més enllà dels 1,5 °C, ja que «altres punts d’inflexió podrien activar-se a nivells baixos d’escalfament global». És el cas del gel marí, que ja s’està reduint a l’Àrtic, «el que indica que, amb 2 °C d’escalfament, la regió té una probabilitat d’entre el 10 i el 35% de quedar pràcticament lliure de gel a l’estiu», argumenten els autors de l’estudi.
Danys per a la biosfera
Un exemple de com un dany pot desencadenar altres desastres és la pèrdua de la meitat dels corals d’aigües poc profundes a la Gran Barrera de Coral d’Austràlia com a conseqüències de les onades de calor a l’oceà.
«A més de soscavar el nostre sistema de suport vital, els punts d’inflexió de la biosfera poden provocar l’alliberament brusc de carboni a l’atmosfera», apunten els científics, el que agreujaria el canvi climàtic.
Així mateix, l’escalfament global ja ha provocat pertorbacions en els insectes a gran escala i l’augment dels incendis, que han provocat, per exemple, la desaparició dels boscos boreals d’Amèrica de Nord, el que, segons els experts, podria convertir algunes regions d’embornals de carboni en fonts de carboni.
«Per abordar aquests problemes, necessitem models que capturin un conjunt més ric d’acoblaments i retroalimentacions en el sistema de la Terra, i necessitem més dades, presents i passats, i millors formes d’usar-los. Millorar la capacitat dels models per investigar els canvis climàtics abruptes passats coneguts i els estats climàtics ‘hivernacle’ hauria d’augmentar la confiança en la capacitat per pronosticar-los», conclou l’informe. I afegeixen: «en la nostra opinió, l’evidència dels punts d’inflexió per si sols suggereix que estem en un estat d’emergència planetària: tant el risc com la urgència de la situació són aguts”.
Aquest article va ser publicat originalment a Climàtica – La Marea
Catalunya Plural, 2024 
