La bona notícia és que la bretxa de les pensions entre dones i homes es redueix gairebé dos punts en quatre anys. La mala notícia és que la causa principal de l’anivellament rau en el fet que durant dos anys es van apujar un 3% les pensions més baixes, i això afecta especialment les dones. El 2014 la pensió mitjana d’un home era de 1.082,23 euros i la d’una dona de 669,95 euros. La diferència, doncs, era de 412,28 euros mensuals; dit d’una altra manera, els homes cobraven un 38,10% que les dones. En canvi, el 2018 els pensionistes homes van cobrar 1.162,33 euros de mitjana i les dones 740,18. La diferència són 422,15 euros al mes, tot i que en percentatge, com que s’han incrementat tant les pensions més altes com les més baixes, la diferència relativa és menor, les pensions dels homes són un 36,32% més elevades que les de les dones.
Amb les xifres a la mà podria semblar que s’ha trencat la tendència a l’ampliació de la bretxa de pensions entre homes i dones. Però, per Miquel Lluch, president de la Federació de Jubilats i Pensionistes de CCOO, l’explicació va per una altra banda: “el més important per entendre la disminució de la diferència entre el que cobren homes i dones té a veure amb la pitjor situació de les dones”, explica. Mirant els ingressos d’uns i altres es veu que la disminució de la bretxa té a veure amb la marginació que històricament ha afectat les dones. Els dos últims anys s’han apujat les pensions més baixes una mitjana del 3% i com les dones són les principals beneficiàries de les pensions amb menor quantia, les seves percepcions han pujat ni que sigui lleument els ingressos totals per sexe.
L’anàlisi que fa l’Observatori Social de les persones grans té a veure amb la progressiva normalització de la situació de la dona en el mercat laboral. Les pensions per jubilació i per incapacitat permanent mostren l’augment de les dones beneficiàries fruit de la seva inserció en el mercat laboral i, per tant, l’augment de les cotitzacions que es paguen pel seu treball. De fet, la pensió mitjana cobrada per les dones ha augmentat 70€, de 670 a 740€, entre els anys 2014 i 2018.
Altra cosa és la pensió de viudetat. Aquí la diferència entre el nombre de pensions que es cobren i la seva quantia és favorable a les dones. Passa això perquè l’esperança de vida de les dones és molt més alta que la dels homes i també pel fet que quan els homes han de cobrar una pensió de viudetat relacionada amb la seva dona, la quantitat sempre és menor perquè els salaris pagats històricament a les dones són més baixos, de mitjana, als dels homes.
Pensions no contributives
A títol genèric es pot dir que la millora de les percepcions en pensions de les dones té a veure amb el fet que cada cop es jubilen més dones que han treballat i cotitzat la major part de la seva carrera professional, cosa que evidentment fa pujar les mitjanes. Tot i això encara es manté una gran diferència fruit de la doble jornada laboral que han de patir les dones durant bona part de la seva vida. Un altre element que té el seu pes és la major esperança de vida de les dones, que fa que al final es disminueixi la diferència percentual entre el que cobren respecte dels homes.
Hi ha encara un altre element que fa que la diferència entre el que perceben les dones com a col·lectiu sigui inferior al que reben els homes. Aquest s’explica perquè són les dones les principals beneficiàries de pensions no contributives. Com és sabut, les pensions no contributives asseguren uns ingressos mínims a les persones que per uns motius o altres no han cotitzat prou com per estar incloses en el sistema general. Com que són ingressos mínims, els homes i les dones cobren igual: 384 euros en cas de jubilació no contributiva i 426 euros en cas de pensió d’invalidesa no contributiva. Però també aquí les dones són les principals beneficiàries d’aquest mecanisme d’ajut social: representen el 75% de les pensions de jubilació no contributiva i 51,5% en les pensions d’invalidesa no contributives.
Catalunya Plural, 2024 
