Ens referim, és clar per les dates de desembre, a la campanya de la joguina i del regal de Nadal.

I estem ja una mica impacients. Perquè són repetitives i ni tan sols reflecteixen els canvis visibles que s’han operat en la societat en els anys que portem de segle XXI. Ja sabem que des del feminisme s’ha de tenir paciència, però també que aquesta s’acaba. Cert i veritat és que hem aconseguit amb la nostra vindicació contínua i insistent que moltes lleis i normes canviessin. És cert també que la paciència ha tingut les seves recompenses.

Però no deixa de ser xocant que, tot i tenir lleis que tenen preceptes per eliminar el sexisme, segueixen els mitjans de comunicació, les cases comercials, les marques, el màrqueting i les xarxes socials, bombardejant sexisme 24 hores, amb les propostes de compres que activen el desig -que no la necessitat- de posseir quelcom que vingui embolicat en rosa o en blau.

És sorprenent que es gastin tants diners i tan poca creativitat en posar al dia estètiques masculinitzants i feminitzants dutes a l’extrem. Que poden quedar molt cridaneres però que, sens dubte, emanen dels prejudicis que sobre els homes com a tals i les dones com a tals romanen i que encoratgen actituds misògines, sexistes i masclistes.

Les imatges i missatges de poder sexual molt diferenciat per sexes. La seduïda/seductora i el conqueridor/desitjant. En els missatges per a la infància: la bellesa/ajuda i la feblesa/segon pla per a elles i per a ells els superpoders i l’acció, l’exploració i la conquesta.

És gairebé impossible veure nenes i nens, joves d’ambdós sexes i persones adultes dones i homes tenir els mateixos gustos i inclinacions a l’hora de triar o desitjar una peça, un adorn, un joc, una aroma, un producte de cosmètica o de neteja personal. Tan difícil és presentar a dones i homes, nenes i nens participant de les mateixes activitats? Tant ven allò passat de moda, vintage en l’humà, que cal representar contínuament la divisió sexual i la complementarietat dels sexes, en els gustos, entreteniments, diversions, consums, etc…?
En una societat que permet amb normalitat que nenes i nens junts vagin a l’escola, surtin, entrin, vagin de festa, d’excursió o d’activitats diverses i que, a més, col·laboren en múltiples aspectes, és bastant insòlit que, però, fomenti mons separats per elles i per ells.
Així és difícil que elles i ells s’imaginin en un projecte de vida triat i sense connotacions de gènere blau o rosa.

Estem perdent oportunitats perquè els canvis en els rols i en els estereotips es produeixin més ràpidament que fins ara, perquè això serà garantia d’unes relacions entre els sexes que no posin per davant la jerarquia i la desigualtat de tracte i de condicions entre unes i altres. També podrem veure amb aquests canvis, que s’aproxima el final de les relacions de poder desiguals i de la violència i l’abús contra les dones.

Sembla que se’ns està tirant el temps a sobre per no actuar. Igual que amb el canvi climàtic, no val mirar a una altra banda o, el que és pitjor, negar aquestes injustícies causades per desigualtats ancestrals i posades al dia en cada generació.

Quan les feministes traiem una mica de l’oblit i reivindiquem un “ja n’hi ha prou”, ho estem fent amb una veu col·lectiva per aconseguir una millora en la vida de totes les persones, siguin dones o homes.

La igualtat ha d’estar feta de reciprocitat, béns, tasques i objectius comuns, col·laboració i un amor que signifiqui respecte i reconeixement. A la casa, al carrer, a la festa, al transport, als llocs de treball.

Imaginin: anuncis, sèries, pel·lícules, dibuixos, narracions i models que no presentin la humanitat com a partida per la meitat? Per què una certa estètica ha de ser patrimoni només d’uns o d’altres?

A veure si el proper Nadal assistim a un canvi de paradigma que, a més, seria més rendible: en comptes de dirigir-se a la meitat de el públic, es dirigiria al doble. Així de simple. Aquesta responsabilitat correspon a tots els agents de socialització i, en això, els productes culturals ocupen un lloc de privilegi.

Share.
Leave A Reply