No hi ha ningú més precari que una dona, treballadora sense papers i interna les 24 hores. I és que, precisament, un dels principals problemes d’aquest col·lectiu, que majoritàriament es dedica a la feina de cures de la llar, és el seu aïllament: viuen 24 hores a casa dels seus patrons i tenen molt poc temps per socialitzar. Per això, el Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE), amb la col·laboració d’associacions com Libélulas, Mujeres Migrantes Diversas i Mujeres Pa’lante, ha elaborat una sèrie de càpsules audiovisuals que es difondran per les xarxes socials amb l’objectiu d’arribar a les treballadores i fer-les sabedores dels seus drets i dels mecanismes per defensar-se.
Les càpsules audiovisuals duren poc més d’un minut; han estat elaborades pel servei de premsa de CCOO i compten amb la participació de treballadores de la llar que són referents per al col·lectiu. Estan pensades per què les treballadores de la llar i les cures les puguin rebre als seus telèfons mòbils i intercanviar-se-les per les xarxes socials.
Els títols de les càpsules diuen molt del que són les preocupacions de les dones estrangeres i treballadores de la llar. “¿Sabes que tienes derechos laborales aunque no tengas papeles?“, “¿Sabes que puedes dejar un trabajo aunque no haya firmado un contrato?”, “¿Sabes cuál es la jornada máxima de trabajo?” o “¿Sabes qué tienes que hacer si te despiden?”. Aquestes són les càpsules que hi ha preparades fins ara, però la campanya tindrà fins a 7 missatges. Aquests van tant dirigits a les treballadores com a les persones empresàries que, segons les queixes, molts cops afirmen no conèixer quins són els drets de les persones que contracten al seu servei o fan una lectura esbiaixada del que consideren que és la normativa.
Les lideresses i referents dels col·lectius de dones treballadores de la llar migrades viuen vulneracions greus i sistemàtiques dels seus drets -no només laborals. Entre el que expliquen destaca des de cobrar menys del que estipula la llei, fins al fet d’haver de pagar per l’habitació, l’aigua i la llum de la casa on estan internes, passant per no tenir temps de descans o veure com directament no els paguen la feina que fan.
Assetjament sexual
En l’aspecte més radical de les vulneracions de drets hi ha l’assetjament sexual que en ocasions viuen les treballadores internes. En aquest sentit, Isabel Valle, membre del col·lectiu de treballadores Libélulas, ha recordat el cas d’una de tantes treballadores sense papers que pateixen abusos sexuals al lloc de feina i que, per por a una deportació deguda a la seva situació irregular, no denuncien. També s’ha destacat la dificultat de demostrar, en cas que sí que hi hagi denúncia, els assetjaments sexuals en els treballs a la llar, ja que no acostuma a haver-hi testimonis de cap tipus.
Però, tot i el silenci que envolta aquestes treballadores, les càpsules pretenen alçar la veu sobre les vulneracions que pateixen, doncs són el resultat de les consultes que les mateixes treballadores migrants fan a les jornades i cursos de capacitació que imparteix el CITE (que solen ser els diumenges per la tarda, l’únic moment que moltes d’elles tenen de lleure si estan internes).
El CITE no només dóna informació i assessora sobre els drets laborals i de ciutadania a aquestes treballadores, sinó que també les capacita amb cursos de català i de coneixement de la societat catalana, cosa que serveix pel seu millor arrelament i perquè així obtinguin amb més facilitat els permisos de treball.
El treball de les associacions de dones migrants té també un gran objectiu estratègic: aconseguir que Espanya ratifiqui el conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball (OIT), cosa que possibilitaria que aquests col·lectius poguessin estar inscrits regularment a la Seguretat Social i tenir drets laborals plens com vacances o subsidi d’atur entre altres. En aquest sentit, des de CCOO aposten a que un futur govern progressista tingui en compte aquestes demandes i regularitzi la situació laboral i social de milers de treballadores.
Catalunya Plural, 2024 
