És inevitable que al Transmusicales de Rennes les actuacions més excitants siguin les provinents de l’Àfrica i altres països llunyans a nivell de sons. O les col·laboracions mútues entre músics occidentals i els països d’origen d’aquestes sonoritats. En la seva edició quaranta-unena, el certamen que ja fa temps va dissoldre les fronteres i els caps de cartell va tornar a tenir en la descoberta de grups africans, orientals i llatins les seves majors sorpreses. I també en l’aparició de noves veus femenines que enllacen tradició i música urbana: de la greco-sudanesa Marina Satti a la israelo-iraniana Liraz, passant per la somaliliana Sahra Halgan o la sud-africana Sisanda Myataza (Songø). Sense oblidar la coreana Kim Yulhee o la rapera ucraïnesa Alyona Alyona.
Però per intentar trobar un fil conductor a una diversitat tan accentuada i profitosa, encapçalem el relat amb el que va ser el més semblant a un cap de cartell: el projecte dels francesos Acid Arab, que van portar en directe part dels músics magribins i asiàtics del seu recent disc Jdid. I hi afegim una entrevista als Guiss Guiss Bou Bess, del percussionista, cantant i ballarí senegalès Mara Seck i el productor de ritmes digitals francès Stéphane Constantin. Amb el seu primer àlbum acabat de sortir Set sela, inauguren el que ells denominen l’electrosabar a partir dels tambors rituals d’aquesta fructífera terra de griots.
Catalunya Plural, 2024 
