Els fets són tossuts i cada vegada que es presenta un conflicte important es confirmen: l’actual Regne d’Espanya té un profund contingut antidemocràtic. També ho podríem dir d’una altra manera: des de les pròpies institucions de l’Estat s’exerceix una pressió antidemocràtica que posa en qüestió les bases mateixes de l’actual règim. No es poden entendre d’altra manera les decisions de la Junta Electoral Central inhabilitant la condició de diputat del president de la Generalitat i, per tant, destituint-lo com a president i decidint que Oriol Junqueras no pot ser eurodiputat. O sigui, atès que pels vots no pots canviar el president d’una comunitat autònoma, poses un recurs davant la Junta Electoral i ella t’ho arregla. El més alt Tribunal de la Unió Europea reconeix la immunitat parlamentària d’un eurodiputat, però la Junta Electoral passa de les lleis europees i decideix allò que li convé i/o interessa.
Es pot tenir una o altra opinió sobre Quim Torra i la seva política, però és inacceptable que un òrgan administratiu de l’Estat, ja que ni tan sols ha estat un tribunal, decideixi modificar el que ha votat el poble i els seus representants. La indignació era ben evident el divendres 3 de gener. Dissabte es va convocar una reunió urgent del Parlament que va rebutjar la inhabilitació de Torra per una majoria aclaparadora de 74 vots (ERC, PDCat i CUP). Ciutadans no va voler votar. I encara va ser més majoritària la votació del punt 8 de la resolució en la qual “es rebutja de nou la judicialització d’un conflicte que només es pot resoldre per mitjans polítics i democràtics”. Va ser votada per 90 vots a favor. La portaveu socialista al Congrés de Madrid, Adriana Lastra, va expressar els seus dubtes sobre que la Junta Electoral tingués capacitat per prendre aquesta decisió i el mateix va declarar el secretari de PSC, Miquel Iceta. De moment, el xoc ha significat que els socialistes ja no poden votar al costat de PP i Ciutadans i que els Comuns reforcin la seva posició democràtica davant els atacs antidemocràtics.
És un nou enfrontament de conseqüències impredictibles. S’ha obert un nou conflicte entre una institució de l’Estat i el Parlament i el president de la Generalitat, s’engrandeix l’abisme que hi ha entre el sentiment majoritari de la societat i institucions triades a dit (recordem que va ser un Tribunal qui es va raspallar l’Estatut aprovat per referèndum i sancionat pels Parlaments català i espanyol; recordem que el Tribunal Suprem ha condemnat a molts anys de presó a bona part de l’anterior govern català, la presidenta de Parlament i dos líders socials i que una sentència que el Tribunal europeu ha posat en qüestió les decisions en relació a Junqueras, etc. etc. ) No és difícil entendre el sentiment de cabreig generalitzat contra un règim que a més pretén donar lliçons de democràcia i constitucionalisme i el desinterès majoritari respecte a aquest règim i les seves institucions. Les mobilitzacions continuaran i, molt probablement, es faran oïdes sordes a la decisió de la Junta Electoral fins que hi hagi el pronunciament d’un tribunal.
Si la Junta Electoral va prendre aquesta decisió per intentar boicotejar la investidura de govern i donar-li una altra volta de rosca al moviment d’emancipació nacional català, el tret li ha sortit per la culata. Han tornat a deixar al descobert el caràcter d’aquest règim i els seus aparells de l’Estat i no els servirà per aturar la mobilització. Ja va passar en conèixer-se la sentència contra els dirigents del Procés, la resposta va ser àmplia i massiva, comparable o fins i tot superior a la d’octubre de 2017, tant al carrer com en els resultats de l’última contesa electoral. De la mateixa manera, la resposta a aquest xoc hauria de posar damunt de la taula dos temes:
Aquest article va ser publicat primer a la revista Sin Permiso