La violència sexual i de gènere és una realitat que va molt més enllà de les dones cisgènere i que arriba també al col·lectiu LGTBI. Per això la Fundació Surt va impulsar fa dos anys el projecte Look Wide, adreçat a la integració de la perspectiva de gènere i de diversitat sexual en l’atenció a totes les víctimes de violències. La iniciativa sorgeix de la necessitat d’ampliar la mirada en el tractament d’aquest tipus de violència, ja que, actualment, els serveis de suport a les víctimes estan dirigits majoritàriament a dones heterosexuals i cisgènere -és a dir, que s’identifiquen amb el gènere que li va ser assignat en néixer segons les seves característiques biològiques-.
Míriam Solà, una de les coordinadores del projecte, afirma que els serveis per a persones LGTBI sí que fan una primera atenció i gestionen algunes incidències relacionades amb discriminacions, però tampoc estan preparats per fer un bon acompanyament en el marc d’un procés de recuperació arrel d’haver patit una situació de violència. “En conseqüència, en molts casos les persones LGTBI directament no acudeixen a aquests serveis perquè no se senten interpel·lades o bé hi van i no són tractades adequadament, perquè els serveis no s’adapten a les seves necessitats”, assenyala Solà.
Aquesta manera d’ampliar l’abordatge de les violències masclistes implica incorporar les polítiques LGTBI a les polítiques d’igualtat de gènere. “Hem d’entendre que les violències que viuen les persones LGTBI tenen la mateixa arrel que la violència que viuen les dones heterosexuals: l’heteropatriarcat”, explica Solà. Però integrar el gènere i la diversitat sexual en l’atenció a les víctimes de les violències no vol dir invisibilitzar el que ja s’ha fet en els serveis d’atenció a les dones. “No ha d’implicar descuidar l’atenció a les dones i posar en risc els recursos ja existents”, assenyala Nagore García, també coordinadora del projecte. “Es tracta simplement d’incorporar una nova perspectiva”.
El projecte Look Wide, finançat per la Comissió Europea, s’ha dut a terme amb la participació de diverses entitats a nivell europeu dedicades a l’atenció a la dona i a les persones LGTBI: Differenza Donna, d’Itàlia; Dissens, d’Alemanya; Hatter Society, d’Hongria i KMOP, de Grècia. Durant aquests dos anys s’han fet formacions per a professionals de recursos d’atenció en cada país participant i dos seminaris internacionals, un a Berlin i l’altre a Roma, per tal d’intercanviar coneixements.
El resultat d’aquesta col·laboració europea ha estat l’elaboració d’una guia de recomanacions per a professionals, en la que cada organització ha contribuït des del seu punt de vista i marcs de referència, adaptant-se als seus contextos locals. Differenza Donna, per exemple, s’ha centrat més en la violència en el marc de les parelles lesbianes, mentre que Hatter Society ha ofert una perspectiva des de l’àmbit educatiu. Look Wide, doncs, suposa un primer pas de repensar el model actual, però a partir d’aquí han de ser les entitats especialitzades en l’atenció a les violències masclistes i de gènere les que desenvolupin mesures concretes i canviïn el disseny i funcionament dels serveis i recursos que ofereixen. “Això s’ha de fer en totes les vessants, tant a nivell de valoració de risc com de diagnòstic, derivació o tractament”, assenyala Solà.
Una guia de bones pràctiques
En el marc d’aquest projecte, la Fundació Surt ha elaborat una guia per a professionals dels serveis d’atenció a les víctimes de violència a Catalunya que té com a objectiu facilitar elements que puguin millorar la praxi professional dels serveis. Així, va dirigida, per un banda, a professionals dels serveis d’atenció a la dona que vulguin incorporar la perspectiva de diversitat sexual i de gènere i, per l’altra, a professionals de serveis LGTBI per tal millorar l’atenció a les víctimes de violència.
La guia estableix com a elements clau per millorar l’accessibilitat dels serveis d’atenció a la violència, entre d’altres, la necessitat de disposar d’instruments de recollida d’informació per ampliar els perfils als quals van dirigits i repensar el nom d’aquests, considerant-ne un que sigui prou inclusiu i interpel·li la comunitat LGTBI. “Si un servei es diu, per exemple, ‘Punt d’atenció a la dona’, un home gai que ha patit violència per part de la seva parella no se sentirà representat”, explica Solà. També es recomana fer servir en tot moment un llenguatge més inclusiu, per exemple utilitzant el terme ‘parella’ en comptes de ‘marit’ o ‘dona’, així com desenvolupar espais participatius on les associacions i col·lectius puguin manifestar les seves necessitats i demandes.
Una altra mesura important que es planteja és incorporar als equips d’atenció persones expertes en diversitat sexual i de gènere en l’atenció a les violències, preferiblement persones de la comunitat LGTBI. Aquesta és una mesura que s’utilitza des de fa temps a Alemanya, on molts dels serveis d’atenció a les persones del col·lectiu LGTBI són liderats per a professionals que també en formen part. “Els tècnics estan familiaritzats amb les experiències vitals de les persones que acudeixen als serveis i ho combinen amb el seu coneixement professional”, explica Gabriel Nox Kohnke, de l’associació Dissens de Berlin. A Alemanya, aquesta iniciativa ha tingut una bona acollida. “Moltes persones LGTBI que vam entrevistar van afirmar poder obrir-se més amb un professional que formés part de la comunitat a causa de l’experiència compartida”, afegeix Nox.
La necessària col·laboració amb l’administració
La guia elaborada per la Fundació Surt està centrada específicament a Catalunya, ja que la seva xarxa de recursos i la legislació presenta unes característiques concretes que afavoreixen una mirada més àmplia en l’abordatge de les violències. En l’àmbit català, existeix la Llei del 2014 per a garantir els drets LGBTI i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, mentre que a nivell estatal no n’existeix cap d’equiparable. Però, tot i que la conjuntura sigui favorable, per les coordinadores del projecte això no és suficient. “Tenim una legislació més àmplia que altres territoris i una xarxa molt potent de recursos i serveis, però encara queda molt camí per recórrer”, apuntala Solà. De fet, l’atenció a les situacions violències de gènere viscudes per persones LGTBI, que impliquen un procés de recuperació, no estan contemplades en cap legislació vigent, ni a Catalunya ni a la resta de l’estat.
En aquest sentit, Solà considera que el projecte Look Wide ha posat les bases, però per a que tingui continuïtat cal una implicació política i més recursos econòmics. “Si no enfortim la musculatura dels serveis no es podrà fer un bon abordatge”, destaca. En aquesta mateixa línia s’expressa Mireia Mata, directora general d’igualtat de la Generalitat de Catalunya, que assenyala que les entitats socials aporten la mirada que falta a les administracions i que cal seguir treballant conjuntament per continuar investigant i implementant noves mesures.
Catalunya Plural, 2024 
