Es pot escriure una història de la desigualtat? Sembla que sí. Si més no, aquest és el propòsit del nou llibre Capital i ideologia de l’economista francès Thomas Piketty, que continua l’estela del seu best seller mundial El Capital al segle XXI, amb més de 2 milions i mig d’exemplars venuts.
A la presentació al Palau Macaya de “La Caixa” de divendres passat, Piketty, professor de l’Escola d’Economia de París, va exposar algunes de les idees principals del seu nou volum, “més ric i interessant que l’anterior”, en paraules del mateix autor. La presentació, que s’emmarcava dins el cicle Idees i conceptes per al temps present, impulsat per “la Caixa” i l’Escola Europea d’Humanitats (EEH), va despertar gran interès a Barcelona, tant per la influència de l’economista com per la seva anàlisi.
En una sala plena, Piketty, que va conversar amb el filòsof Josep Ramoneda, director de l’EEH, va compartir algunes de les seves preocupacions, entre les quals destaca la Unió Europea. Abans, però, Jaume Lanaspa, patró de “La Caixa”, va obrir l’acte amb unes paraules d’agraïment pel convidat, de qui va lloar que “hagi contribuït a donar esperança a molts ciutadans del món”. Malgrat l’elogi, Lanaspa li va matisar algunes de les reflexions sobre Catalunya, una qüestió que Piketty analitza a Capital i ideologia. Abans de donar veu a l’autor, i amb sintonia amb la tesi general que el llibre proposa, Lanaspa va recordar com “la crisi de 2007 i 2008 va tenir arrels conservadores i ideològiques, pujant el crèdit de manera insostenible a l’estat del benestar”.
Sens dubte, l’anàlisi de Piketty és ambiciós: abasta des de les societats antigues, esclavistes i colonials fins a les societats capitalistes, postcolonials i socialdemòcrates. Però sobretot, la conclusió del seu treball esdevé original, reveladora i contundent: el fil conductor de la història de les societats humanes no és la lluita de classes, sinó la lluita de les ideologies. Josep Ramoneda, que va definir a l’economista francès com “un referent del pensament econòmic crític, amb perspectives de polítiques de transformació”, va tancar la seva intervenció de manera categòrica: “són les ideologies les que marquen les transformacions del món”.
De peus i ajudant-se de moltes de les gràfiques que mostrava, Piketty va donat una visió de conjunt del seu llibre i va destacar l’intent de presentar la història de les desigualtats i dels sistemes de justificació de les desigualtats. I va avisar: “cal prendre molt seriosament les ideologies que justifiquen l’organització econòmica i social, l’organització de les desigualtats”. Per l’economista francès, “no hi ha un determinisme cultural, civilitzador, que fa que alguns països siguin eternament igualitaris, i d’altres desiguals. Són les mobilitzacions socials i polítiques, les transformacions ideològiques, les que poden transformar la realitat de les desigualtats”.
Per Piketty, “la reducció de les desigualtats, en el decurs del segle XX, es va produir per diferents mecanismes, per exemple, la pujada de l’estat social”. I en aquest sentit, ha precisat com “després de la Segona Guerra Mundial, va haver-hi una pujada de l’educació i la salut, una inversió en educació, que és, sens dubte, la força més important per reduir les desigualtats a llarg termini”.
Europa i Catalunya
Una de les preocupacions de Piketty és Europa, definida com “un laboratori de la globalització”. Per l’economista, cal fer que Europa funcioni, ja que en aquest esforç ens juguem, en part, la globalització. Però, sense amagar la seva inquietud, va assenyalar la contradicció que s’hi dona: “la UE i la globalització estan al servei suposadament de la prosperitat general, però les classes populars i mitjanes ja no hi creuen”. Ell mateix, que es defineix com un “federalista europeu”, va manifestar que encara creu “en la possibilitat d’un federalisme que redueixi les desigualtats, però ara no és la via que se segueix”. Per Piketty, aquestes contradiccions, poden generar crisis financeres i socials. Va ser en aquest moment quan l’economista francès va al·ludir a “la qüestió de Catalunya”, un tema que va planejar durant tot l’acte.
Finalment, en el torn de preguntes, Ramon Tremosa, ex-eurodiputat del PDeCAT, li va preguntar directament sobre Catalunya. Piketty, que feia referència a l’estructura del vot de la independència comparant-lo amb el del Brexit, va indicar la seva sorpresa, ja que mentre a Anglaterra els més rics volen romandre a la UE i els més pobres volen sortir-ne, “a Catalunya és exactament el contrari. Els que tenen més educació, més formació i més riquesa, volen sortir d’Espanya”. I va afegir: “Històricament, una part dels grups socials més desafavorits a Catalunya venen de la resta d’Espanya. Per tant, tens un lligam cultural amb la idea de Catalunya més feble que la dels grups més afavorits”. Però sense excloure la complexitat de la qüestió va puntualitzar: “Això és una part de l’explicació. Ara bé, la part cultural és tota l’explicació, o és l’explicació fiscal, la de conservar els ingressos fiscals a Catalunya?”.
En aquest sentit, Piketty va llançar una pregunta a l’independentisme: “en el cor independentista català, sé que hi ha forces molt diferents, grups més a l’esquerra i a la dreta. Però voldria saber, si a la sí de tota aquesta diversitat de tendències, hi ha persones que voldrien tenir un impost federal a escala de tots, o voldrien conservar els seus ingressos fiscals i fer una altra Luxemburg a Europa?”. Una pregunta que segons Piketty, conclou amb una altra: “és important demanar als responsables polítics, o als ciutadans catalans que estan a favor de la independència, però que també volen un model de solidaritat fiscal, quina és la seva visió a llarg termini de la UE”.
Catalunya Plural, 2024 
