Neus Ballús, Belén Funes i Lucía Alemany són les tres dones que aquest diumenge es disputaran el Premi Gaudí a la Millor Direcció per les seves pel·lícules El viatge de la Marta, La hija de un ladrón i La inocencia – respectivament. Amb elles, només un home: Carlos Marques-Marcet, per Els dies que vindran. Una situació anòmala si tenim en compte que en cap de les edicions anteriors dels guardons de cinema català hi havia hagut més dones que homes nominades en aquesta categoria. A més, en el cas de Funes i Alemany, les pel·lícules per les quals se les nomina són els seus primers llargmetratges; Ballús, en canvi, ja va guanyar aquest guardó el 2014 amb La Plaga.
Però no són només les directores les que s’obren camí als Gaudí. Al llarg de les dotze edicions dels guardons catalans, la presència femenina ha anat en augment. Mentre que el 2009, en la primera edició, només un 16% del conjunt de les nominacions van ser per dones, enguany ja són quasi la meitat: un 47%. Pel que fa als premiats, el percentatge de dones ha tingut una evolució més desigual però encara cap any hi ha hagut majoria d’estatuetes amb noms de dona.
Segons a la productora Miriam Porté, parlar dels nominats i premiats als Gaudí és fixar-se només en la punta de l’iceberg d’aquest sector. «No és el mateix mirar les nominacions que les candidatures, que són una fotografia més o menys real de la producció de l’any», diu la productora en referència a tots els projectes que es presenten a les diverses categories dels premis – aproximadament el 80% de la producció anual catalana – i a partir dels quals es fan les nominacions.
Si s’avalua la distribució per gènere de les nominacions amb relació a les candidatures que s’havien presentat, Porté afirma que «la ràtio d’èxit és molt millor en dones que en homes; tenim menys oportunitats però més èxit». A més, recorda l’esforç extra que han de fer les dones en molts camps del sector audiovisual només pel fet de fer-ho. «A les directores els costa més poder fer una pel·lícula que als directors», diu la productora.
Però Miriam Porté, que és també la directora de l’associació de Dones Visuals per la promoció de les dones al sector de l’audiovisual, destaca que no en totes les categories les dones tenen la mateixa presència. Mentre que en aquelles tradicionalment més feminitzades – com el maquillatge, la perruqueria o la direcció artística – les dones continuen sent la majoria de les nominades; en categories més tècniques – com l’edició de so o els efectes visuals – les xifres encara són baixes.
Porté destaca especialment el retrocés que hi ha hagut en el percentatge de dones nominades per la Direcció de Producció, que enguany és només del 29%. D’altra banda, fa èmfasi en la paritat assolida en la categoria de curtmetratges, on aquest any s’ha nominat a 4 dones i a 4 homes per haver-los dirigit. «Això és molt important, perquè és la porta d’entrada a la indústria. Ens mostra que en un futur podem esperar que hi hagi més directores», diu la directora de l’associació.
Aquest any també s’ha assolit la paritat de nominacions en les categories de Millor Guió, Millor Documental, Millor Muntatge, Millor Fotografia, Millor Música Original i Millor Pel·lícula, per la qual 5 dones i 5 homes representen les 4 pel·lícules nominades.
Minúscula presència femenina als premis de cinema
La situació de paritat als Premis Gaudí està ben allunyada del que passa als grans premis de cinema d’arreu del món. Si ens fixem en els guardons a la Millor Direcció que s’han concedit durant els últims onze anys – els que fa que es concedeixen els Premis Gaudí – la situació és desoladora per a les dones. Kathrin Bigelow, amb la pel·lícula En terra hostil, ha estat l’única dona que ha guanyat un Oscar a la Millor Direcció en aquest període. I és que, de fet, és l’única dona que de moment ha rebut aquest guardó en els 90 anys que fa que es concedeix.
Els Premis Bafta, del Regne Unit, i els de San Sebastià i de Cannes també han premiat només una directora des del 2009. Només la Berlinale d’Alemanya ha concedit els mateixos premis a la Millor Direcció a dones que els Gaudí, amb 3 estatuetes de 12 possibles. En el cas dels Globus d’Or, no hi ha cap dona entre els guardonats amb la Millor Direcció en els últims onze anys i, per trobar-ne una, ens hem de remuntar al 1983 quan Barbra Streisand va guanyar el primer i únic d’aquests guardons concedit a una dona amb la pel·lícula Yentl.
Per Miriam Porté, l’explicació rau en el tipus de produccions que es guardonen als diferents festivals. «Els Premis Gaudí són una mostra del que es fa a Catalunya, que ara està en hores baixes pel que fa a la producció i als pressupostos de les pel·lícules», explica. «Com més grans són les produccions, menys es confia que nosaltres puguem gestionar els diners», afegeix la productora. «De fet, podríem estar molt contentes de les dades dels Gaudí, però caldria veure si la situació seria igual si hi haguessin altres condicions al sector, més semblants a premis com els Goya», es pregunta Porté.
Un altre factor que influeix en les nominacions és qui té dret a vot en aquests festivals, el que ella anomena «el club dels nois». En el cas dels Gaudí, aproximadament dos terços dels membres de l’Acadèmia del Cinema en Català que poden votar són homes. «Existeixen simpaties més o menys conscients, per una tendència cultural que no només trobem en el món del cinema, que fan que es nomini als amics – una empatia de gènere, en podríem dir», explica la productora.
A la gala de lliurament dels XII Premis Gaudí, que tindrà lloc aquest diumenge a l’auditori del Fòrum de Barcelona, es podrà veure si – per primera vegada – les dones que recullen estatuetes als Premis Gaudí superen als seus homòlegs masculins, o si – cosa que tampoc ha passat mai encara – és una dona la premiada amb la Millor Pel·lícula Europea.
Podeu consultar la metodologia i la base de dades en aquest repositori de GitHub.
Catalunya Plural, 2024 
