La mesa del Parlament ha aprovat el pressupost per aquest any que inclou un augment de sou pels diputats i diputades d’un 1,7%. L’augment s’ha aprovat amb els vots del PP, Ciutadans i… JxCat! Els seus socis d’ERC s’han abstingut, com el PSC. Els comuns i la CUP hi han votat en contra. Hi ha hagut desacords en altres partides però la més significativa és la del sou de ses senyories.
Sembla que als postconvergents no els ha molestat gaire votar conjuntament amb els qui anomenen “autors de la repressió” aquesta vegada. O sigui, que els independentistes conservadors, que no s’entenen gens ni mica amb els populars i els taronges, han acabat votant junts només per un interès pecuniari i personal. Almenys això és el que sembla.
En la seva defensa, asseguren que el pressupost és continuista amb el de l’any passat. Que el pressupost del Parlament sempre s’aprova perquè prèviament el redacten conjuntament el govern i l’oposició.
El que passa és que no es pot dir que el sou dels membres de la cambra sigui baix i, per tant, els hereus de CDC haurien pogut apostar per l’acord amb els seus socis i fer un gest a favor d’allò que els hauria de ser propi com a dirigents polítics, que és l’exemplaritat. Aquesta decisió no els ajuda gens a millorar la seva imatge, certament. Al contrari, confirma aquell estat d’opinió que posa tots els polítics en el mateix sac, en negatiu, i és un element més que s’afegeix a les desavinences que mantenen els dos socis de govern des de fa temps.
Els deixa també en molt mal lloc perquè són ells, o el seu entorn, els que han criticat als socis republicans per haver pactat amb el PSOE. Els han retret que han pactat a canvi de res tenint en compte que, a més, els socialistes són igual de culpables que els partits de dretes perquè van donar suport al 155.
Segur que aprovar un augment de sou no és el mateix que aplicar l’article 155, destituir el govern de la Generalitat i empresonar els seus membres però, en política, els gestos són molt importants. Sobretot quan les decisions impliquen qüestions econòmiques que afavoreixen les butxaques dels que adopten aquesta decisió.
Diuen que la discrepància més gran ha estat pels diners destinats a la celebració del 40è aniversari del Parlament. Els republicans havien proposat una partida de 600.000 euros mentre que la proposta inicial en preveia 300.000 i per això s’haurien abstingut. El que s’ha aprovat al final és aquest augment de sou, a canvi de no pujar la partida per l’aniversari. Molt estètic no és. Sobretot, quan els sous dels diputats superen de molt als que reben la majoria dels catalans.
Catalunya Plural, 2024 
