La globalització del reggaeton i el nou feminisme no tenen per què ser incompatibles. Més si tenim en compte que el reggaeton és un gènere que, fins fa poc, era menyspreat per la crítica malgrat ballar-se a tots els carrers llatinoamericans. El que vol dir que el ballen i el canten les classes populars. I algunes artistes ja s’han encarregat de fer-se’l seu per empoderar-se de la música i el cos. L’equació es complementa amb una crítica oberta al capitalisme que explota les dones més pobres i que té en les raperes barcelonines Tribade un referent des de fa un parell d’anys que traspassa fronteres i mobilitza públics ben diferents. La seva exitosa actuació al Transmusicales de Rennes, el desembre passat, en va ser una prova.
Quan acaben d’anunciar la marxa del grup de Sombra Alor a partir d’aquest 2020, la mateixa Sombra Alor, Masiva Lulla i Bittah es disposen a actuar si més no el 17 de gener al festival Eurosonic dels Països Baixos on han estat nominades com a millor grup urbà. A la conversa de matinada a Rennes també amb Dj Big Mark, no vam parlar d’aquesta separació però sí de la seva gira mundial, els diferents estils musicals que convergeixen en un discurs queer, Bad Gyal, Rosalía, l’actitud sobre l’escenari i el seu compromís als carrers de Barcelona en una llarga tradició llibertària. És el que s’escolta a Las desheredadas (Propaganda Pel Fet!, 2019).
Catalunya Plural, 2024 
