El 5 de setembre de 2019, l’impacte d’un llamp va originar un incendi a prop de Drake, una petita localitat australiana amb una població de menys de 400 persones. Fins que els mil bombers i la dotzena d’avions combatent les flames van aconseguir extingir el foc, set setmanes i mitja més tard, s’havien cremat 44 cases i un matrimoni havia perdut la vida (Bob Lindsey, 77 anys, i Gwen Hyde, 68).
Era 27 d’octubre i Drake posava punt final al seu malson. En aquells dies, Austràlia es preparava per a una temporada d’incendis on es calcula que ja han mort 28 persones, mil milions d’animals i s’ha cremat una extensió de terreny gairebé tan gran com Anglaterra.
Austràlia és un país oceànic que sol associar-se a imatges molt particulars: cangurs, coales, bon temps, l’òpera de Sydney. Les fotografies que van fer la volta al món el desembre de 2019 reflectien cangurs escapant focs infernals, coales cremats fugint dels boscos, pobles sota cels vermells a més de 40 graus, l’òpera de Sydney embolicada en fum.
Les xarxes socials van acollir multitud de crides a frenar la catàstrofe. Estrelles de l’esport i del món de l’espectacle com Chris Hemsworth i Elsa Pataky van decidir fer donacions per ajudar a recuperar el país. Polítics de tots els espectres ideològics com Emmanuel Macron i Donald Trump van expressar el seu condol i van enviar ajuda.
“Els australians han de saber que tots els recursos possibles s’estan destinant a combatre el foc i donar suport a les comunitats afectades de totes les formes possibles, superarem aquest moment, però necessitem mantenir-nos forts i units”, va dir el primer ministre, Scott Morrison.
Aquest gener el desastre era tal que Austràlia ha posar en marxa un desplegament militar per ajudar els bombers en la batalla contra el foc equivalent al que va utilitzar durant la Segona Guerra Mundial.
Mallacoota
El dimecres 8 de gener, el vaixell militar HMAS Choules va acabar la seva missió de rescat al tirar l’àncora a un quilòmetre de la base naval Cerberus, a Melbourne. Viatjaven a bord 266 persones evacuades de la petita localitat de platja de Mallacoota.
Carregat amb la mateixa motxilla amb la qual havia arribat a Mallacoota el 26 de desembre i passejant el seu gos, Bradley Moore assegurava estar molt feliç d’haver sortit del poble, i es disposava a córrer cap a l’aeroport per volar de tornada a Sydney.
Tota la seva família havia decidit passar les vacances nadalenques al càmping de la vila, a tres hores de Melbourne, i tornar a casa en any nou. Però un cel vermell el 31 de desembre va anunciar un canvi de plans forçat de turistes i locals en Mallacoota.
Vents forts havien avivat un foc proper i les flames havien arribat al límit de la localitat. Quatre mil persones van haver de refugiar-se a la costa per aguantar la calor i les cendres caient del cel.
Mil cinc-centes persones, incloent-hi Bradley i la seva família, han estat evacuades des del principi d’any, però Mallacoota continua aïllada. Els incendis a la regió no han permès als bombers obrir la carretera que arriba a la vila. Les pèrdues dels negocis en localitats turístiques es calculen en centenars de milions.
El foc a Austràlia
Situat a l’hemisferi sud, l’estiu australià comença l’1 de desembre i acaba l’1 de març. És l’època amb més risc d’incendis i la seva prevenció i impacte al país és una part fonamental de la cultura.
Els serveis d’emergència actualitzen dia a dia el nivell de perill de nous focs i és normal veure cartells amb avisos a la carretera. Blau per a nivells baixos, taronja moderats, vermell per a nivells de perill alts que poden forçar prohibicions d’encendre foc mentre s’està de càmping.
Els australians esperen els incendis estiuencs com qualsevol persona a Espanya pot esperar pluges al gener. Tenen un nom específic per a denominar-los: bushfires.
El bush a Austràlia es tradueix com a camp, o exterior. Els bushrangers eren convictes fugats que es refugiaven al camp, o bush, per amagar-se de les autoritats.
Reunir-se out in the bush és una tradició de les diferents cultures aborígens que governaven en tota Austràlia sense contacte amb cultures externes fins a l’arribada i assentament de les colònies britàniques a 1788. Les condicions climàtiques de país – temperatures extremes, vents a grans velocitats, tempestes sense pluja que descarreguen raigs – fan que Austràlia sempre hagi estat propensa al foc.
El foc – fire – és un element sagrat d’aquestes cultures aborígens australianes que han conviscut amb les flames durant mil·lennis. Els bushfires, per tant, han estat tan presents al país com els arbres d’eucaliptus nadius australians, que al llarg de la seva evolució han desenvolupat defenses a les flames. Però aquesta temporada de focs ha superat qualsevol previsió. Amb dos mesos d’estiu encara al davant, han cremat prop de deu milions d’hectàrees. Un camp de futbol mesura una mica menys d’una hectàrea.
Les dades del desastre
Austràlia té una extensió de 7.692.000 de quilòmetres quadrats. El continent europeu, sense comptar gran part de Rússia, té prop de 10 milions quadrats. Si poséssim el mapa d’Austràlia sobre del d’Europa, taparia pràcticament tot el continent.
Dels aproximadament 25 milions de persones que viuen al país, uns 15 milions viuen en cinc ciutats: Sydney, Melbourne, Brisbane, Perth i Adelaide. Aquesta enorme quantitat de terreny australià on petites comunitats viuen en pobles com Drake o Mallacoota fa que les pèrdues de vida o materials puguin semblar menys devastadores, però tot és qüestió de perspectiva.
Els deu milions d’hectàrees cremant a Austràlia des de setembre a gener són un 20% de tot Espanya. És equivalent a Catalunya, el País Valencià, Múrcia i mitja Andalusia cremant.
L’organització territorial d’Austràlia és per Estats. Cada estat és l’equivalent a una comunitat autònoma. El repartiment territorial d’Austràlia es divideix en sis estats i dos territoris: New South Wales, Victòria, Queensland, Tasmània, Austràlia de sud, Austràlia de l’Oest, Territori del Nord i Territori Capital Australià.
El fum dels focs a New South Wales i Victòria va provocar que la ciutat de Melbourne s’aixequés durant dos dies de gener amb “la pitjor qualitat d’aire del món” pel fum de focs a més de 300 quilòmetres de distància.
Dimarts 7 de gener, Xile i Argentina van aparèixer amb cels ataronjats causats pel reflex de les flames a Austràlia, a 12.000 quilòmetres de distància.
Emergència climàtica
Tot i la inclinació d’Austràlia a patir incendis, mai havia patit sota tantes flames al mateix temps, ni tan aviat. Amb gairebé dos mesos d’estiu encara al davant, els serveis d’emergència continuen remarcant que el perill “no ha acabat per a res”.
Els perquès d’aquesta devastadora d’incendis han estat molt debatuts en la societat australiana. Un sector ultraconservador va assegurar que molts d’ells havien estat iniciats per piròmans i va culpar els ecologistes d’haver vetat mesures de prevenció com cremes contingudes durant l’hivern.
El primer ministre Scott Morrison, reticent a reconèixer-ho en públic durant els primers compassos de la crisi, finalment va sucumbir a les múltiples veus acadèmiques pregonant el veritable motiu. El canvi climàtic estava contribuint a una de les pitjors tragèdies naturals de país.
Austràlia va viure el 2019 el seu any més calorós de la història, amb temperatures 1,52 graus per sobre de les mitjanes viscudes entre 1960 i 1990. També va registrar uns nivells de pluja un 40% més baixos de la mitjana.
L’Índex de Rendiment del Canvi Climàtic de 2020 va situar a Austràlia com un dels pitjors països pel que fa a polítiques per reduir emissions de carboni i ús de les energies renovables, mentre grans protestes com les de Rebellion Extinction s’organitzen setmanalment per mostrar el descontentament social amb la gestió política de la crisi pels incendis.
Amb dies de 45 graus i vents de 100 km/ h donant pas a tempestes sense pluja, però amb raigs impactant en boscos secs per la falta d’aigua, les condicions climatològiques auguren anys que poden ser cada vegada pitjors.
Els coales, símbol de la catàstrofe natural
L’organització de defensa dels animals WWF estima que els incendis poden abocar als coales a l’extinció en els trenta anys vinents. S’estima que 8.400 coales han mort a la costa nord de New South Wales i la reserva natural de Kangaroo Island pot haver perdut a la meitat de la seva població de coales.
Els coales viuen als arbres d’eucaliptus, un tipus d’arbre natiu australià que és conegut per ser “gasolina per als incendis”. Les seves fulles seques ajuden a avivar les flames quan cauen a terra, l’oli que emanen és altament inflamable. Les llavors de l’eucaliptus s’obren en cremar, renaixent després d’un incendi i envaint l’hàbitat d’altres arbres sense tanta capacitat d’adaptació al territori.
Mentre camps i boscos cremen descontroladament, tants coales com altres espècies úniques australianes han fugit de les flames. Els coales, els wombats i els equidnes (marsupials que només viuen a Austràlia) i els cangurs han patit els incendis tant com els éssers humans, deixant imatges desoladores que han impactat a la planeta. Austràlia també haurà de pensar en com tornar els animals a uns hàbitats naturals que poden trigar anys a regenerar-se.
Catalunya Plural, 2024 
