La ‘Llei Aragonès’ no tirarà endavant. Així ho van decidir ahir a la tarda en la votació a la comissió d’economia del Parlament de Catalunya tots els partits de l’oposició. Ciutadans, PSC, En Comú Podem, CUP i PP van votar en contra del projecte de llei de contractes de serveis a les persones, més conegut amb el nom del Vicepresident i conseller d’Economia que la volia tirar endavant, Pere Aragonès.
ERC i Junts per Catalunya, els partits al Govern, es van quedar sols defensant la iniciativa legislativa. Fins i tot, en un primer moment de la tarda, havien anul·lat la votació del projecte de llei, retirant-ne el punt de l’ordre del dia, ja que es van adonar que no rebria prou suports. Els grups de l’oposició, però, van aconseguir més tard que es tornés a incorporar a l’agenda de la sessió per poder-ho votar i fer explícit que tombaven la ‘Llei Aragonès’.
De llei reguladora a aixeta oberta a les externalitzacions
El text de la Llei Aragonès pretenia regular els contractes onerosos que liciten les administracions públiques, és a dir, aquells contractes que comporten beneficis tant pel contractista com per l’òrgan governamental, que podia ser tant la Generalitat, com les diputacions, consells comarcals i ajuntaments.
Els contractes que havien de ser afectats per la norma eren els relacionats amb serveis de benestar i millora de la qualitat de vida de la ciutadania, amb una especial atenció cap als col·lectius més fràgils i vulnerables. Per exemple, aquells vinculats a l’educació, la sanitat i els serveis socials: escoles bressol, casals, ludoteques, menjadors escolars, colònies, atenció domiciliària, casals de gent gran, residències, centres de dia, programes de mediació en l’àmbit penal i serveis comunitaris.
Quan es va començar a gestar, sota el mandat de l’exconseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, va superar filtres com la negociació amb els sindicats CCOO i UGT i els informes preceptius del Consell de Treball Econòmic i Social (CTESC). En l’àmbit parlamentari només va rebre crítiques de la CUP.
L’aplicació de l’article 155 va fer que la norma quedés tancada en un calaix. Posteriorment el text va passar a mans d’Aragonès, nou responsable d’Economia i a finals de l’any passat la llei va superar un debat inicial al Parlament sense cap esmena a la totalitat. Però posteriorment les crítiques van aparèixer amb força.
L’oposició a la llei, als carrers durant mesos
Paral·lelament als tràmits parlamentaris que han permès que la llei tirés endavant fins aquesta setmana, diverses entitats socials i col·lectius d’arreu de Catalunya es van aplegar en la Plataforma Aturem la Llei Aragonès per protestar contra l’aplicació de la norma. Un dels moments en què la seva campanya es va fer més visible va ser el novembre passat, quan van aplegar més de 2.500 persones en una manifestació pel centre de Barcelona.
“Aquesta llei estableix un marc jurídic idoni perquè siguin les empreses privades qui gestionin i prestin els serveis públics vinculats directament a garantir drets fonamentals”, exposaven al seu manifest. Segons les entitats de la plataforma, la ‘Llei Aragonès’ obria clarament la porta a externalitzar sense control públic la gestió de més de 250 serveis que ara assumeix l’Administració, en sanitat, educació o serveis socials, entre altres – “una de les més grans externalitzacions”, clamaven.
En el camp de l’educació, la Fapac (Federació d’AMPAs de Catalunya) va ser, probablement, la primera entitat que va llençar el crit d’alerta sobre la tramitació d’aquest avantprojecte de llei, ja el desembre de 2018. La seva presidenta, Belén Tascón, deia al Diari de l’Educació que s’estava intentant “revestir d’un caràcter tècnic el que és una llei amb una gran càrrega política, ja que permet a l’administració externalitzar el que vulgui”.
Metges de Catalunya, sindicat majoritari en aquest àmbit estratègic, també es va situar en contra del text i recordaven que la sanitat catalana ja està “infrafinançada” i que una externalització de serveis empitjoraria, a parer seu, el servei que es presta. També en l’àmbit sanitari, des de la Marea Blanca es van mostrar contraris a la llei i asseguraven que “no hi ha cap directiva europea que obligui els Estats membres a subcontractar o externalitzar la prestació de serveis”.
Dins el Parlament, encara que ahir tots els partits votessin en contra del projecte de llei de contractes de serveis a les persones, només la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) – des d’un principi – i Catalunya en Comú Podem – més endavant – s’havien oposat públicament a la nova normativa.
El partit de l’esquerra independentista afirmava que la nova llei consolidava i obria “la porta a noves privatitzacions de serveis públics” i que, tot i les afirmacions del Govern, seguia “posant el focus en el preu i no en la qualitat dels serveis, un fet que degrada el servei i aprofundeix la precarietat laboral”. Per la seva banda, Jéssica Albiach, presidenta del grup dels comuns, declarava: “ja sabem què passa quan qui vol fer negoci entra en els serveis públics, baixa la qualitat del servei públic i empitjoren les condicions laborals”. Per això, deia Albiach, cal “blindar els serveis públics, i això es fa prioritàriament amb la gestió directa”.
Des d’Esquerra Republicana, consideraven que hi havia una ofensiva contra la llei, una “campanya d’intoxicació i desinformació”, però que el text no incentivava les externalitzacions. El partit reivindicava que la llei donaria “eines a l’administració perquè primin sempre els criteris de qualitat en els serveis que es gestionen per contractació i allunya el percentatge del preu com a criteri de valoració i prohibeix la subhasta”. A més, consideraven que era una norma “necessària” per no haver de dependre de la llei estatal vigent en l’actualitat, la Llei de Contractes del Sector Públic, que, segons els republicans, “ofereix una regulació generalista dels contractes”.
Des d’ahir a la tarda, però, tota la campanya – tan en contra com a favor – d’entitats, sindicats i partits polítics ja no haurà de continuar perquè l’oposició en bloc ha tombat la proposta de llei de contractes de serveis a les persones, la ‘Llei Aragonès’.
Catalunya Plural, 2024 
