En els últims anys, va ser reconegut internacionalment com un dels principals crítics de la cultura occidental, que va participar en un estudi perllongat sobre la naturalesa i el significat de les humanitats. La fluïdesa de George Steiner en alemany, francès, anglès, italià i espanyol, així com en grec i llatí, combinada amb la seva passió per la lectura, li va permetre l’oportunitat única de dominar els cànons literaris, filosòfics i estètics de la civilització occidental. Aquest profund nivell d’aprenentatge poliglot va ser la força més òbvia de Steiner i el va distingir dels seus lectors i els seus contemporanis. El seu virtuosisme com a mestre era ben conegut. La capacitat pedagògica de George Steiner es va mostrar en centenars d’assajos de revisió de llibres publicats durant un període de quaranta anys a The New Yorker, The Times Literary Supplement i The Guardian. Les seves ressenyes van presentar per primera vegada als lectors de parla anglesa les principals obres de destacats escriptors i pensadors continentals com Sigmund Freud, Karl Marx, Georg Lukács, Theodor Adorno i Marcel Proust, entre molts altres.
Steiner es veia a si mateix no simplement com un pedagog, sinó com un traductor de textos i idees, un missatger que transportava el coneixement a través de les fronteres estrictament patrullades per la llengua, la nacionalitat i l’especialització acadèmica. Va publicar set llibres, incloent-hi una memòria, sis col·leccions d’assajos, tres col·leccions de ficció curta, dos llibres de traducció de versos, una novel·la i un llibre de poesia, així com diverses entrevistes, simposis i introduccions de llibres. Aquesta gran varietat de gèneres només es correspon amb la varietat de temes que Steiner va seguir al llarg dels anys. Potser va ser conegut públicament per la seva novel·la sobre Hitler, El traslado de A.H. a San Cristóbal, però va ser reconegut per la seva obra mestra sobre el món de la traducció, Después de Babel, i per produir una excel·lent introducció de la tasca de Martin Heidegger. El seu assaig sobre el filòsof afrontava una de les grans tragèdies del pensament europeu contemporani, que es podia resumir amb aquesta pregunta: “Com va poder el més gran dels filòsofs contemporanis sentir la ‘temptació’ del pensament nazi?”.
Havent escapat de la persecució nazi quan era un nen, Steiner va prometre com a jove intel·lectual recuperar la memòria de l’Holocaust. Va argumentar implacablement que venim després de l’Holocaust, i, com a tals, estem moralment obligats a treballar per comprendre aquesta tragèdia al cor de la cultura occidental. No hi pot haver cap dubte que l’experiència de Steiner com a jueu europeu durant el segle XX va determinar les seves preocupacions intel·lectuals dominants, particularment el seu interès en els efectes de l’Holocaust sobre l’idioma i la cultura, la natura i el significat de les humanitats, i les relacions entre jueus i no jueus a la cultura occidental. La poderosa personalitat de Steiner com a intel·lectual europeu líder arrelat en les humanitats clàssiques es va fusionar inevitablement amb la seva experiència de la infància d’abandonar França per Nova York el 1940, una experiència que el va convertir en un “supervivent”. Era un home que, com a jueu i europeu, sentia que vivia les dues tendències en conflicte de la cultura occidental: l’humanisme clàssic i la cruel inhumanitat. Steiner va reconèixer la càrrega que aquesta paradoxa exercia sobre la seva vida i el seu treball.
L’Holocaust, una tragèdia personal per a la família Steiner, es va situar en l’epicentre de la seva anàlisi sobre la cultura occidental i en va allargar la seva ombra: “el temps futur permet als éssers humans imaginar i, per tant, crear el que encara està per fer, i és aquesta capacitat humana única la que permet el nostre idealisme i optimisme”, afirmava. En el seu conjunt, llavors, el treball de George Steiner es pot interpretar com un intent de resistir la destrucció de la cultura humanista defensant els seus fonaments filosòfics, religiosos, lingüístics i estètics, i preservar una orientació cap a un futur humanista. Ningú ha fet una revisió tan detallada i pertorbadora de les grans fites de la cultura occidental, els seus prodigis i els seus perills, en les últimes dècades, com George Steiner escrivia en el llibre En el castillo de Barbazul. Aproximación a un nuevo concepto de cultura. Steiner va escriure llibres que han passat a la història de la literatura, i que formen part de l’immens patrimoni cultural. Recordem l’impacte que va suposar llegir Nostalgia del absoluto: “tret que jo llegeixi de manera errònia l’evidència, la història política i filosòfica d’Occident durant els últims 150 anys pot ser entesa com una sèrie d’intents més o menys conscients -més o menys sistemàtics, més o menys violents-, d’omplir el buit central deixat per l’erosió de la teologia”. Després van venir Lecciones de los maestros i La idea de Europa que hauria de ser de lectura obligatòria en moltes escoles per entendre el que subjau en el decurs històric de la civilització europea.
Després de consumar el Brexit, un dels últims grans intel·lectuals europeus s’acomiada en un temps en què aquestes paraules, intel·lectual i Europa, semblen desdibuixar el seu sentit. Sense Steiner és molt difícil entendre aquesta època, veure les seves arrels i les seves possibles derivacions. Steiner manejava en les seves reflexions els subtils instruments de la filologia, de l’art universal i de la literatura, i tenia coneixements, com pocs escriptors, de ciència i de política. Però sobretot sabia mirar el món, captar les metamorfosis de les dècades, veure en la quotidianitat el pes dels esdeveniments històrics del passat i el germen dels dies que vindran. “El desenvolupament ha mort, la democràcia enverinada pels diners fa aigua, la destrucció de la naturalesa és un suïcidi. Ara la ciència es fa fantàstica, la tecnologia frega el malson, la política es relaciona amb el crim, la religió es fa filosòfica, el pensament comença a respectar a la intuïció i a la fantasia”, subratllava.
És just llavors que un pensador tan sensible, un filòsof tan històric, un traductor tan lector i un ésser humà tan eloqüent i diversificat com George Steiner marxi amb el reconeixement agraït del seu temps. Una petita part d’aquest reconeixement, el més gran, i el més necessari, és que els lectors es capbussin en aquests llibres apassionats i complexos, i també lúcids i encantadors, en els quals George Steiner ens deixa veure la cara d’un món complex, canviant i incert.
Catalunya Plural, 2024 
