Als costeruts carrers de Vallvidrera, el barri de Barcelona enfilat a la serra de Collserola, hi ha un imponent edifici modernista que es caracteritza pels seus grans finestrals, el terra acolorit de rajola hidràulica i les làmpades de ferro forjat. Va obrir les seves portes l’any 1886 amb el nom d’Hotel Buenos Aires, al carrer del Mont Orsà número 31, i des dels anys seixanta és propietat dels Pares Paüls.
Aquesta congregació religiosa, però, va firmar l’any passat un acord de compravenda amb la societat London Private Company, dedicada a la inversió immobiliària. Aquesta entitat va demanar dues llicències paral·leles: una per enderrocar l’immoble i l’altre per construir-hi un hotel de luxe amb 150 places. Davant aquesta situació, ara fa un any un grup d’una vintena de joves, recolzats pel veïnat del barri, van decidir ocupar l’edifici per evitar, assenyalen, que es faci de Vallvidrera un “aparador turístic més de Barcelona”. Des d’aleshores, els joves han dinamitzat multitud d’activitats en un espai que han rebatejar com a Casa Buenos Aires.
Per fer front a l’ocupació de l’immoble, els Pares Paüls van interposar una denúncia judicial. La resolució de la jutgessa ordenava el desallotjament i multava a les persones impulsores del grup de defensa de la Casa Buenos Aires. Les persones encausades van respondre amb un recurs a l’Audiència Provincial, el qual va ser desestimat la setmana passada. D’aquesta manera, la jutgessa d’instrucció número 8 podria fer ferma la sentència i executar el desallotjament en qualsevol moment.
Per reivindicar que no es produeixi l’enderroc de la Casa Buenos Aires per a construir-hi un hotel de luxe, les seves defensores van convocar una manifestació el passat divendres 28 de febrer, a la qual van reunir un centenar de persones. “La Buenos Aires es queda a Vallvidrera!”, entonaven a l’uníson els veïns del barri del districte de Sarrià-Sant Gervasi. “Vallvi no està en venda, Vallvi es defensa!”, cridaven recorrent els carrers del barri.
Des del moviment associatiu del barri s’exigeix la catalogació de l’edifici modernista com a patrimoni històric i arquitectònic de la ciutat, fet que impediria la seva demolició. Les reunions amb l’Ajuntament perquè es produeixi aquesta catalogació, però, de moment, no han donat el seu fruit. “Hem intentat recórrer tots els camins institucionals per fer-nos sentir, però no hi ha hagut resposta, l’edifici està en perill i l’enderroc pot ser imminent”, explica Clara Raich, representant de l’Associació de Veïns de Vallvidrera, qui culpabilitza a l’Ajuntament de no haver fet prou per protegir la Casa Buenos Aires.
Un lloc de trobada davant la manca d’espais
Durant l’any d’ocupació, el projecte social impulsat pel teixit associatiu de Vallvidrera ha aconseguit arrelar al barri. En aquest espai ha nascut el Casal de Joves i s’hi apleguen diferents entitats i col·lectius, com la coral de Vallvidrera i la cooperativa de consum Can Pujades. Al llarg d’aquest any s’hi han organitzat nombroses activitats culturals, com jornades de poesia, presentacions de llibres o concerts, entre altres.
“Defenso la casa Buenos Aires perquè soc del barri i perquè qui l’està ocupant són els nostres fills”, destaca Jordi Agustí. Forma part del Grup Muntanyenc de Collserola, que es reuneix a la Casa Buenos Aires per a preparar les excursions i activitats que organitzen a l’associació. “La Buenos Aires ens proporciona un espai que d’altra manera no tindríem”, assenyala, i reivindica que falten més espais autogestionats com aquest a Vallvidrera que, segons diu, “creen barri i comunitat”.
La Casa Buenos Aires, doncs, ha sigut epicentre de les necessitats associatives d’un barri on falten d’espais de trobada i de socialització. La Sara, una jove que sempre ha viscut a Vallvidrera, explica que abans que la Casa Buenos Aires es convertís en un punt de trobada dels veïns, amb els seus amics sempre havien de reunir-se a casa d’algú o bé en algun bar, l’oferta dels quals és molt limitada. “La Buenos Aires ha suposat un punt d’inflexió molt gran, perquè ens ha permès tenir un espai on tot el teixit associatiu del barri es pugui reunir”, diu.
Contra “l’etilització” del barri
El terreny de la Casa Buenos Aires entra dins de les zones on es permet el creixement turístic, que van ser establertes amb l’aprovació per part de l’Ajuntament de Barcelona del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) el gener del 2017. D’aquesta manera, l’enderroc de l’immoble i la seva transformació en un hotel de luxe es podria produir. El veïnat de Vallvidrera, però, es nega a què això passi. “Per nosaltres és terrorífic que la Casa Buenos Aires es converteixi en un hotel de luxe”, assenyala Anna Domínguez, veïna del barri. “Ja aguantem cada cap de setmana tota la invasió de ciclistes i turistes, només ens faltaria un lloc que fes augmentar encara més el turisme”, argumenta.
Segons Eulàlia Castelló, portaveu de Defensem Buenos Aires, que l’edifici modernista es convertís en un hotel contribuiria a l'”etilització del barri i a l’expulsió dels seus veïns”. I per això, defensa, cal “enderrocar el poder immobiliari”. De fet, segons dades de l’Institut Català del Sòl, el districte de Sarrià-Sant Gervasi és el més car de la ciutat, amb un preu mitjà dels lloguers de 1.335 euros. “Aquí no hi ha habitatge pels joves. Els nostres fills han de marxar fora, i el que volen és viure al lloc on s’han criat”, afirma Domínguez.
Els joves de Vallvidrera reivindiquen que la Casa Buenos Aires continuï sent un espai obert que respongui a les necessitats dels veïns. “Volem que es faci un ús social de la Casa Buenos Aires, que sigui per la gent del barri”, afirma el Guillem, un jove resident a Vallvidrera. “Un hotel de luxe no ens beneficiaria de cap manera”, afegeix. La Mariona, una altra jove veïna del barri, defensa el valor històric de l’edifici. “És una casa patrimonial que fa molts anys que està al barri i que, d’alguna manera, ha marcat la gent que hi viu”, explica.
Les diferents vides de la Casa Buenos Aires
Des del 1886 fins a l’actualitat, l’edifici ha tingut usos ben diversos. Va inaugurar-se com a Hotel Buenos Aires i es va convertir en un destí muntanyenc de la burgesia barcelonina que es volia allunyar de la fumarada de les fàbriques del centre de Barcelona. Als anys vint, l’hotel va tancar les seves portes i, més endavant, es va convertir en el Colegio Mayor Alfonso XIII, una residència universitària que va tancar poc abans de la proclamació de la Segona República.
Esclatada la Guerra Civil Espanyola, l’espai va ser ocupat pels revolucionaris, que el van convertir en un centre d’acollida de refugiats i malalts. Durant la dictadura franquista es va transformar en l’Hogar de Matrimonios Ancianos, i no va ser fins al 1960 que els Pares Paül van passar a tenir-ne la propietat. L’any 1976 el van convertir en la Llar Betània, una residència per a gent de la tercera edat que es mantindria amb les portes obertes fins al 2012, quan va quedar en desús.
Davant de l’abandonament de l’edifici, fa tres anys un grup de veïns de Vallvidrera, amb el suport de la cooperativa d’habitatge Sostre Cívic, va presentar un projecte de cohabitatge sènior als pares Paüls, els quals van rebutjar l’oferta de compra de l’immoble per un import de més de 2 milions d’euros. Va ser aleshores quan els veïns de Vallvidrera van descobrir que l’edifici seria adquirit per un fons immobiliari que el volia convertir en un hotel de luxe i es va decidir okupar l’immoble.
Ara, després d’un any d’okupació, el desallotjament es podria dur a terme en qualsevol moment. “Anirem amb totes les forces per poder aturar-lo”, afirma la portaveu del grup de suport de la Casa Buenos Aires, Eulàlia Castelló. “No desistim”, prossegueix, destacant la unió veïnal: “Volem que es vegi que els que defensem la Buenos Aires som molts més que la gent que hi viu”, assenyala.
Catalunya Plural, 2024 
