El teletreball ha deixat de ser una hipòtesi. La crisi del coronavirus ha focalitzat l’atenció sobre la decisió de la Generalitat de descentralitzar part de la feina, cap als domicilis dels treballadors. Podria ser que el teletreball es consolidés a un ritme elevat, però existeix el risc que la urgència actual passés per davant dels acords sobre els mecanismes per regular i fer més eficient aquesta metodologia de treball, sense lesionar els drets dels i les treballadores.
La Generalitat ja va començar a parlar del teletreball abans de la crisi del Coronavirus. Juntament amb l’anunci de traslladar bona part de les seves oficines a una seu centralitzada a la Zona Franca de Barcelona, va informar que començaria a practicar el teletreball, facilitant que els i les treballadores públiques treballin des de casa dos dies a la setmana. El Govern estima que en un termini de tres mesos habilitarà la possibilitat que fins a 40.000 treballadors públics facin teletreball.
“L’estimació és que, durant dos dies a la setmana, un 20% dels treballadors que es desplacin a la nova ubicació de la Zona Franca puguin treballar des de casa”, afirma Miguel Ángel Merino, responsable de Salut Laboral, Medi Ambient i Mobilitat de la Generalitat. Per això, una de les mesures adoptades pel Govern passa per facilitar un ordinador portàtil a totes aquelles persones que facin treletreball. De la mateixa manera, els sindicats demanen que s’asseguri que els qui facin feina a casa tinguin les mateixes condicions d’ergonomia i seguretat que tindrien a les oficines de la Generalitat. “Cal tenir en compte també el risc psicosocial que es pot derivar de l’aïllament”, explica.
Per altra banda, també es destaca un aclariment dels responsables dels costos que suposa accedir al teletreball. “A la fi s’ha decidit que es compensarà la despesa que assumeix el treballador aportant la connexió telemàtica amb l’estalvi que implicarà no haver-se de desplaçar”, diu Merino.
Un últim assumpte no aclarit és la ciberseguretat. No ha quedat clar el repartiment de responsabilitats que es podria produir si, com a resultat de treballar des de casa, hi hagués fugues d’informació confidencial. En aquest sentit, des dels sindicats presents a la mesa de la Funció pública, es reclama formació específica en aspectes com la gestió del temps, la ciberseguretat i dret a la desconnexió per als treballadors que assumeixin les tasques de fer feines a distància, tal com es va acordar a l’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC), signat per les patronals i els principals sindicats.
“El teletreball ha de ser objectivable, mesurable, ha de contemplar la desconnexió, per evitar la desaparició pràctica dels horaris i també han de reconèixer els riscos laborals que, per exemple, poden suposar l’estar moltes hores en cadires no preparades per a la feina”, diu Núria Gilgado, Secretària de Política Sindical de la UGT de Catalunya, qui afegeix que ara s’obre la porta a negociar als convenis aspectes com la geolocalització dels treballadors, el seu dret a la intimitat o a la desconnexió.
Abans, però, que sorgeixin aspectes crítics, Gilgado apunta algunes de les precaucions que caldria prendre per evitar males interpretacions. “El teletreball hauria de ser voluntari, mai obligatori, i reversible. Hauria de quedar clar que és un dret, que vol dir que els treballadors haurien de mantenir, tot i treballar a casa, les condicions laborals que tenien abans”.
La dirigent de la UGT afegeix que “hem vist els últims temps que cada cop hi ha més empreses que proposen fer teletreball amb l’objectiu de fer estalvis. El metre quadrat al centre de Barcelona és car i hi ha gent que pensa optimitzar els resultats enviant els treballadors a casa”. Per evitar aquestes maniobres especulatives, la sindicalista considera indispensable establir mecanismes de conciliació i de suficiència.
I els treballadors, com ho veuen?
B. L. són les sigles que responen al nom -fictici- d’un treballador d’El Punt Avui que fa més de cinc anys que fa teletreball. El diari va tancar la redacció que tenia a Barcelona i gairebé tots els i les periodistes que operaven des de la capital catalana van haver d’escriure des de casa, coordinar-se amb la redacció de Girona per via telemàtica i adaptar el seu ritme de feina a les necessitats d’edicions digital i en paper del rotatiu.
“Treballar tenint nens a casa no és tant senzill”, explica el redactor. Entre els problemes que més freqüents, destaca compaginar la cura familiar i la feina. Per afrontar la situació, afirma que cal una gran disciplina. Aprofitar fins a l’últim segon el temps lliure per compaginar tasques. “Mentre faig trucades poso una rentadora i evito els temps morts”. Activitat “no et deixa desconnectar”, diu el redactor.
A El Punt Avui, quan es va generar el teletreball, es va arribar a un acord a partir del qual l’empresa assumeix una part del cost de la connexió telemàtica. En algunes ocasions es facilita telèfon d’empresa o s’assumeix també part del cost de les trucades de feina. En aquest sentit s’han donat casos en què l’empresa ha pagat cadires ergonòmiques que facilitin la feina. “Des del meu punt de vista la millor forma de fer teletreball és operar per objectius, més que lligant-ho a horaris tancats”, diu el redactor consultat.
La coordinació dels periodistes de El Punt Avui es fa a través dels xats i les xarxes socials. Però també es donen casos en què la falta d’un punt físic on trobar-se ha de ser resolta de manera elemental: es reuneixen periòdicament en bars, per tal de repartir-se feines.
L’emergència sanitària generalitzarà el teletreball, encara que cal pensar que un cop passada la situació excepcional aquesta feina caldrà regular-la per evitar que suposi reduir drets de treballadors que, per exemple, vegin posposada la seva carrera professional a causa de la no presència a les oficines presencials.
Catalunya Plural, 2024 
