Moratòria per a les hipoteques, però què passa amb els lloguers?

“Ningú no perdrà el seu habitatge. Ningú no serà desnonat”. Amb aquestes paraules, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciava dimarts la moratòria per al pagament de les hipoteques d’aquelles persones que pateixin dificultats econòmiques arran de la crisi del Coronavirus. Ara bé, assegurar que ningú no perdrà l’habitatge podria ser precipitat si, de moment, només es prenen mesures pel que fa a les hipoteques, tenint en compte que la precarietat habitacional ataca, en gran mesura, als lloguers, una modalitat que ha augmentat en els darrers anys.

Segons la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH), la mesura “dóna peu a molts dubtes”. Un d’ells és què passa amb les persones que ja eren vulnerables abans de l’arribada del Covid-19. En aquest sentit, “a falta de veure el BOE”, l’entitat denuncia la manca de concreció, tant pel que fa als terminis d’aplicació de la moratòria com a la manera de demostrar la disminució dels ingresos.

I això afecta, no només a persones assalariades i autònomes, sinó sobretot a aquelles que treballen en l’economia submergida, com treballadores de la llar, que normalment no tenen una situació laboral regularitzada. Si, oficialment no es tenen ingresos, com es pot justificar la pèrdua d’aquests i, per tant, la impossibilitat de fer front a un lloguer o hipoteca?

Són, precissament les persones més precàries les que viuen de lloguer: dones, joves, estrangers i famílies monoparentals són el prototip de llogater i també el perfil que pitjor sobrevé una crisis com l’actual. Així, el portaveu de la PAH, Juanjo Ramón, creu que la falta de concreció és “alarmant”, però que encara ho és més “que no s’hagi plantejat una moratòria en el pagament dels lloguers i es limiti a obrir una cadena de solidaritat entre llogaters i propietaris”, apunta.

Una de les persones que pateix la manca de concreció, laboral i econòmica, és la Carla, una jove de 26 anys que resideix a Lleida. Treballa en el sector editorial, un dels més afectats per la crisi del Coronavirus, no només perquè hi ha llibres que no s’estan distribuint, sinó perquè encara no se sap com afefctarà la impossibilitat de celebrar Sant Jordi. Davant aquesta incertesa, a la Carla se li ha reduït la jornada laboral i se li ha comunicat que potser no se li renova el contracte de prova, de sis mesos, que finalitza al maig.

El lloguer suposa el 15% del salari de la Carla, una proporció que li permet pagar l’habitació que comparteix i els seus gastos personals, tot i que assegura que tampoc no viu “distesament”. Ara bé, després de la reducció de jornada i, en cas que es quedi a l’atur, la cosa es complica. El problema principal de la Carla és que no es podria beneficiar de les mesures per facilitar l’atur anunciades per Pedro Sánchez. El motiu: en el seu cas no es tractaria d’un ERTO, voluntat de l’empresa, sinó d’un contracte que venç.

En aquest cas, doncs, la Carla hauria de sotmetre’s al règim ordinari de prestació per atur, que li suposaria uns 700€ al mes, només durant tres mesos. La jove veu, doncs, un problema potencial a l’hora de pagar el lloguer. Tampoc no considera una solució vàlida la moratòria, en cas que s’arribés a aprovar. “Si en aquest moment em quedo sense feina, on la vaig a buscar, ara, per a poder pagar tots els mesos de lloguer que portaria endarrerits?”, es pregunta.

Suspensió, no moratòria

En aquesta línea, Jaime Palomera, portaveu del Sindicat de Llogaters, apunta que des del col·lectiu no demanen pas una moratòria del pagament dels lloguers, sinó una suspensió, “igual que se suspendran els ingresos per a les persones més precàries: l’autònom no cobrarà a l’abril el que ha deixat d’ingressar el març”, apunta. I és que, de seguir així, segons el portaveu del Sindicat, els impagaments dels lloguers arribaran segur. “Ara és el govern qui ha de decidir si aquests impagaments es faran de forma ordenada, amb una suspensió abalada per les administracions, o de forma desordenada”, adverteix.

“Ja coneixem el tarannà social i la consciència dels especuladors”, afirma Juanjo Ramón, qui coincideix en que “ajornar pagaments no soluciona el problema”. Ara bé, el posicionament de la PAH és llegureament diferent al del Sindicat, ja que aposten per sufragar els lloguers. “No es tracta de refinançar el deute”, explica Ramón, qui apunta a que són els bancs qui s’haurien de fer-se càrrec de les hipoteques, així com els grans propietaris ho haurien de fer amb els lloguers. “La crisi del 2008 la vam pagar nosaltres, aquesta que la paguin ells”, sentencia el de la PAH,qui alerta al Gobierno que “cal pendre mesures més valentes”.

En aquesta línea, Palomera coincideix en què “si l’economia productiva es paralitza, l’economia rentista també ha de fer-ho” i afegeix, en referència als propietaris, que qui “no genera valor afegit, no ha de cobrar les rentes”. I és que, en resposta als argumentaris que adverteixen que una suspensió dels lloguers posaria en perill els arrendadors, Palomera recorda que “no hi ha cap estudi que demostri que hi ha un gruix significatiu de la població que es mantingui a base de les rendes”, explica, en referència als petits propietaris.

Tot i això, tant la PAH com el Sindicat consideren que s’hauria d’assegurar alguna compensació si, donat el cas, un arrendador realment hagi de complementar la seva mensualitat amb el cobrament d’una renda.

En espera del #PlanDeChoqueSocial

Davant l’absència dels lloguers a les mesures aprovades per l’executiu de Sánchez, Palomera fa una crida a no perdre la perspectiva: “fa dos dies ni tan sols estava sobre la taula la possibilitat d’una moratòria de les hipoteques”. En una crida a l’optimisme, el del Sindicat de Llogaters reflexiona que “la societat, tot i des del confinament, ha obligat uns ministres d’Economia i Hisenda que defensen l’hortodoxia liberal a plantejar-se aquestes mesures socials”.

Palomera parla de la campanya #PlanDeChoqueSocial front el Coronavirus, que es planteja al voltant de tres premises bàsiques: la intervenció de la sanitat privada sense compensació econòmica, assegurar que no hi hagi cap acomiadament i una renda bàsica per a qui es quedi sense ingresos, i la suspensió del lloguer, la hipoteca i els subministraments bàsics de qui tingui dificultats econòmiques.

La campanya es va posar en marxa el dilluns 16 i un dia després ja veia assolits, parcialment, alguns dels seus objectius. “Les mesures es prenen de forma gradual”, exposa Palomera, qui creu fermament que arribarà també el torn dels lloguers. Però, mentrestant, la societat organitzada (aquesta vegada des de les xarxes) és la que para el cop. Així, per exemple, el Sindicat de Llogaters ha facilitat un correu electrònic per assessorar aquelles persones que estiguin tenint problemes arran de la crisi del Coronavirus.

“Són moments tremendament excepcinals i hem de ser solidaris. Però hem d’evitar que la crisi es converteixi en una estafa i l’acabem pagant els de sempre”, reflexiona la Carla. “Prou instal·lats estem en la precarietat com per a que ara se’ns enfonsi la poca establitat de la que podíem haver arribat a gaudir després de la crisi del 2008”.