Mai no ens havíem enfrontat a una amenaça de salut pública com la que representa el Covid-19, el coronavirus. La humanitat sí, però no les generacions que estem avui en el planeta. D’aquí l’extraordinari impacte emocional que ens provoca la sensació de por davant la incertesa. No sabem fins a quin punt pot arribar la pandèmia, ni la crisi econòmica que ja ha provocat. Però ens hem de reposar, aixecar la mirada i pensar en el món que seguirà al coronavirus. A tall d’exemple, proposo sis reflexions per a després de la batalla.
Presa de consciència: El coronavirus ha posat en evidència la nostra fragilitat com a espècie. Ens arriba quan començàvem a saber què l’emergència climàtica és molt real, encara que difosa en el temps. Ara la certesa de la nostra vulnerabilitat s’ha fet present en només uns dies. La pandèmia hauria de representar una presa de consciència global sobre la necessitat de cuidar-nos com a humanitat i cuidar el planeta, el nostre únic espai vital. Sobre la necessitat, potser, d’aixecar el peu de l’accelerador. De pensar en iniciatives de desacceleració.
Una causa col·lectiva: El coronavirus canvia la jerarquia de les nostres preocupacions. De cop, molts problemes es converteixen en relatius enfront del que és veritablement important. En l’àmbit personal sempre és així, però ara ho és de forma col·lectiva. Global. Tenim una causa comuna: derrotar el coronavirus. Aquesta lluita compartida hauria de servir per posar l’accent en allò que ens uneix per sobre dels vells enfrontaments i divisions que avui ens semblen fútils. És, també, una gran oportunitat per fer l’exercici de posar-se en la pell de l’altre. Per exemple, en els qui han patit emergències de tota mena davant la indiferència o la inacció del món desenvolupat.
L’escala de valors: Les crisis posen a prova els equilibris entre els drets i els deures. Ara, com sempre, tenim el dret a que l’Estat i totes les administracions ens protegeixin. Però, per sobre de tot, tenim la responsabilitat personal de contribuir a la solució. És un deure cívic que, a la vegada, reafirma una escala de valors basada en la solidaritat. En la preeminència del bé comú en enfront dels comportaments egoistes. D’aquesta crisi, a diferència de les estrictament econòmiques, o en sortim tots, o no té solució. El recurs de fomentar la desigualtat, aquí no val.
La importància de la sanitat pública: La principal fortalesa a l’hora d’afrontar el coronavirus és tenir una sanitat pública eficient, amb professionals entregats i amb recursos suficients. Ara ho estan descobrint fins i tot aquells que, amb l’excusa de la crisi econòmica del 2008, la van debilitar per afavorir la sanitat privada. El combat contra el coronavirus hauria de servir per recordar que la sanitat pública és imprescindible per garantir l’equitat, la justícia social, el dret universal a la salut. I també per tenir possibilitats de derrotar amenaces globals que no fan distinció de classes socials. Després de la batalla, serà el moment de recordar-ho i tornar a posar la sanitat pública en el lloc que mai hauria d’haver perdut.
Canvi de paradigmes: Les grans crisis provoquen canvis de models que podien semblar impensables. I que van de l’escala global a la local. El desenllaç pot tenir efectes geopolítics: la batalla contra el coronavirus posa a prova a la Xina com a gran potència mundial, de la mateixa manera que és un examen sobre la capacitat de les democràcies a l’hora d’afrontar una pandèmia. Però també canvia paradigmes molt més propers i quotidians com, per exemple, les possibilitats que ofereix el teletreball, la conciliació familiar o la cura entre generacions. Ho sabíem. Però ara encara estem més convençuts de la necessitat de cuidar-nos els uns als altres.
El dret a la informació: Les crisis són situacions extremes que treuen a la llum virtuts i mals que ja estaven aquí. Com la importància d’un periodisme responsable, documentat i profund, que actui de contrapès de la tendència a convertir la informació en un espectacle televisiu o radiofònic. O la falta d’escrúpols de determinada premsa a l’hora d’aconseguir clics a qualsevol preu. La informació de qualitat és més necessària que mai, com a part essencial de la responsabilitat cívica imprescindible per guanyar la batalla.
Catalunya Plural, 2024 
