El confinament a casa a causa del coronavirus està potenciant múltiples possibilitats per gaudir de la lectura. Tot i que les llibreries han tancat, la majoria continuen obertes de forma digital, igual que les editorials. Així, la compra en línia és una bona alternativa per adquirir llibres aquests dies de confinament. I, si no es té pressa i, ja que durant el confinament no hi haurà temps de llegir tots els llibres que tenim a la llista, també es poden adquirir a través de la iniciativa Llibreries Obertes, que facilita comandes que es podran recollir a llibreries petites després del confinament, de tal manera que aquestes puguin sobreviure al sotrac econòmic.
Mes enllà de la compra, també, i amb l’objectiu de fer accessible la lectura per a tothom, eBiblio Catalunya és el servei de préstec gratuït de llibres electrònics dirigit a tots els usuaris amb carnet de les biblioteques públiques de Catalunya. A l’hora de triar. Realitat o ficció. Aquesta és la qüestió. Autors de totes les èpoques, temps i orígens, han reflexionat sobre com les persones reaccionem davant de diferents crisis a través de futurs distòpics, passats remots i presents apocalíptics. A continuació, una selecció de títols recomanats:
El coronavirus fa 350 anys
Curiosament, el primer paràgraf de Diari de l’any de la pesta (Marbot Edicions) de Daniel Defoe, assenyala que la plaga “havia estat introduïda, segons uns des d’Itàlia, segons altres des d’Orient”, i explica com el govern es prepara en secret per evitar-la. Els primers morts a Londres, francesos, o com hi ha gent que es muda i la propaga. I com descobreixen “que l’epidèmia s’havia estès fins a tal punt que ja no hi havia esperances que pogués ser dominada”.
La novel·la és una relat fictici de les experiències d’un home l’any 1665, quan la ciutat de Londres va patir el flagell de la gran plaga. El llibre és narrat cronològicament de forma aproximada, encara que sense seccions ni capítols. En el llibre, Daniel Defoe dedica grans esforços per aconseguir un efecte de versemblança, identificant determinats barris, carrers i fins i tot cases on els successos van tenir lloc. A més, proporciona taules de xifres i analitza la credibilitat de diversos recomptes i anècdotes rebudes pel narrador.
Defoe, molt més conegut com a autor de Robinson Crusoe, va escriure aquest llibret tardà amb la intenció de deixar constància de les misèries, i les poques virtuts, que una epidèmia comporta. Poc podíem imaginar fa només uns mesos que aquest llibre podria ser també per a nosaltres un mirall, 350 anys després dels fets relatats.
Confinament existencial
Al costat de L’estranger, és una de les grans obres d’Albert Camus, guanyador del Nobel el 1957. Una dècada abans d’obtenir el màxim guardó literari va publicar La pesta (Edicions 62). La pesta s’apodera de la ciutat d’Orà. Tot i que d’entrada els seus habitants no se la prenen seriosament, la plaga ho arrasarà tot i, si no els mata, els canviarà rotundament la vida.
Aquest llibre és, entre tantes lectures possibles i en veu del seu protagonista, el doctor Rieux −que lluita dia rere dia i nit rere nit contra l’expansió de l’epidèmia−, “el testimoniatge del que havia calgut fer i que, sens dubte, haurien de fer encara, contra el terror i la seva arma incansable, malgrat les seves tragèdies personals, tots els homes que, no podent ser sants i refusant-se a admetre les plagues, s’esforcen tanmateix per ser metges”. La pesta, més enllà de ser l’encarnació de qualsevol mal, podria ser concretament el feixisme, sempre a punt per rebrotar. També s’ha dit que Camus apuntava contra la covardia i el dogma.
Aïllament, privació i soledat
El pes de la neu (Periscopi), la segona novel·la de Christian Guay-Poliquin, l’ha convertit en un fenomen literari al Canadà, aclamat pel públic i la crítica. En una regió boscosa i remota que ha quedat aïllada per una apagada elèctrica general i un hivern d’intenses nevades, un jove es recupera d’un greu accident de trànsit. En Matthias, un home sorrut accepta tenir cura d’ell a canvi d’avituallament i la promesa d’una plaça al primer comboi que, amb l’arribada de la primavera sortirà cap a la ciutat, on l’espera la seva dona malalta.
Retinguts per l’hivern implacable, hauran d’afrontar junts el fred i l’avorriment mentre la seva relació es mou entre la desconfiança i la necessitat que tenen l’un de l’altre per sobreviure. El pes de la neu és una exploració hipnòtica sobre l’aïllament i la privació, un relat incisiu i un himne a la resiliència que pren forma de thriller psicològic. Christian Guay-Poliquin ha escrit una novel·la premonitòria en què la natura posa a prova la relació entre la voluntat de l’home i la força dels elements.
Sobre la humanitat dels humans
Assaig sobre la ceguesa (Edicions 62) de José Saramago, que va aconseguir el Nobel el 1998 -tres anys després de la publicació d’aquest llibre-, no és només una gran oportunitat per capbussar-nos en un registre literari únic, sinó també en una història que atrapa. L’autor definia aquesta obra com “la novel·la que plasmava, criticava i desemmascarava una societat podrida i desencaixada”. I per fer-ho planteja una societat en què, de la nit al dia, les persones perden la visió, excepte -és clar- per la protagonista que narra els esdeveniments.
Aquesta pèrdua funciona com a metàfora moral en un moment de la història en què l’exterior, el que es mostra, resulta més important que l’interior. Assaig sobre la ceguesa no només es recrea en la vida quotidiana de les persones, sinó també les mesures desesperades de l’Estat per controlar una pesta de la qual no coneix absolutament res. La solitud d’un grup de persones que han de viure en una quarantena violenta i cruel treuen la seva millor versió, la solidaritat, encara que per això hagin de succeir moltes, moltes coses. Aquest llibre conforma, al costat d’Assaig sobre la lucidesa, L’home duplicat i La Caverna, una saga d’històries profundament crítiques i encertades sobre la societat actual.
Culpa, prejudicis, racisme i discriminació
Némesis (Debolsillo) va ser l’última novel·la escrita per Philip Roth. Una epidèmia de poliomielitis castiga la petita comunitat de Newark. En el “calor sufocant de la Newark equatorial”, una espantosa epidèmia causa estralls i amenaça de deixar als nens de la ciutat de Nova Jersey mutilats, paralitzats o minusvàlids, i fins i tot amb matar-los.
Aquest és el sorprenent tema de la punyent obra de Roth: una epidèmia de poliomielitis que té lloc en un temps de guerra, l’estiu de 1944, i els seus efectes sobre la comunitat de Newark, regida per la cohesió i els valors de la família, i sobre els seus nens. El protagonista de Némesis és Bucky Cantor, un jove de vint anys responsable de les activitats a l’aire lliure dels alumnes d’una escola, llançador de javelina i aixecador de peses, que viu bolcat en els seus pupils i frustrat per no haver pogut anar a la guerra amb els seus coetanis a causa d’un defecte de visió.
Quan la poliomielitis comença a assolar el pati d’esbarjo, Roth es concentra en els dilemes de Cantor i en les realitats quotidianes a les que aquest s’enfronta, i ens condueix a través de totes les emocions que una plaga semblant pot engendrar: la por, el pànic, la còlera, el desconcert, el sofriment i el dolor.
La crisi com a excusa per a una doctrina del xoc
Diu Naomi Klein que l’estratègia de la doctrina del xoc, ideada per l’economista Milton Friedman i posada en pràctica pels seus poderosos seguidors -des de presidents nord-americans fins oligarques russos, passant per dictadors del Tercer Món, catedràtics d’universitat o directors del Fons Monetari Internacional-, consisteix a “esperar que es produeixi una crisi de primer ordre o estat de xoc, i després vendre a el millor postor els trossos de la xarxa estatal als agents privats mentre els ciutadans encara es recuperen del trauma, per ràpidament aconseguir que les “reformes” siguin permanents”.
La doctrina del xoc: L’ascens del capitalisme del desastre (Edicions 62) és una història sobre el mercat lliure i com el capitalisme s’ha fet servir com a eina per exercir violència contra l’individu. Una de les seves conclusions és que les empreses han de ser controlades abans que acabin amb el planeta. Klein anomena “capitalisme del desastre” als atacs “contra institucions i béns públics, sempre després d’esdeveniments de caràcter catastròfic”. La idea és aprofitar el xoc d’un desastre i crear “atractives oportunitats de mercat” que, amb certs canvis econòmics, beneficiïn a uns pocs. Les mesures solen ser impopulars, però davant de certes condicions de xoc, la població sol acceptar-les sense dir ni piu.
Ciència-ficció amb aroma de crítica social i política
Els desposseïts (Raig Verd) és una profunda crítica social i política a través de la mirada única d’Ursula K. Le Guin, elogiada des del feminisme, el pacifisme i l’ecologisme. Una novel·la imprescindible, d’una profunda crítica social i política, escrita amb l’habilitat i el detallisme del que només és capaç l’escriptora californiana.
En Shevek, el protagonista, és un físic que intenta desenvolupar una teoria temporal general. Anarres, el seu planeta, és en teoria una societat sense govern o institucions autoritàries. Però fent recerca, es va adonant que la revolució que va crear aquest món està estancada, envoltada de murs que haurà d’enderrocar. Les estructures de poder comencen a sorgir allà on no n’hi havia. En aquest moment decideix emprendre un viatge molt arriscat al planeta original, Urras, buscant un diàleg obert entre els dos mons per poder divulgar les seves teories lliurement fora d’Anarres. La novel·la detalla la lluita per alliberar-se que ha de dur a terme tant a Urras com al seu propi món, Anarres.
Una història terrible explicada amb paraules amables
L’any 1951 John Wyndham publicava una novel·la que, amb el títol El dia dels trífids (L’Altra Editorial) explica la història següent: “En Bill Masen és en un hospital de Londres amb el cap embenat i es perd la pluja de meteorits més espectacular que s’hagi pogut veure mai. Però quan finalment es treu les benes dels ulls, l’endemà al matí, es troba que un estrany silenci plana sobre la ciutat i als carrers només hi ha persones cegues que caminen, desorientades, i fugen dels trífids, unes plantes grotesques i perilloses de més de dos metres d’alçada. Aviat es toparà amb la Josella, una altra afortunada que també ha conservat la vista, i junts miraran de sobreviure, conscients que el món que coneixien no fa ni vint-i-quatre hores ha desaparegut per sempre.”
Restem, doncs, enganxats a una història que, a imatge i semblança de la famosa La guerra dels mons que Herbert George Wells publicà el 1898, ens planteja un futur en un món que s’ha de reinventar, que ha de trobar noves normes i regles ja que les velles ja no serveixen. Diuen alguns que Manuel de Pedrolo es va inspirar en aquesta obra per fer el seu Mecanoscrit del segon origen (Edicions 62). Sigui veritat o no, aquesta literatura fantàstica juvenil, d’una manera o altra, porta implícita una bona dosi de crítica social.
L’esperança exigeix acció
“La violència és el poder de l’estat, la imaginació i la no-violència és el poder de la societat civil”. Són paraules de l’activista, historiadora, periodista i escriptora Rebecca Solnit extretes del llibre Esperança dins la foscor (Angle Editorial) que està cridat a ser el manifest cabdal de l’activisme en el segle XXI. Solnit hi escriu de manera lúcida i emocionant a favor de l’esperança com a motor de canvi. L’autora dibuixa un gran panorama històric de l’activisme, des de la lluita pels drets civils a Estats Units o la caiguda del mur de Berlín, fins a les mobilitzacions socials més recents. I sap posar en valor els èxits aconseguits i les enormes repercussions positives que aquestes accions han tingut per al conjunt de la societat i del món.
Seguint les passes dels grans pensadors entre els quals Woolf, Gandhi, Benjamin i Havel, Solnit ens il·lumina a través de la foscor i ens guia de manera entusiasta cap a un compromís polític efectiu i profund: “L’esperança exigeix acció; l’acció és impossible sense esperança.” L’autora està convençuda que per aconseguir tot allò que desitgem cal un compromís polític efectiu i profund. Afegeix que tots i cadascun de nosaltres estem obligats lluitar pels drets civils i plantar cara al canvi climàtic, un problema real i sense aturador. Ningú se’n pot quedar al marge. Segons ella, molts activistes consideren que “quan es reconeix una victòria, la gent deixa de lluitar.” Per tant, ni un pas enrere!
Catalunya Plural, 2024 
