Estem vivint un període de la història veritablement excepcional, tot i que ja s’han donat altres pandèmies al llarg dels segles. Potser la més notable va ser la coneguda com grip espanyola que, malgrat el seu nom, es va originar als Estats Units i es va propagar arran del trasllat de tropes nord-americanes a Europa en el context de la Primera Guerra Mundial. En aquella ocasió, la grip va provocar entre 20 i 40 milions de morts i va suposar una gravíssima complicació a la ja precària situació generada pel conflicte mundial, que va finalitzar el novembre del 1918.
Ara no hi ha una guerra mundial però sí conflictes “locals” en els que les grans potències del planeta intenten guanyar posicions favorables a les seves estratègies econòmiques i polítiques.
Sembla que en aquest marc mundial es va impulsar la creació, per part del Govern de Pedro Sánchez, de la Oficina Nacional de Prospectiva y Estrategia de País a Largo Plazo. Segons l’executiu, “un dels grans defectes de la democràcia és el curtplacisme, que genera altres problemes com ara la manca de pensament estratègic, de resposta a la demanda de la societat, obsolescència legislativa, oportunitats no aprofitades o poca anticipació. Aquests fets estan a la base de fenomens com el canvi climàtic o la pèrdua de rellevància econòmica per a una nació”.
Grans paraules, grans propòsits. El Gobierno parla dels defectes de la democràcia, del “curtplacisme” i la “poca anticipació”. Cert. Se sabia què estava passant a la Xina i malgrat això no es varen prendre les mesures anticipatòries pertinents. Aquí se’ns intentava tranquil·litzar dient-nos que es tractava d’un problema que afectava persones que vivien a milers de kilòmetres de distància però es varen obviar detalls inherents a la globalització i, més concretament, als enormes desplaçaments que milers i milers de persones fan cada dia, de manera que el que passa als antípodes avui ens afectarà demà a nosaltres mateixos.
Se’ns intentava tranquil·litzar dient que era un problema que afectava persones a milers de kilòmetres de distància però es varen obviar detalls inherents a la globalització
Hem tingut també notícia dels advertiments de diversos científics, entre ells el Professor Alex Arenas, director del Grup d’Investigació Alephsys Lab, que va desenvolupar un model matemàtic de propagació del virus. Segons va explicar en el programa FAQS de TV3, quan varen fer els primers advertiments cap administració no els va escoltar, fins que els fets, la realitat, van imposar el seu dramatisme.
Després es van prendre mesures adients, tendint a un confinament més rigorós. Totalment d’acord, però, com sempre, es fa necessari un plantejament més detallat, curós i, sobretot, que contempli altres variables. I vull referir-me a una d’aquestes variables: la salut mental.
Quan es va ordenar el confinament “total” i també es va anunciar les sancions persones que no el seguissin, d’acord. Es pretén evitar que els contactes entre ciutadans contribueixin a propagar encara més el virus; però sabem, i se’ns repeteix una i mil vegades, que el contagi es produeix entre persones que no respecten la distància d’1,5 metres o bé a partir del contacte amb superfícies contaminades, per exemple, els panys de les portes o les baranes de les escales. Ara bé, si una persona surt a passejar sola i amb mascareta i evita contactar de manera pròxima amb altres ciutadans sembla clar que no podrà contagiar-se ni contagiar d’altres.
Si una persona surt a passejar sola i amb mascareta i evita contactar de manera pròxima amb altres ciutadans sembla clar que no podrà contagiar-se ni contagiar d’altres
I és aquí on, novament, no s’han considerat les variables de les persones que, per motius de la seva precària salut mental o bé perquè són grans, necessiten sortir al carrer ja sigui per reduir la tensió de la convivència intrafamiliar o bé per recordar-se a si mateixes que encara estan vives.
S’ha parlat dels autistes, de com el confinament pot afectar la seva salut mental i com pot provocar agitacions o crisis que hauran de ser “ateses” pels mateixos familiars ja que, en els moments actuals, les urgències psiquiàtriques han passat a ser un tema secundari; però no s’ha esmentat res dels malalts que pateixen processos psicòtics, d’angoixa, de depressió, de bipolaritat, per citar-ne alguns. Per moltes d’aquestes persones els resulta indispensable poder sortir, “airejar-se”, alliberar-se de les tensions i/o conflictes que es generen en les llars en un marc relacional d’acció-reacció que dóna lloc a bucles progressivament més greus.
Fa pocs dies se li va plantejar aquest problema al Dr. Oriol Mitjà, reconegut expert en el tema de la Covid-19, i va respondre que, en efecte, a moltes de les persones afectades per problemes de salut mental els podria beneficiar poder passejar, gaudir de l’espai. Ara bé, el mateix Dr. Mitjà va afegir que si es permetia que certes persones poguessin sortir al carrer es corria el risc que també ho fessin d’altres que no seguissin les normes i precaucions que ordenen les autoritats sanitàries.
També d’acord, som mediterranis i la disciplina i la responsabilitat socials no són el nostre fort. No obstant això, penso que de cara a l’estat de la salut mental de molts ciutadans, ara i a curt i mitjà termini, caldria implementar mesures que anessin en la direcció de prevenir crisis i/o episodis que també requeriran ser atesos. Recordant novament la intencionalitat de la Oficina Nacional de Prospectiva y Estrategia de País ens cal reivindicar l’Anticipació de crisis per problemes de salut mental en el marc de la pandèmia de la Covid-19.
Catalunya Plural, 2024 
