L’epidèmia ha abocat en un estat de paràlisi a molts països del planeta, fins al punt que avui, més d’un 35% de la població mundial viu confinada. S’ha paralitzat el turisme i el comerç. Ha caigut el transport. La producció de béns i serveis s’ha aturat de forma generalitzada. L’impacte en l’economia global i la desocupació és encara inimaginable. Tot fa pensar que caldrà un rescat social, un gran pacte ambiental i un nou compromís fiscal.
La voluntat de “recuperar” l’activitat, de “sortir” de la crisi, ens pot portar a reproduir ràpidament un model que avui sabem caducat. No podem deixar passar aquest moment sense exigir-nos definir el model de societat postvirus que volem, els límits que hem d’assolir, les línies vermelles que no podem sobrepassar i les corresponsabilitats a atribuir-nos individualment i col·lectivament.
Hi ha hàbits que segurament han vingut per quedar-se i que modificaran ja per sempre la manera de viure i concebre la ciutat.
Els dies de confinament han evidenciat un nou espai laboral eficient: el teletreball. I això obre la porta a una nova cultura i organització del treball: criteris de flexibilitat -del lloc però també en els temps dels desplaçaments- i major conciliació familiar. Instaurar el teletreball té efectes directes en l’ecosistema de la ciutat: reducció de la mobilitat, descompressió del transport públic, i millora de la contaminació atmosfèrica i la qualitat de l’aire. A més d’altres d’indirectes: com la reducció de la demanda d’oficines, i en conseqüència, la possible reducció en el preu dels habitatges.
Hem entès que la xarxa informàtica és un bé essencial i un servei públic. No només com a instrument laboral, sinó com a mitjà d’aprenentatge i adquisició de coneixements. La xarxa ha esdevingut avui una imprescindible infraestructura bàsica del planejament urbanístic i un nou canal per l’educació permanent.
Hem recuperat el valor de la “proximitat”, i hem descobert que a més dels serveis essencials, el comerç i les xarxes civils de suport, la proximitat necessita ser també l’espai d’accés a la cultura i espai manufacturer de producció econòmica.
El concepte de “massa”, entès com a turisme de massa, transport de massa, cultura de massa, difícilment es tornarà a reproduir tal com era abans. I haurem de trobar noves maneres i nous espais en què condicions i densitat ens aportin seguretat.
Hem albirat un canvi en la dimensió de la globalització, entesa com un destí comú, una responsabilitat política compartida i una exigència amb l’entorn exercida individual i col·lectivament. Això no ha de provocar necessàriament un replegament local, ni un tancament cultural, però ens obligarà a potenciar nous espais de col·laboració i cooperació i fer que siguin sinònims de respecte i seguretat.
L’atemptat contra la salut que hem viscut ens ha fet descobrir fins a quin punt som vulnerables i ha situat “el benestar” com objectiu comú a compartir. Hem entès que el nostre salut va estretament lligada a la salut del planeta i a la preservació de la seva biodiversitat: reincorporar-nos a la vida i a l’activitat no podrà ser a expenses d’un perjudici pel medi ambient. Aquesta és segurament una de les línies vermelles més clares sobre les quals bastir qualsevol model de futur.
L’atemptat contra la salut que hem viscut ens ha fet descobrir fins a quin punt som vulnerables i ha situat “el benestar” com objectiu comú a compartir
Hem redescobert la importància que pot tenir comptar amb altres comunitats culturals internacionals a la ciutat. I com de vitals poden ser les seves connexions empresarials i les seves visions globals. Teníem la base i la fortalesa que aporta la interculturalitat. Ara l’hem d’enfortir.
Ens ha sorprès la ductilitat del nostre teixit empresarial, la capacitat de reconversió i adaptació a noves necessitats. I el rol de la tecnologia i la innovació per a fer front a nous reptes. Fent entreveure noves i múltiples possibilitats de desenvolupament econòmic i empresarial basat a conquerir la sostenibilitat.
Hem comprovat un cop més la força i la dimensió del voluntariat, les entitats i associacions bolcades al bé comú. Però també el rol i lideratge imprescindible del sector públic per assegurar-ne una gestió eficient i coordinada.
Hem pres consciència de l’abandonament en què teníem els sectors més vulnerables i la gent gran. I la urgència de construir una societat més equitativa, sostenible i preparada per a l’envelliment.
Finalment, hem comprovat un cop més la poca credibilitat de la Unió Europea i el poc lideratge polític per abordar les transformacions que el futur demana. Els nostres governants no han estat capaços de constituir la taula de concert -imprescindible- per comprometre tots els agents implicats en els canvis a afrontar. Posar sobre la taula les línies i pilars dels acords que defineixen què construir i què modificar. Passar de puntetes. Recuperar com més aviat millor el món d’abans i sense perdre-hi gaire sembla l’únic que pensen plantejar.
Hem comprovat un cop més la poca credibilitat de la Unió Europea i el poc lideratge polític per abordar les transformacions que el futur demana
Però tots sabem que aquesta, com totes les crisis, també ens portarà més desequilibri i més desigualtat. Un desequilibri que no és d’ara. Un desequilibri que arrossegàvem d’abans i ens seguirà fraccionant la societat. Fins que la política recuperi l’espai que l’economia li ha robat. Recuperi els principis de bé comú i equitat, de solidaritat, d’equilibri, de futur social.
Ara ens hem aturat. Confinats. En aquests dies que ens han canviat el món, hem adquirit prou consciència col·lectiva per a saber que hem de recuperar les regnes i bastir un nou model de societat i de ciutat basat en l’equilibri ambiental i la redistribució econòmica i que per això caldrà un rescat social.
Hi estem disposats, però aquesta vegada el nostre compromís implica exigir que hi siguem tots: poders econòmics, banca, grans corporacions… al capdavall és arribant a les situacions com les que hem viscut com s’han fet grans. Redistribuir vol dir compartir: el rescat social, el pacte mediambiental i un nou compromís fiscal.
Catalunya Plural, 2024 
