Amb ocasió de la crisi del Coronavirus, el CIS (Centro de Investigaciones Sociológico) ha considerat oportú realitzar una enquesta especial adreçada a qüestions relacionades amb la gestió de la Covid-19. Si bé a nivell de suport als partits polítics hi ha pocs canvis respecte l’anterior enquesta, (PSOE i UP baixarien una mica, igual que VOX, mentre que el Partit Popular seguiria amb la lleugera tendència a l’alça, però que no alteraria la suma entre els blocs), l’enquesta mostra una sèrie de resultats força interessants. Els analitzem
1 – A favor de limitar la llibertat d’expressió?
Una de les dades que mostra el CIS i que més controvèrsia ha generat és que, segons els resultats de l’enquesta, en aquests moments dues terceres parts de la població (66,7%) estaria disposada a que es controlessin i restringissin les noticies, establint una sola font d’informació oficial. La pregunta era la següent:
Creu vostè que en aquests moments s’hauria de prohibir la difusió de ‘bulos’ i informacions enganyoses i poc fonamentades per les xarxes i mitjans de comunicació social, remetent tota la informació sobre la pandèmia a fonts oficials, o creu que s’ha de mantenir la llibertat total per a la difusió de notícies i informacions?
El debat sobre si limitar la llibertat d’expressió per tal de garantir uns mínims de credibilitat ha estat vigent al llarg de la història, però ha agafat força en l’era digital i de les fake news. De fons, hi ressonen les campanyes de difusió de mems utilitzades per VOX, la utilització de companyies com Cambridge Analytica contractades per Trump durant la campanya electoral presidencial, o les polítiques de Twitter i Facebook sobre si s’han de prohibir o no determinades noticies.
Ara bé, diversos experts han qüestionat la formulació de la pregunta, al·legant que indueix a respondre de manera afirmativa, ja que podria presentar tota informació que no provingui d’una font oficial com a “bulo i informació enganyosa”. A més, assumint que la informació “oficial” seria, per contrast, completament verídica. No és la primera vegada que s’acusa a Tezanos (Director del CIS i ex-militant del PSOE) de construir models d’enquestes que puguin afavorir el relat oficial en benefici dels interessos del seu partit.
2 – L’eix nacional sempre present
Per a interpretar correctament la següent pregunta cal llegir els resultats en clau nacional
Creu que en aquests moments és el Gobierno d’Espanya qui ha de prendre les mesures per a combatre la Covid-19, o creu que s’hauria de deixar que aquestes decisions les prenguessin els governs autonòmics que ho desitgessin?
Si bé la majoria de la població consultada (un 73,3%) considera que ha de ser el govern espanyol qui prengui les mesures adients, els resultats varien molt en funció dels partits polítics. Vistes d’aprop, les dades mostren que tan sols quatre partits opinen de manera contrària a la mitjana: Junts per Catalunya, CUP, ERC i Bildu.
Si considerem que dins d’aquest arc hi han partits d’esquerra com Bildu o la CUP, de centre-esquerra com ERC i de centre-dreta com Junts per Catalunya, veiem que la variable explicativa no és la de l’escala ideològica dreta-esquerra sino el l’eix nacional. De fet, són els votants de Junts per Catalunya, representats pel President Quim Torra i el discurs del “Confinament Total” els més inclinats a pensar que ho governarien millor les autonomies amb un aclaparador 95%, seguits pels votants de la CUP, ERC i Bildu.
3 – Democràcia vs. Tecnocràcia
La pregunta número 13 del CIS extraordinàri del mes d’abril deia el següent:
Creu que davant de casos de pandèmia com la de la Covid-19 cal atenir-se a allò que diguin i proposin els/les experts/es en cada moment, o que els Governs han de ser capaços de prendre decisions pel seu peu?
La resposta a aquesta pregunta és una de les poques en la qual hi ha unanimitat entre classes socials, entre sexes i entre diferents votants de partits polítics. Així, a la pregunta formulada, un 88.5% de les persones enquestades respondrien positivament a favor que fossin els experts qui guiessin l’actuació del govern.
D’aquestes dades se’n poden construir dues hipòtesis: la primera és que davant d’una pandèmia, la ciència s’erigeix com a portadora d’una veritat més forta que la dels representants democràticament escollits. Això obre una porta a plantejar on es troben els límits mateixos de la democràcia representativa, i fins a quin punt aquesta pregunta es podria estendre, per exemple, a d’altres àmbits. Què respondria la gent si els demanessin si estarien d’acord en que les polítiques relacionades amb medi ambient es deixessin, també, en mans de científics?
Per altra banda, hi ha en la pregunta una presumpció implícita també qüestionable: fins a quin punt la ciència és una disciplina sense ideologia? És que no hi ha diferència entre el model de herd immunity que defensava Boris Johnson – consistent en deixar el virus córrer lliurement per a tenir el màxim de gent contagiada i, per tant, immune – amb el que s’ha aplicat a la Xina? Potser no es tracta d’un problema ideològic, però certament cadascun dels enfocaments, portats als seus corresponents desenvolupament pràctics, impliquen prendre una sèrie de decisions, ara sí, polítiques.
4 – Les dones: més preocupades i menys optimistes
Analitzant les respostes disgregades en funció de sexe (home/dona) els resultats mostren, de manera constant, una diferència en la manera de percebre la situació actual. Per exemple, les dones es mostren un 5% més preocupades que els homes. També tres quartes parts de les dones confien en què les mesures aplicades a Espanya per a combatre la Covid-19 són “molt necessaries”. És a dir, que les dones semblen estar una mica més preocupades, i per tant, consideren que les mesures de confinament són més necessàries.
Alhora, però, són força menys optimistes que els homes respecte el futur que ens depara, doncs més d’un quart dels homes es considera molt optimista, respecte el 22.1% de les dones. Elles també estan més preocupades i menys optimistes en quant el futur econòmic, ja que si un 77.9% dels homes consideren que les conseqüències econòmiques i laborals seran molt greus, aquest percentatge creix fins el 82.5% en el cas de les dones.
5 – La falsa percepció de la picaresca i l’egoisme
Portem setmanes veient com des els mitjans de comunicació més sensacionalistes es produeix un relat que destaca situacions excepcionals, episodis concrets en què, per exemple, s’enxampa un runner (o algú que camina ràpid, com l’expresident Rajoy) saltant-se el confinament. També s’han mostrat diverses imatges de suburbis on s’hi veuen grups de gent reunida de festa saltant-se la quarantena.
Aquestes imatges, ocupant un espai en els telenotícies, ajuden a construir una idea d’egoisme i desconfiança que sovint serveixen per a apuntalar i justificar una forta intervenció policial. Doncs bé, preguntats sobre si “els espanyols donem exemple de civisme i solidaritat”, el 93,5% creu que sí. Una resposta que ajuda a trencar amb aquesta discurs de l’egoisme i la desconfiança i que contribueix, en part, a veure’ns com a aliats davant aquesta extraordinària situació que estem vivint.
Catalunya Plural, 2024 
