Els primers dies de confinament vaig rebre per Whatsapp un missatge de la llibreria A Peu de Pàgina de Barcelona. Preveient que el confinament aniria per llarg m’oferien la possibilitat de fer la comanda on line i portar-me a casa els llibres per Sant Jordi. En aquell moment vaig pensar: “Guarda aquest missatge doncs possiblement l’haurem de fer servir”. Els dies han passat i avui ja és Sant Jordi i seguim confinats.
Porto dies pensant què regalar per Sant Jordi. M’he passejat per diferents webs per mirar d’escollir el millor llibre per cadascú dels meus…. Potser sí que hi son, i si busqués més a fons segur que els trobaria, però no me’n surto… necessito tocar físicament els llibres, fullejar les seves pàgines, perdre’m per les llibreries, passejar pels passadissos, buscar -i a vegades no trobar- els noms a les prestatgeries, per ordre alfabètic, o per temes, enamorar-me de les portades, llegir les sinopsis de les contraportades, preguntar a la llibretera si creu que estic escollint bé, mirar-me de nou el llibre, i fullejar el que tinc a l’altra mà, mirar el tamany de la lletra, el gruix del llibre, el nombre de pàgines,… creuar dits perquè els hi agradi… reconec que sóc dona del món analògic…
Hem de celebrar Sant Jordi, Sant Jordi és lectura, Sant Jordi és llibres… si el que necessito és tocar paper, llegir contraportades, mirar portades, buscar llibres a les prestatgeries,només ho puc fer anant a una llibreria
Em dirigeixo a la llibreria, a la meva llibreria, on hi tinc els meus llibres, el nostres llibres, i m’aturo, i observo, m’assec al terra, retiro el marc de fotos que no em deixa veure els llibres que hi ha al darrera, i la bola de neu que tapa l’apartat on tenim els llibres de poesia i n’agafo un. Antologia General de la Poesia Catalana, de Josep M. Castellet i Joaquim Molas, i esternudo, perquè la pols em fa esternudar. I me’l reservo. Dos llibres més enllà treu el cap el llom d’un exemplar de Veinte poemas de amor y una canción desesperada, de Pablo Neruda, una portada preciosa en blanc i negre, una edició de l’any 1999. D’aquests en faré la tria per la Bet, la meva filla. Li agrada la poesia, te gairebé tot el que ha publicat la jove autora Elvira Sastre, també li agrada l’obra de Jorge Manrique. Hi ha ajudat les vegades que, camí de l’institut, han escoltat amb el pare, a Paco Ibáñez.
I segueixo mirant la llibreria, l’observo com potser mai ho havia fet, amb uns altres ulls, com si la veiés per primer cop, i penso que l’he d’ordenar, que ara, estant confinada, seria el moment d’arxivar els llibres, entrar-los un per un a l’ordinador… M’aixeco, em fan mal les cames de tenir-les plegades, i just davant m’apareixen els dos volums d’Homer, La Ilíada i La Odisea. La primera és una edició de l’any 1961 de l’editorial Juventud, una versió directa i literal del grec, a càrrec del professor Luis Segalá; fa olor a humitat, les fulles estan esgrogueïdes, gairebé no te marges, sembla que s’hagi volgut aprofitar el màxim el full, cada capítol l’encapçala una il·lustració de dibuix a pluma de Jaime Azpelicueta. Me la reservo també, pel Martí, el meu fill.
Gairebé puc assegurar que mai se m’hagués ocorregut comprar-li aquest títol i una edició tan antiga, i si l’hagués tingut al davant en una llibreria (no confinada) hagués passat de llarg, però aquest Sant Jordi m’ho puc permetre, perquè no. “Donem-li una oportunitat, a Homer i al Martí, donem-li una segona oportunitat en aquesta edició de 1961, no hi perdem res, sinó tot el contrari”, penso per a mi.
Miro més amunt, on hi tenim les novel·les. Un munt de llibres que em vaig llegir en el seu moment, que van ser novetats d’èxit alguns d’ells. Entreveig el llom de Ball de Família, de l’autor nord-americà David Leavitt, publicat per Columna. Me’l vaig auto-regalar per Sant Jordi de 1989. Li trec la pols, i hi escriuré una dedicatòria damunt de l’altra ja existent, i potser li reglaré al meu fill….
Tinc els dos exemplars a les mans, son com la nit i el dia, res tenen a veure i sembla estrany que m’estigui plantejant regalar-los a una mateixa persona, però això és el que te ser davant d’una ‘llibreria confinada’, on tens tot el temps del món, on res, ni ningú, et limita, i t’ho pots permetre tot. Fins fa pocs dies, mai m’hagués trobat amb el dilema d’haver d’escollir entre aquests dos llibres…
Davant d’una ‘llibreria confinada’ tens tot el temps del món, on res, ni ningú, et limita, i t’ho pots permetre tot
Resseguint aquest mateix lineal, just tocant a la paret, hi ha un llibre que encara porta l’embolcall, curiosament mai ha estat obert.. L’agafo, és de tapa dura, la portada és una il·lustració a modus de caricatura, un mag amb una serra a la mà dreta i el cos partit per la meitat, de títol: Aventuras de 51 Magos y un faquir de Cuenca, escrit i il·lustrat per Ángel Idígoras. M’encurioseix saber una mica més sobre aquest autor. A la wikipèdia apareix com a la meitat de la parella d’Idígoras i Pachi, humoristes gràfics, que en el seu moment publiquen a El Mundo, El Jueves… M’encurioseix també saber com va arribar aquest llibre a casa, tot i que sé a qui anava dirigit. Me’l reservo pel Xavier.
Un bon regal, per segon cop, espero que aquesta vegada sí que es desemboliqui i puguem veure el seu interior. Però no em vull quedar amb el primer que m’ha caigut a les mans… els ulls ressegueixen la prestatgeria superior i veig que la cosa va de pares. Davant meu m’apareix Pares i Fills. L’aventura de trobar-se avui, de Francesc Torralba, i al costat mateix Condició de pare, de l’escriptor i periodista Joan Barril, publicat per La Magrana, l’any 1998. Em decanto per aquest, l’obro i una dedicatòria amb la meva lletra em confirma que va tenir una primera vida fa 22 anys, quan el nostre fill tenia gairebé 2 anys.
Així que anava mirant i buscant els llibres per regalar aquest Sant Jordi, em sentia que traïa els llibreters i llibreteres, però crec que no és així. Donar una segona oportunitat als llibres, que tornin a ser “nous”, edicions esgotades, que tornin a ser llegides, que arribin a mans de qui potser no els haurien llegit mai i al mateix temps donar l’oportunitat de rebre un llibre i poder-lo llegir, aquest 23 d’abril de 2020, de Sant Jordi en confinament.
I miro de nou pels diferents prestatges, poesia, novel·la, cinema, història… i provo de trobar un títol que ells i ella mai haguessin escollit, un títol que em va enamorar fa molt de temps, i aquell altre que encara duu el punt de llibre, testimoni que algú el va començar i el va deixar, potser per algun altre que semblava ser més interessant. …I els hi trec la pols, i els hi escric una dedicatòria damunt de l’altra ja existent…
Escolto les noticies, sembla que els llibreters i editorials proposen celebrar “La Diada de Sant Jordi” més endavant… Llavors tornarem a ser lliures, sortirem de casa, passejarem pels carrers, entrarem a les llibreries, on els prestatges seran plens de llibres nous i lluents, acabats de publicar, totes les novetats, i preguntarem a la llibretera si hem escollit bé.
Catalunya Plural, 2024 
