
Veïns que increpen des dels balcons les persones que passen pel carrer. Si no porten bossa de la compra o gos, per a què surten? Se salten el confinament? Davant el dubte, el crit. Qualsevol presència aparentment no justificada al carrer passa a ser l’enemic. Per què ell o ella pot sortir i jo he de observar el món des del meu balcó?
No negarem que hi ha qui se salta el confinament, però no sabem si la persona increpada és treballadora essencial, si té cura d’una persona dependent o si va a un hospital. El que ens revela aquesta conducta és que la incertesa de moment ens porta a una necessitat imperiosa de controlar tot allò que puguem controlar. I cridar a un vianant que, creiem, actua de forma contrària a el bé comú, és una manera de fer-ho.