Treballa a l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet des de 1997. Va ser elegida alcaldessa de la ciutat el novembre de 2009 en representació del PSC. Com a primera autoritat d’un municipi on viuen 120.000 persones, ha vist com la ciutat evolucionava i feia front a molts reptes. El de la pandèmia de la Covid-19 és el més greu. Tem els seus efectes devastadors.
Quins han estat els principals efectes de la pandèmia a Santa Coloma de Gramenet?
Els efectes estan sent molt durs. En primer lloc hem de lamentar la pèrdua de vides humanes, veïns i veïnes de la nostra ciutat que ens han deixat. En segon lloc vull destacar la meva preocupació per la situació de vulnerabilitat en què han quedat moltes famílies, provocada per la fragilitat del mercat de treball i, d’altra banda, per que moltes persones treballaven en l’economia informal i en aquests moments no poden sortir a guanyar-se la vida. Un altre aspecte que em té ocupada és la paralització total de l’economia degut a l’estat d’alarma decretat pel govern de l’estat. Ja vam patir molt durant la crisi del 2008, i tot just quan el mercat de treball començava a recuperar-se, torna a haver-hi una altra crisi.
Com ha reaccionat l’Ajuntament davant aquesta situació?
L’ajuntament de Santa Coloma treballa en molts fronts. Les primeres setmanes vam haver de garantir la supervivència de les famílies que van quedar en situació de vulnerabilitat; desinfectar l’espai públic i fer complir el confinament decretat per l’estat d’alarma, prevenint el mal ús de l’espai públic. Alhora, des del minut zero hem estat batallant per tal que les residències de gent gran disposessin del material necessari pels i les professionals. Aquesta darrera qüestió ha estat una preocupació màxima per la fragilitat de les persones que viuen als centres i la duresa amb què el virus les ha atacat.
Els centres sociosanitaris i residències de la gent gran com estan vivint aquesta amenaça?
Molt malament. Han estat molt sols davant la Covid-19. Nosaltres els hem proveït de tot el material que ens ha estat possible, hem contribuït a fer desinfeccions, hem gestionat l’arribada de recursos diversos i hem intentat estar molt a prop. La gestió emocional que han hagut de fer ha estat molt dura. Han mort molts residents.
Com ha assumit la ciutadania el confinament als seus domicilis?
Hem estat sotmesos a una situació molt dràstica. Portem sis setmanes sense poder sortir de casa, a banda de les persones que han de sortir a treballar per que es troben dints dels reconeguts com a serveis essencials. En general la ciutadania ha respost molt bé. Hem de tenir present que sovint les famílies viuen en pisos amb espais reduïts a la nostra ciutat. També he de dir que hem hagut de sancionar les persones que incomplien el confinament sense motiu.
Quins col·lectius la preocupen especialment?
Si hagués de destacar algun col·lectiu destacaria el dels infants i adolescents que estan en entorns de vulnerabilitat i el de la gent gran que viu sola. Ens estem esforçant molt en què estiguin atesos per totes les vies que tenim a l’abast.
Santa Coloma té una important comunitat immigrant. S’han produït actes racistes, especialment contra els ciutadans d’origen xinès?
No. He de dir que la comunitat xinesa està integrada a la ciutat fa molts anys. Són bona part del nostre teixit comercial. No hem detectat cap brot racista en aquest sentit.
Quina ha estat la relació entre l’Ajuntament i les altres administracions públiques –Diputació, Generalitat, govern espanyol- a l’hora de fer front a aquesta crisi?
He de dir que pel que fa a la nostra ciutat les relacions amb les diferents administracions han estat fluides. Amb la Diputació hem estat colze a colze cercant recursos per fer front a la manca de materials de protecció. Ens han proveït dels tests ràpids que després hem distribuït. Som administracions locals i estem en la primera línia de demanda de la ciutadania. A la Generalitat hem hagut d’exigir-li públicament que tingués cura de les residències de gent gran de la nostra ciutat, tant la pública com les que no ho són però tenen places concertades. Ha estat molt angoixant veure com les persones grans es morien i els professionals no tenien equips de protecció.
Hem mantingut una relació diària amb les direccions dels centres i, finalment, sembla que s’han anat encarrilant els temes. Seguim treballant pel que fa a les beques menjador i a la tornada “virtual” a les aules. En aquest tema seguim pendents de veure com se soluciona que cada infant tingui un mitjà telemàtic per poder treballar. A la nostra ciutat no tothom pot gaudir d’un ordinador o d’una tauleta electrònica a casa seva. Estem treballant per mirar que aquesta realitat no limiti la igualtat d’oportunitats entre els infants i joves en edat escolar. Amb l’Estat ens hem relacionat a través de la delegació del govern a Catalunya. També hem hagut de demanar el reforç de l’UME per fer desinfeccions i ens han acompanyat en tot allò que ha estat possible.
A la nostra ciutat no tothom pot gaudir d’un ordinador o d’una tauleta a casa seva. Estem treballant per mirar que aquesta realitat no limiti la igualtat d’oportunitats entre els infants i joves en edat escolar
Ha trobat en l’oposició municipal la col·laboració que hauria desitjat aquests dies?
Amb l’oposició municipal estem treballant des de la primera setmana per tal d’anar tots els grups a la una. Hem de remar en la mateixa direcció durant la crisi i en els efectes que la crisi de la Covid-19 produirà a la ciutat.
Com valora la reacció del govern espanyol davant l’amenaça de la pandèmia?
Tots els governs hem hagut de prendre decisions dures per la ciutadania i l’Estat ha estat qui ha marcat les grans decisions que s’han hagut de dur a terme. Decretar l’estat d’alarma, imposar un confinament que ja dura moltes setmanes per tal de poder gestionar l’impacte de la pandèmia sobre el nostre sistema de salut i habilitar tota una sèrie llarguíssima de mesures per tal de pal·liar els efectes devastadors que, sobre la salut pública, l’economia i les famílies, té i tindrà aquesta crisi sanitària. Les xifres de la pandèmia són devastadores pel que fa al nombre de morts, de persones infectades i de persones hospitalitzades. Sens dubte un repte dels que a ningú li agradaria haver de tornar a fer front al llarg de la seva vida. Tot això en els primers cent dies del primer govern de coalició de l’Estat espanyol.
I quina valoració fa de la gestió del govern de la Generalitat?
També s’han hagut d’enfrontar a grans reptes com ara adaptar el nostre sistema de salut a una crisi sense precedents, tant pel que fa al número de malalts ingressats, a la gravetat de molts d’ells, com a la gran quantitat de persones que han perdut la vida. Han estat temps molt difícils en què els i les professionals dels sectors essencials han donat el millor de si mateixos. Els devem molt a totes les persones que cada dia se l’han jugat per salvar-nos.
Com creu que s’hauria de fer el desconfinament?
Al meu entendre s’ha de fer a poc a poc. Sé que és dur, però estan en joc la salut i la vida. Hem de poder garantir la seguretat ciutadana amb distància social fins que els avenços científics ens permetin eradicar el virus i, alhora, garantir també que l’economia pugui començar a caminar. Hem fet un esforç col·lectiu molt gran que hem de poder garantir que acabi bé.
El desconfinament s’ha de fer poc a poc. Hem de poder garantir la seguretat ciutadana amb distància social fins que els avenços científics ens permetin eradicar el virus
Quines són les seves preocupacions principals ara?
Estic ja pensant en l’endemà del desconfinament. El panorama que tindran moltes famílies serà devastador. Tindrem de nou un atur en xifres molt altes. La precarietat serà molt alta. Hem de posar-nos d’acord per tal de prioritzar polítiques socials i econòmiques per tal de poder fer front a les noves necessitats que tindrem al davant. Això és el que demano a la resta d’administracions, que puguem abordar de manera conjunta el nou panorama que tindrem al davant, que serà molt dur i llarg de resoldre.
Quin aprenentatge ens ha de deixar aquesta experiència?
Hem de fer una reflexió sobre la importància que tenen els pilars de l’estat del benestar. En primer lloc, hem de garantir que el sistema sanitari estigui ben dotat de recursos humans i materials; el sistema de protecció social ha de tenir garantides les línies de suport a les persones que es troben en una situació de vulnerabilitat, ja sigui social o econòmica; i per acabar hem de garantir que acabarem amb la pobresa infantil.
Quin missatge voldria transmetre a la població?
Vull agrair-li de tot cor l’enorme sacrifici que han fet per tal de poder contribuir al control de la pandèmia. També vull llençar un missatge d’esperança en el present i en el futur. Treballarem plegats per tal de pal·liar els efectes de la crisi. L’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet treballarà de valent per tenir els recursos suficients per poder acompanyar les persones que ho necessitin. A més, segur que ben aviat tindrem vacuna per controlar la pandèmia.
Catalunya Plural, 2024 
