A l’escola, “educar per cooperar” és un principi bàsic, que s’ha plantejat i proposat des d’infantil fins a la Universitat (fins que va arribar la LOMCE, amb la seva ” competència estrella” de l’emprenedoria neoliberal). Però, i la resta de la societat? Educa per cooperar? Ja que “per educar es necessita tota la tribu”, com ara tothom recorda.
La veritat és que el missatge que han rebut constantment els nostres nens, nenes i joves, ha estat, fins ara, el de la competència individualista del model neoliberal. Un mantra ideològic, eix essencial del capitalisme. Un mantra constant i persistent que es repeteix en els mitjans de comunicació, s’enalteix en l’esport, s’indueix a la feina, s’insisteix en l’economia…
Sorprèn aquest dogma tan estès i difós per l’agenda mediàtica, política i econòmica, quan els éssers humans preferim cooperar a competir en la nostra vida diària, especialment quan busquem el bé comú. Això és el que ha demostrat l’estudi antropològic de la universitat d’Oxford que ha encapçalat titulars a tot el món per la universalitat de les seves troballes (i).
Sorprèn quan fins i tot des de la biologia, la prestigiosa acadèmica Lynn Margullis, una de les principals figures en el camp de l’evolució biològica, mostra que tots els organismes més grans que els bacteris són, de manera intrínseca, comunitats. Com la tendència és cap al mutualisme i com ” la vida no conquistarà el planeta mitjançant combats, sinó gràcies a la cooperació” (ii). Com la nostra evolució no ha estat una competició continuada i sanguinària entre individus i espècies. Sinó que la vida va conquistar el planeta no mitjançant combats, sinó gràcies a la cooperació. De fet, les noves dades estan descobrint una naturalesa que qüestiona radicalment la vella biologia: “de cooperació enfront de competència, de comunitats enfront de individus”, com conclou Sandin (iii). La tendència fonamental en la dinàmica de la vida, de tota classe de vida, per tant, és la simbiosi mutualista, la cooperació universal (iv).
Aquestes investigacions confirmen allò ha plantejat un dels grans pensadors de l’economia col·laborativa: Kropotkin. Davant el darwinisme social, l’anarquista rus Kropotkin, demostrava que el suport mutu, la cooperació, els mecanismes de solidaritat, la cura de l’altre i el compartir recursos són el fonament de l’evolució com a espècie de l’ésser humà.
Aquesta realitat, que se’ns torna òbvia en moments de crisi com aquesta, contrasta amb els principis i propostes que regeixen el nucli i finalitat essencial del capitalisme neoliberal: l’individualisme competitiu.
Donar suport al grup, recolzar-nos en la comunitat, contrasta amb aquest dogma de “llibertat individual” al marge del bé comú. La solidaritat, no deixar ningú enrere, xoca amb la competitivitat que predica el neoliberalisme econòmic. El relat de l'”home” fet a si mateix, competitiu i individualista, que no li deu res a ningú i que busca aconseguir la seva “idea d’èxit” per enriquir-se i oblidar-se de les dificultats, seves i dels altres. Mite difós pel populisme empresarial nord-americà i que la ideologia neoliberal i neoconservadora ha traduït a l’escola a través del mantra de l’emprenedor. Ideologia que manté com a dogma de fe essencial que la competència per la riquesa i el poder és l’únic motor que mou l’ésser humà.
Estem comprenent, perquè ho estem comprovant i constatant amb aquesta crisi, que aquesta ideologia neoliberal, que reivindica regular mitjançant “la mà invisible del mercat” és una postveritat (v), una faula, una invenció que no té fonament real. Que quan vénen mal dades, quan ens juguem allò vital i essencial de les societats, necessitem la protecció de el grup, de la comunitat, de la solidaritat col·lectiva per superar les crisis.
És llavors quan ens lamentem, tardanament, de les retallades de milers de milions que s’han fet en la sanitat pública o en l’educació pública. Ens penedim de no haver invertit en suficients residències públiques de gent gran (les privades tenen com a finalitat obtenir beneficis). Ens adonem de l’error que és no tenir ja una banca pública que sostingui l’economia i la inversió pública per generar nous llocs de treball que substitueixin els que els “temorosos mercats” van a destruir.
La ideologia neoliberal sempre ha estat molt clara: aplicar-se a si mateixos el capitalisme de “lliure mercat” (subvencionat sempre) quan obtenen beneficis, per repartir entre els accionistes. Però reclamar el socialisme i la intervenció de l’Estat perquè se’ls rescati quan tenen pèrdues (hem rescatat la banca amb més de 60.000 milions d’euros, Florentino Pérez amb el Castor, a les autopistes…). És el que fan també ara, amb aquesta crisi. Encara que alguns els segueix sorprenent encara que aquests “creients” exigeixin més mesures de rescat i d’intervenció de l’Estat, renegant del seu fanàtic credo al “lliure mercat” i la seva “mà invisible”.
A veure si aprenem per fi. I superem el dogma neoliberal i el sistema econòmic capitalista i avancem cap a un sistema econòmic i ideològic basat en el bé comú, la cooperació, la justícia social, l’equitat i la solidaritat.
Esperem que la sortida d’aquesta crisi sigui “una oportunitat” per a això. Que el “només junts ho aconseguirem” no s’oblidi després. I que, després del coronavirus, hi hagi un autèntic Pacte d’Estat, consensuat per tots, que blindi i destini quantitats escandaloses dels nostres pressupostos a la Sanitat Pública, a l’Educació Pública, als serveis socials públics, a les Pensions Públiques … Que aprenguem d’una vegada per totes que el capitalisme i la ideologia neoliberal que el sosté és tòxic per a l’espècie i el planeta. I que, sense ajuda mútua, sense cooperació, sense solidaritat i justícia social estem abocats a l’extinció com a espècie i com a planeta.
REFERÈNCIES
i Scott Curry, O., Mullins, DA, & Whitehouse, H. (2019). Is it good to cooperate? Current Anthropology , 60 (1), 47-69.
ii Margulis, L. et al. (2002). Una revolució en l’evolució . València: Universitat de València.
iii Sandin, M. (2010). Pensant l’evolució, pensant la vida. La biologia més enllà de l’darwinisme. Cauac: Nativa.
iv Puche, P. (2019). Cap a una nova antropologia, en un context de simbiosi generalitzat en el món de la vida. Papers de relacions ecosocials i canvi global , 147, 15-34.
v Viver Pol, JL (2019). L’Espanya buida està plena de béns comuns. Papers de relacions ecosocials i canvi global , 147, 85-97
Catalunya Plural, 2024 
