La crisi sanitària ha suposat, està suposant, un terratrèmol que ha fet saltar pels aires moltes seguretats, ha esmicolat molts miratges que semblaven veritats inqüestionables i ens ha mostrat amb tota la nuesa allò que les dones sabem i practiquem durant tota la nostra vida: el valor de les tasques de cura que sostenen el nostre dia a dia, la nostra salut física i emocional individual i col·lectiva, fent evidents les profundes interdependències socials i personals que ens construeixen com a societat.
Per fer front a aquest terratrèmol social i emocional, la majoria de nosaltres hem ens hem hagut de reinventar, i multiplicar, per fer-nos costat, per cuidar-nos, per articular respostes solidàries, col·lectives i construir xarxes de suport més enllà de les dificultats d’un confinament que ens separa. La gent, la majoria de la gent, hem percebut clarament què és i qui són realment “imprescindibles”.
Certament, com s’encarreguen de recordar-nos, un dia si i l’altre també, gran part dels discursos que s’estan articulant sobre la crisi, s’ha trencat la vella “normalitat” que coneixíem i en la que vivíem. Res serà igual com era, ens diuen, les nostres vides mai tornarem a ser com eren… Però quina serà la nova “normalitat”? Com podem construir-la? De què i de qui depèn? Per poder-nos respondre tantes incerteses i començar a repensar, i construir, aquesta “nova normalitat” pot ser ens cal, però, tenir molt present d’on venim i on estem.
Vivim una crisi sanitària que és global, transversal i profunda per a tota la societat. Però, tot i aquesta transversalitat global, els seus impactes i els de la crisi econòmica i social que ha obert, tenen gènere, classe i raça i no estan sent iguals per a tothom.
La pandèmia esclata en el marc d’un sistema que ja feia aigües, deprimit per la crisi financera del 2008 i, sobretot, per les polítiques neoliberals i austericides imposades a la seva empara. Una crisi que ha tingut com a resultats més que evidents una societat dual i extremadament precaritzada, amb retrocessos importants en drets bàsics i condicions de vida per a les majories socials, i amb efectes particularment crítics per a les dones.
La pandèmia esclata en el marc d’un sistema que ja feia aigües, sobretot, per les polítiques neoliberals i austericides imposades a la seva empara. Una crisi que ha tingut com a resultat retrocessos particularment crítics per a les dones
En aquest marc, accelerada per la pandèmia sanitària, emergeix una nova crisi econòmica i social, que ja estava anunciada abans i què, com s’amenaça des de les grans institucions financeres mundials, l’FMI especialment, serà més profunda i de major impacte social que l’anterior.
I en el moment d’articular les sortides, de nou, com ja va passar en la crisi de 2008, el que tenim davant és un pols social en el que s’expressen les tensions per avançar per camins que son molt diferents, i sovint clarament contraposats. Com explica molt gràficament Naomi Klein en la seva Doctrina del Shock, l’objectiu de sortir de les crisis aprofundint beneficis, desigualtats i control social, concentra l’esforç i les energies de les elits econòmiques globals i nacionals.
En l’altre extrem es concentren els esforços de sectors importants de la societat civil i les seves organitzacions, per trobar sortides solidaries, des del treball col·lectiu, comunitari i autogestionat, que no descarreguin sobre els grups més febles les factures de la crisi, empitjorant i precartitzant encara més les condicions de vida de les majories socials.
És, en definitiva, un pols entre tornar a la vella “normalitat” o construir-ne una de radicalment diferent, que ens permeti avançar cap a una societat amb equitat de gènere, socialment justa i ecològicament sostenible. Un nou model que és radicalment contradictori amb el manteniment d’un sistema, capitalista i heteropatriarcal, depredador i generador de desigualtats.
Els riscos evidents, vist el que està passant, és que s’eixamplin les desigualtats ja existents i es creïn de noves. Per que en la gestió de la crisi sanitària, veiem com les mesures polítiques oscil·len sistemàticament entre defensar l’economia i defensar la vida protegint especialment els drets i les necessitats dels i les més febles.
Els reptes són fer que el terratrèmol provocat per la pandèmia sanitària serveixi per prendre consciencia que altres models són possibles i que canviar de rumb és imprescindible per a la supervivència humana i del planeta. És des d’aquesta perspectiva que podrem obrir camí cap a una nova “normalitat” que faci més habitables i sostenibles les nostres vides i la del planeta.
Cal fer que la pandèmia serveixi per prendre consciencia que altres models són possibles i que canviar de rumb és imprescindible per a la supervivència humana i del planeta
Una normalitat que, com reclama des de fa temps l’economia feminista, posi la vida en el centre, trencant amb les lògiques econòmiques i socials que ens han dut fins on som avui. Que posi en el centre els sectors econòmics i socials que avui s’han evidenciat “imprescindibles”: salut, educació, serveis socials, sectors de cures i atenció a les persones. Aquests sectors han de ser els principals motors de la sortida de la crisi, generadors d’ocupació de qualitat en una lògica orientada pel bé comú i per donar resposta a les necessitats de les persones i la seva satisfacció.
Aquesta és la “normalitat” que volem construir, i per a fer-ho, per transitar per aquest camí, és imprescindible que les mesures que es prenen ara per fer front a la pandèmia sanitària i als seus impactes econòmics i socials, posin també en el centre la vida, la salut i les necessitats de les persones, assegurant especialment les dels grups que es troben en situació de major desavantatge social i vulneració de drets, per reduir, ja ara, les bretxes socials i de gènere.
Per això ens sumem a les veus que des de sectors i organitzacions socials diverses estan exigint que es posin en marxa, d’immediat i sense més dilacions, plans de mesures socials per gestionar la situació actual i per assegurar sortides arrelades en l’equitat de gènere i la justícia social.
Catalunya Plural, 2024 
