La reforma laboral efectuada pel govern de Mariano Rajoy el 2012, fent ús de la majoria absoluta de què disposava el Partit Popular al Congrés, ha rebut des de llavors nombroses crítiques, especialment des dels col·lectius sindicals. El text va ser avaluat recentment pel Fons Monetari Internacional (FMI), que va concloure que si bé va crear treball, també va augmentar la taxa de pobresa entre els treballadors i no va disminuir significativament la temporalitat del mercat laboral espanyol.
Després que el govern format pel PSOE i Podemos es comprometessin a derogar la reforma laboral, aquesta ha tornat a portar cua darrerament. I és que els sindicats UGT i CCOO han demanat a l’executiu de Sánchez la derogació immediata de la modificació feta a l’article 51 de l’Estatut dels Treballadors que fa referència a la gestió dels Expedients de Regulació d’Ocupació.
EROs sense autorització de l’administració
Des de la reforma laboral del 2012, l’empresariat no ha de demanar una autorització prèvia a l’administració a l’hora de presentar un expedient de regulació d’ocupació (ERO). Si considera que l’activitat econòmica a la seva empresa ha disminuït, pot decidir aplicar un ERO que no serà avaluat per una autoritat fins que ja s’hagi aplicat.
“Es pretén refermar el mecanisme dels ERO com a mecanisme alternatiu als acomiadaments, dotant-los d’agilitat mitjançant la supressió del requisit d’autorització administrativa”, va justificar Mariano Rajoy a les disposicions generals del reial decret llei que va efectuar la reforma laboral el 2012.
L’executiu popular va justificar aquest instrument com un mal menor, amb la intenció de fer els ERO més atractius pels empresaris per tal que no efectuessin acomiadaments. Ara, però, el comitè d’empresa de Nissan considera que s’ha de derogar aquest article de manera urgent i amb aquesta demanda es va manifestar el passat dijous.
El grup sindical considera que “la derogació és clau en el desenvolupament del conflicte, perquè Nissan es veuria obligada a dialogar la proposta de tancament”, diu USOC en un comunicat. Per la seva part, CCOO insisteix que “és fonamental evitar que Nissan tingui via lliure per executar un possible ERO d’extincions sense que hi hagi una autorització prèvia de l’administració”.
En efecte, el fet que la reforma laboral eliminés l’autorització prèvia agilita el procés i garanteix a l’empresariat poder executar l’ERO després dels 30 dies de negociació amb els representants de la plantilla, hi hagi o no acord. Preguntat en roda de premsa, el secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, creu que la reforma de l’article 51 “encara és possible” que serveixi per a millorar la situació de la plantilla de Nissan. El sindicalista confia que el govern de Pedro Sánchez modifiqui l’article abans del 30 de juny, data en què Nissan ha anunciat que arrencarà legalment el mes de consulta prèvia a l’execució de l’ERO.
De tota manera, Pacheco considera que recuperar l’autorització prèvia serà útil en altres casos: “Que les empreses hagin de demostrar davant de l’autoritat laboral que les seves causes són objectives és importantíssim per poder evitar expedients fraudulents”.
L’estira-i-arronsa sobre la derogació
Podemos incloïa al seu programa la derogació de la reforma laboral de 2012 feta per l’executiu de Rajoy, així com de la de Zapatero del 2010. Amb tot, l’acord de govern progressista que van signar el PSOE i Unidas Podemos a finals de 2019 integra una clàusula referent a segona modificació: “Derogarem la reforma laboral. Recuperarem els drets laborals arrabassats per la reforma laboral de 2012″, diu l’acord de coalició.
El debat entre la derogació total o parcial de la reforma feta pel PP el 2012 ha estat un dels punts de debat més calents a la política espanyola en el mig any de govern de coalició. La ministra socialista d’Economia, Nadia Calviño, va refusar “mirar enrere” i va proposar retocar els “aspectes més lesius” de la reforma del 2012. Això va ser en l’anterior legislatura que va desembocar, en pocs mesos, en les eleccions de novembre de 2019 prèvies al govern de amb Unidas Podemos.
Ja en l’actual legislatura, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, va parlar d’un “desmuntatge” en dues fases: una d’anul·lació d’elements urgents i una segona que signifiqués la redacció “d’un nou Estatut dels Treballadors per al Segle XXI”.
L’estira-i-arronsa entre derogació total o modificació parcial va reviure durant la pandèmia del coronavirus. PSOE, Unidas Podemos i EH-Bildu van signar un acord al maig amb què el grup basc donava suport a la pròrroga de l’estat d’alarma a canvi de “derogar de manera íntegra la Reforma Laboral abans de la finalització de les mesures extraordinàries derivades de la Covid-19”.
La sorpresa de la claredat amb què el PSOE afirmava la derogació total va durar poques hores. A mitjanit, el partit de Ferraz va emetre una “nota aclaridora” en què modificava l’acord. El nou text, calcat a la redacció de l’acord progressista que va donar lloc a l’executiu actual, parla de “recuperar els drets laborals arrabassats” i en comptes d’una reforma íntegra proposa tres punts d’actuació urgent. La rectificació no va agradar ni a Unidas Podemos ni a EH-Bildu, ja que els seus dos líders van exigir l’endemà el compliment del pacte signat.
Catalunya Plural, 2024 
