El dijous 12 de març a la tarda vaig anunciar als meus estudiants de la universitat que se suspenien les classes, que tornessin a casa i que, a partir de la setmana següent, les faríem online. Es van quedar estupefactes i em van crivellar a preguntes que no vaig saber respondre: tan greu és això del coronavirus? Serà per molts dies? Com seguirem les classes des de casa?
Tenia fred en arribar a Premià aquell vespre; era la gelor que provoca la incertesa de no saber cap on aniria la vida l’endemà. No tenia resposta a cap de les preguntes dels estudiants, i tenia encara moltes més qüestions sense contesta que em voltaven pel cap, algunes de les quals encara no he gosat dir en veu alta. Sentia el vertigen, però era incapaç de veure cap on em precipitava.
Llegeix el capítol 9 sencer a París/BCN…
Llegeix el capítol 8 aquí
Llegeix el capítol 7 aquí
Llegeix el capítol 6 aquí
Llegeix el capítol 5 aquí
Llegeix el capítol 4 aquí
Llegeix el capítol 3 aquí
Llegeix el capítol 2 aquí
Llegeix el capítol 1 aquí
Catalunya Plural, 2024 
