La pandèmia del coronavirus i el consegüent impacte econòmic deixaran més d’un milió de persones en situació de pobresa a Catalunya, segons preveu Oxfam Intermón a l’informe ‘Una reconstrucción justa y necesaria es posible’. La previsió de l’ONG és que el nombre d’habitants catalans que viuen sota el llindar de la pobresa augmenti en 93.688, el que farà pujar la taxa del 13’06% prèvia al coronavirus al 14’29%.
En l’àmbit estatal, Oxfam pronostica que més de 700.000 espanyols esdevindran pobres després de la pandèmia, fent que el nombre total de persones pobres a Espanya sigui de 10’8 milions, és a dir, el 23% de la població. L’ONG fa aquests càlculs seguint les estimacions que calculen per Espanya una pèrdua del PIB del 9% i una taxa d’atur que podria arribar fins al 25% a finals del 2020.
Les Illes Balears, Castella i Lleó, Aragó, Catalunya i Astúries encapçalen la llista de regions on més fort serà l’increment de persones en situació de pobresa, segons els càlculs d’Oxfam. Al contrari, a la cua es troben Castella la Manxa, la Comunitat Valenciana i Cantàbria.
Els experts d’Oxfam recorden que el llindar de pobresa és un càlcul variable i, en tant que es preveu que caigui el PIB també s’espera que ho faci el llindar. “Si el llindar es manté constant, la pobresa relativa podria arribar al 26%, amb més de 12’3 milions de persones”, avisen a l’estudi.
Augmentarà la desigualtat
Una de les claus de l’informe és la previsió que la manca de treball i d’ingressos afecti de forma molt diferent segons la renda de les persones. “En termes relatius, el decil més pobre podria arribar a perdre, proporcionalment, més de vuit vegades la renda que perd el primer decil”, diu Oxfam.
És a dir, el segment social que actualment té unes rendes més baixes tindrà una baixada d’ingressos del 20’5%, que és vuit vegades la pèrdua prevista per al decil amb més ingressos a Espanya, que en perdria un 2’4% del que ingressava abans de la pandèmia. Les dades d’atur de la ciutat de Barcelona ja apunten en aquest sentit: si bé la pèrdua de treball ha estat prou similar a tota la ciutat, ha aprofundit els desequilibris ja existents i ha polaritzat encara més els barris amb rendes més baixes i els més benestants.
Una dada que exemplifica les diferències a l’hora d’entomar les conseqüències econòmiques de la pandèmia és l’increment de patrimoni de les persones més riques de l’Estat. L’informe recorda que els 23 mil milionaris espanyols de la llista Forbes han augmentat la seva riquesa en 19.200 milions d’euros durant l’estat d’alarma. “La realitat contrasta amb la viscuda per la gran majoria, per la qual el mateix període ha suposat un impacte econòmic i un cost social sense precedents”, recorda Oxfam.
La cara menys negativa de l’estudi quant a la població catalana és que el coeficient de Gini, una eina per mesurar la desigualtat d’ingressos dins d’una població, creix poc a Catalunya en comparació amb la resta d’autonomies. Oxfam Intermón calcula que l’índex passarà del 30’10 previ a la pandèmia a un 31’37. La variació percentual, del 4’22%, és la tercera més baixa de l’Estat espanyol, només per sobre del Navarra (4’21%) i del País Basc (3’6%).
Tanmateix, la menor variació s’explica perquè Catalunya és ja una de les regions més desiguals segons aquest càlcul. De fet, i en cas que es compleixin els càlculs de l’ONG, l’índex de Gini situarà Catalunya com la tercera regió més desigual d’Espanya, només per darrere de la Comunitat de Madrid i del País Basc.
La recepta d’Intermón: regularització i fiscalització
L’informe de l’ONG també inclou una sèrie de mesures per tal de pal·liar al màxim l’impacte econòmic i social de la Covid-19. Entre elles, insta el govern central a fer una “regularització administrativa àmplia que permeti l’accés al permís de treball i de residència de les persones migrants que viuen al territori espanyol”. Aquesta és una demanda de molts col·lectius de defensa dels migrants que ha guanyat força des de l’inici de la pandèmia, i que països com Portugal o Itàlia ja han dut a terme.
Oxfam també proposa “recaptar més i millor per blindar el sector públic” i recorda que Espanya està per sota de la mitjana de la UE quant a càrrega fiscal. L’ONG creu que és el moment d’”avançar cap a un model tributari suficient i més progressiu” i proposa impostos sobre serveis digitals “que actualment estan infragravats”, sobre transaccions financeres “que gravi productes especulatius” o “condicionar les ajudes públiques a les empreses a un comportament fiscal responsable”.
Durant la fase d’emergència, Oxfam considera que cal protegir els autònoms suspenent-los definitivament les quotes mentre duri la situació, així com “exonerar el pagament del lloguer d’habitatges de la banca”. Quant als falsos autònoms vol “obligar les empreses a contractar els repartidors falsos autònoms i abonar les cotitzacions de les famílies de les treballadores de la llar”.
Catalunya Plural, 2024 
