Els resultats electorals del diumenge 12 de juliol han revalidat les victòries de l’actual president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, i del lehendakari, Iñigo Urkullu. Una revàlida que en ambdós casos millora els resultats anteriors del 2016. Feijóo en percentatge, però amb els mateixos diputats i Urkullu amb 3 diputats més. Els socialistes milloren el resultat a Galícia i a Euskadi. Les confluències de Podemos són les grans derrotades, desapareixen en el parlament gallec i perden pràcticament la meitat de la representació a Euskadi. Els nacionalismes augmenten la representació: al País Basc, el PNV suma tres diputats més; EH Bildu, quatre més (millor resultat fins ara).
A Galícia el BNG suma tretze diputats més (el millor resultat de la seva història) i es converteix en segona força. El Parlament gallec serà menys plural, només tres forces polítiques en comptes de les quatre que tenia. Per la contra, el Parlament basc serà més plural, amb sis forces polítiques en lloc de cinc. Que, de fet, en seran set, perquè la coalició del PP + Cs suposa l’entrada a la cambra basca per primer cop de 2 diputats de Cs. El PP es queda amb 3 dels 9 que va tenir en solitari el 2016. I Vox entra també per primer cop al parlament basc amb una diputada per Àlaba.
El vot de l’estranger podria fer variar algun diputat d’aquest escrutini provisional en les dues cambres, que no afectaria en les composicions dels governs, monocolor del PP a Galícia i de coalició PNB + PSE-EE a Euskadi. Tot plegat en un context de rebrots de Covid-19, amb prohibició de votar i per tant, de negació del dret als contagiats en les dues comunitats. Una nova situació inèdita en la democràcia espanyola. Uns resultats amb un augment de la participació a Galícia i amb l’abstenció més alta a Euskadi en unes eleccions autonòmiques.
Quarta majoria absoluta de Feijóo
Alberto Núñez Feijóo ha aconseguit la seva quarta majoria absoluta a Galícia igualant les quatre de Manuel Fraga Iribarne. Feijóo, amb una campanya centrada amb Galícia, amb un discurs galleguista i liberal conservador, ha defugit de les sigles i del logotip del PP, i sobretot de l’esbroncada en contra del govern central que caracteritza la política d’oposició a les Cortes de Pablo Casado. Feijóo manté la majoria absoluta amb 41 diputats i es converteix amb el líder de la cara moderada del PP, amb aspiracions a fer el salt a la política estatal.
Ana Pontón, la candidata del BNG es converteix en la segona força i cap visible de l’oposició, per crear una alternativa al PP de Feijóo. Obté un resultat històric de 19 diputats, i amb una campanya transversal ha aconseguit capitalitzar molts dels vots que en les eleccions del 2016 van ser per les Mareas i Podemos. Pablo Iglesias ha reconegut el fracàs, i “la derrota sense pal·liatius”. Ha fet autocrítica i ha assegurat que caldrà aprendre dels errors de les divisions que han tingut els últims anys.
El candidat del PS de Galícia, Gonzalo Caballero, ha assegurat que la tercera posició, amb 15 diputats (un més dels que tenien) és “un resultat insatisfactori, que no esperaven perquè la dreta continuarà governant i no hi ha canvi”. Aquest resultat, que els deixa com la força amb menys representació al parlament gallec, constata la falta de solidesa com a alternativa dels socialistes gallecs, que només han presidit la Xunta durant la legislatura d’Emilio Pérez Touriño com a president, del 2005 al 2009, amb el pacte amb el BNG. Aleshores els 25 diputats del PSdG i els 13 del BNG van sumar la majoria absoluta de 38 dels 75 que té la cambra.
En aquest cas, el fet que el PSOE encapçali el govern de coalició a Espanya pot haver afavorit uns millors resultats dels socialistes a Galícia. També la gestió de la pandèmia de la Covid-19 amb el decret de l’estat d’alarma, entre altres mesures per a fer front a l’emergència sanitària, sembla que no han influït negativament en els resultats.
Tercer mandat d’Urkullu
Iñigo Urkullu serà lehendakari per tercera vegada consecutiva. Ho farà governant com fins ara, amb coalició amb els socialistes. Els dos partits del govern basc surten reforçats d’aquestes eleccions: el PNV amb tres diputats més i el PSE-EE amb un més. Per tant, en aquest cas els partits del govern surten reforçats, i tenen una majoria absoluta folgada de 41 diputats dels 75.
El canvi que pretenia Podemos de formar un tripartit d’esquerres amb Bildu i el PSE-EE, suma aritmèticament però és menor que la suma de PNB i PSE-EE. Ja no es va poder configurar el 2016 quan Podemos era tercera força, i molt menys ara que Podemos ha passat a tenir sis diputats dels onze que tenia i passa a ser la quarta força del parlament.
EH BILDU, amb 22 diputats, es consolida com a segona força a la cambra basca i és la força política que més creix: guanya quatre diputats més. Es consolida també com un independentisme d’esquerres alternatiu al nacionalisme de centredretà del PNB.
El PP a Euskadi és la creu de la cara de Galícia, l’aposta personal de Casado per Carlos Iturgaiz deixa el partit amb els pitjors resultats de la seva història. L’experiment de la coalició electoral amb Cs no ha servit per obtenir més suports, tot el contrari: dels nou diputats que tenia el PP en solitari el 2016, la coalició passa a tenir-ne cinc (3 del PP i 2 de Cs). Per tant, n’ha sortit beneficiat Cs que, gràcies a la coalició, obté representació per primera vegada. La campanya a Euskadi d’un PP radical tampoc ha servit per a frenar l’entrada de Vox a la cambra basca, que tindrà per primer cop una diputada de la ultradreta. L’escó és per la circumscripció d’Àlaba.
Les urnes i la Covid-19
Un mal precedent democràtic ha estat la prohibició del vot a les persones que havien donat positiu per PCR de la malaltia. Si la situació de la pandèmia a l’abril ja va obligar a suspendre aquests dos comicis, i els responsables sanitaris ja havien advertit dels possibles rebrots, s’havien d’haver previst mitjans alternatius per a poder garantir el dret a vot d’aquestes persones. Bé electrònicament, bé mitjançant urnes itinerants.
Resulta inconcebible, encara que no arribin al miler de persones entre les dues comunitats que no han pogut exercir el dret a vot per la malaltia, que aquest no s’hagi garantit i més quan, en definitiva, hem estat confinats tres mesos i funcionant per teleconferències, teletreballs, reunions virtuals. S’ha de modernitzar també la normativa electoral i aprofitar els mitjans electrònics per incentivar la participació, una participació que en aquests dos comicis autonòmics ha quedat per sota del seixanta per cent.
Catalunya Plural, 2024 
