“Sense ser cap endeví, i recordant que la crisi de 2008 va tenir un impacte més fort sobre el jovent que cap altre col·lectiu d’edat, és fàcil preveure que la situació de la gent jove empitjori molt més que la resta de la població”, ha vaticinat el sociòleg Joffre López a la presentació de l’estudi que ha elaborat per a l’Observatori dels Drets del Jovent del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC).
L’informe compara un seguit de dades de caràcter laboral i d’habitatge dels primers mesos de l’any 2020 amb els de fa un any i demostra que “la gent jove és la més afectada, tant pel mercat laboral com l’habitatge”, segons López. El sociòleg resumeix: “No hi ha cap indicador que indiqui que la gent jove estigui millor que fa un any”.
Més enllà de l’efecte econòmic que ha tingut i tindrà la pandèmia de la Covid-19, “el punt de partida ja era molt desigual, apunta l’autor de l’estudi, que recorda que “la precarietat laboral i les dificultats per a l’emancipació no és un tema conjuntural sinó estructural. M’atreviria a dir que des de fa dècades”, ha afegit.
Activitat laboral a la baixa
El treball se centra en la taxa d’activitat laboral per fer la seva diagnosi. La proporció escollida fa referència al percentatge de la població que està treballant o bé busca feina, i demostra una caiguda destacada de l’activitat entre el grup d’edat de 16 a 29 anys. “Des de l’inici de la crisi socioeconòmica de l’any 2008 l’activitat laboral havia anat minvant de manera progressiva entre la població de 16 a 29 anys”, diu l’estudi. Si bé “el 2019 es va trencar una tendència i havia començat a revifar, el 2020 ha tornat a caure”, ha explicat Joffre López.
La davallada del primer trimestre d’aquest any, a més, no és compartida amb la resta de grups d’edat. Mentre el jovent actiu laboralment ha disminuït en un 2’1 punts percentuals -2’8 en el cas de les dones enfront d’un 1’5 dels homes-, la franja de 30 a 34 anys només va caure un 0’2% i la de 35 en endavant va créixer un 0’6%.
L’autor de l’estudi i la secretària del CNJC Núria Cabiscol, que l’ha acompanyat a la presentació, també han volgut recordar les condicions desfavorables de treball que té bona part del jovent: “La temporalitat entre els joves supera el 90%. A més, sovint són contractes de curta durada i de jornada partida. Si juntes aquests factors amb treballs vulnerables i el sector serveis, la cosa no pinta gaire bé”, ha reconegut López.
En efecte, a l’estudi presenten una metodologia utilitzada per l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques per determinar quines són feines vulnerables a curt termini. Segons aquesta eina, el 67’1% del jovent que té un contracte laboral treballa de forma vulnerable a curt termini. Segons Joffre López, al col·lectiu entre 30 i 34 aquesta taxa disminueix per sota del 60 i pels adults no arriba al 50% dels contractes. “A més vulnerabilitat, més possible és que l’impacte de la Covid-19 sigui més fort”, ha reconegut López. L’indicador escollit per a calcular la vulnerabilitat inclou les persones amb contractes temporals, les autònomes, les assalariades amb contracte indefinit de menys d’un any i les ocupades amb estudis, com a màxim, secundaris obligatoris.
El panorama negatiu vers el jovent i el mercat laboral s’afegeix a altres estudis que apunten en la mateixa línia. Per exemple, l’Organització Internacional del Treball (OIT) ja va alertar a principis de juny que aquest seria el col·lectiu que més patiria les conseqüències de la pandèmia del nou coronavirus.
La part positiva enmig del panorama descoratjador pel sector més jove de la població és que s’estan beneficiant de les prestacions especials per la Covid-19. “La gent jove estava per sota de la mitjana de prestació d’atur, però ara està per sobre de la resta de franges”, assegura l’autor de l’estudi. El motiu és que “amb les mesures excepcionals que s’han posat en marxa s’han alliberat restriccions com per exemple els dies cotitzats mínims”. “S’han beneficiat els col·lectius que més restringits estaven de les prestacions. És un fet positiu però paradoxal, perquè indica què passava abans”, matisa López, qui ha lamentat que les administracions no publiquin les dades dels ERTOs per segments d’edat.
Emancipar-se, missió impossible
Un altre factor que es menciona a l’estudi és la dificultat d’emancipació amb què es troben els joves i que, ha assegurat López, també és una problemàtica que fa anys que dura. Amb les pèssimes dades laborals entre el jovent, el sociòleg reconeix: “El risc de perdre la feina i tot el que implica en la construcció d’una vida i de l’autosuficiència econòmica és molt més possible que els pateixi una persona jove”.
“La gent jove que s’emancipa té un major risc de perdre l’habitatge, perquè bona part està pagant un lloguer o una hipoteca. És més probable que aquest segment perdi el treball i, per tant, més probable que perdi l’habitatge”, ha explicat López. L’expert ha volgut desmentir la idea que quan el jovent s’emancipa ho fa amb la vida resolta: “És una creença falsa. L’emancipació comporta un risc d’empobriment, cosa que anys enrere no passava”. De fet, l’estudi assegura que “el 23,6% de la població d’entre 16 i 29 anys que no viu amb els seus pares/mares resideix en llars pobres”, és a dir, amb una renda equivalent inferior al 60% de la mediana.
La paradoxa d’emancipació i pobresa és més alta entre les dones, on el percentatge creix al 30’9%. López ho explica perquè “la dels homes acostuma a ser més clàssica, amb una bona feina, casa… mentre que les dones a vegades comencen pel treball”. Aquesta idea es reafirma amb la taxa d’incorporació al mercat de treball després d’estudiar. Dos anys després d’haver finalitzat la formació un 21% de les estudiants ja estan treballant, enfront d’un 14% dels nois estudiants. “A més, com més estudis tens més fàcil és trobar feina. Com que les dones acostumen a tenir més formació, millora el seu accés”, ha explicat el sociòleg a la presentació de l’estudi.
“Les dades confirmen la idea que teníem que el jovent està en una situació precària de fa molt temps i que la crisi sanitària ho agreujarà”. Cabiscol ha demanat una flexibilització de la renda garantida o la presència del pla estratègic d’ocupació juvenil 2021-30. “El jovent decidim, pensem i hem de ser. Una visió adultcentrista de la política i de la societat no pot deixar de banda el jovent”, ha criticat.
La secretària del CNJC també ha fet rebutjat les campanyes de sensibilització contra la Covid-19 que van dirigides al jovent: “Se’ns està responsabilitzant dels nous contagis. Si us plau, posem el focus a les inspeccions de treball o el transport públic. Hauríem d’intentar no responsabilitzar les persones”.
Aquest és el primer informe que publica l’Observatori dels Drets del Jovent del CNJC. Estrenat aquest mateix juliol, neix amb l’objectiu d’”observar quines problemàtiques tenen lloc a la nostra societat, detectar-les i fer-ne una diagnosi real per a poder treballar amb activitat i actuacions reals, basades en una anàlisi rigorosa de la realitat”, ha explicat Núria Cabiscol, secretària de l’organització.
Cabiscol també ha reconegut que per a fer el treball analític s’han basat, especialment, en l’enquesta de població activa (EPA) del primer trimestre de l’any: “Aquesta crisi sanitària no ha acabat i només hem pogut utilitzar les primeres dades, però ja són reveladores”. En una línia similar, el sociòleg i autor del treball Joffre López ha reconegut que “si s’haguessin incorporat les dades del segon trimestre de l’EPA, els resultats encara s’haurien disparat més”. “Avaluar un fenomen durant el mateix moment en el qual s’està produint sempre comporta un cert grau d’incertesa i risc perquè no es disposa de la perspectiva suficient per identificar quan i com finalitza”, avisen a l’inici de l’estudi.
Al segon trimestre es van perdre un milió de treballs a l’Estat
Com preveu Joffre López, tot indica que les dades no faran sinó empitjorar als propers estudis. Dimecres es va publicar la segona Enquesta de Població Activa (EPA), marcada pel confinament i per l’emergència sanitària de la pandèmia del coronavirus, i revela que durant el segon semestre de l’any (abril-juny) es van destruir un milió de llocs de treball a l’Estat espanyol.
L’enquesta xifra en 3’3 els milions d’aturats a Espanya, fent que la taxa d’atur creixi fins al 15’3% al seu global (un 0’9% més que el trimestre anterior). Entre el jovent de menys de 25 anys, la dada de persones que cerquen feina i no en troben creix fins al 39’4%. La taxa d’atur espanyola no superava el 15% des de fa dos anys, quan a la segona enquesta del 2018 va ser del 15’28%. Tres mesos abans, a la primera EPA de l’any, trobem el primer índex superior a l’actual, amb un 16’7% d’atur registrat.
Pel que fa a Catalunya, és la comunitat de l’Estat que més llocs de treball ha vist desaparèixer, amb gairebé 224.000. El nombre de catalans aturats ha passat de 412.000 a 473.000, fent que la dada d’atur global arribi al 12’8% i la de menys de 25 anys se situï al 35’6%. Cal retrocedir tres anys justos, fins a la segona EPA del 2017, per trobar un índex d’atur superior a l’actual a Catalunya. Aleshores la dada es va situar al 13’2%.
Catalunya Plural, 2024 
