Aquest mes de juliol el Síndic de Greuges ha presentat l’informe “Estimació del cost de la plaça escolar a Catalunya”, en el marc dels treballs del pacte contra la segregació escolar que coordina juntament amb el Departament d’Educació. El document verifica les hipòtesis que ja eren de fa anys sobre la taula: que el sistema educatiu està infrafinançat, que el cost per compensar aquest infrafinançament l’assumeixen les famílies, i que es produeixen greus situacions de desigualtat entre uns centres i uns altres segons la composició social de l’alumnat.
Des de la nostra organització política, Catalunya en Comú, agraïm la iniciativa de l’informe, llargament esperat per la comunitat educativa, però volem fer algunes puntualitzacions i posicionaments al respecte que ens semblem importants.
La primera, que el debat sobre finançament no ha d’invisibilitzar el debat sobre model educatiu. No es tracta de millorar el finançament del model actual sinó transformar-lo: increment d’oferta pública, integració de concertats d’alta complexitat a la xarxa pública, eliminació progressiva dels concerts. Alhora, cal avançar cap a la gratuïtat real i efectiva del 0-16. El model de finançament ha de tenir l’escola com unitat de referència. En els casos que aquest criteri no sigui aplicable i sigui necessari becar l’alumnat, cap centre escolar pot imputar pagaments addicionals fora dels criteris públics establerts.
En segon lloc, volem deixar clar que l’increment de la dotació pressupostària que es necessita no s’ha de fer de manera generalitzada sinó contextualitzada, atenent les especificitats de cada cas. Delegacions territorials, consorci d’educació de Barcelona i inspecció han de tenir un rol protagonista en la detecció de necessitats i provisió de recursos. Cal establir un criteri clar per distribuir aquest increment de recursos. En clau d’educació pública, aquest criteri no pot ser la titularitat sinó les necessitats educatives. Si posem la titularitat com criteri, prioritzem la desigualtat. Si posem les necessitats educatives, prioritzem el dret a l’educació, l’alumnat i l’equitat.
En tercer lloc, volem manifestar que el model de gestió dels serveis educatius finançats amb fons públics ha de ser públic comunitari, donant protagonisme en la gestió a la comunitat educativa, amb l’administració aportant recursos per a la gestió administrativa i amb control estricte de la despesa. La llibertat d’ensenyament no ha de significar la llibertat del mercat entrant a l’escola. L’estudi ho diu clar: centres públics i concertats de baixa complexitat paguen més per un mateix servei que els alta complexitat. L’administració ha de regular els topalls màxims i mínims dels serveis a les escoles, i tenir-ne un registre i control.
Per últim, respecte a la governança, pensem que la fórmula del contracte-programa no pot ser en cap cas una mesura estructural sinó conjuntural. Els centres concertats d’alta complexitat cal integrar-los a la xarxa pública com a garantia de servei públic de qualitat i estalviar l’existència de dobles estructures.
Acabem advertint que cal estar preparades i preparats per un possible increment de la demanda de places públiques a causa de la crisi econòmica que es viurà al curs 2020-2021 a causa de la pandèmia. És el moment, per tant, de plantejar mesures estructurals perquè l’administració proporcioni una plaça pública a tota la ciutadania, i avancem cap a una educació pública, laica i gratuïta que ofereix oportunitats educatives en un marc d’equitat per tothom.
Catalunya Plural, 2024 
