En plena crisi sanitària, econòmica i social provocada per la COVID-19, moltes organitzacions han canviat les seves prioritats per respondre a les necessitats de les persones per sobre dels interessos econòmics. En el cas del sector del tèxtil, hi ha projectes que s’han mobilitzat per teixir mascaretes o bates en els seus barris i ciutats, per garantir salaris als seus treballadors o per donar oportunitats de feina a persones en situacions de necessitat. Parlem amb quatre organitzacions que expliquen com han reaccionat davant d’aquesta pandèmia i quins són els reptes que veuen per davant per impulsar un tèxtil sostenible des de l’economia solidària.
Top Manta: mascaretes solidàries amb mirada antiracista
Top Manta és la línia de roba del Sindicat Manter de Barcelona, una marca creada amb l’objectiu de millorar les condicions de vida dels venedors ambulants a la ciutat i de denunciar el racisme i la persecució que pateixen. El Sindicat de Venedors Ambulants de Barcelona va ser un dels primers col·lectius que es van posar a fabricar mascaretes i bates des del seu taller al Raval. N’han produit més de 15.000, que han donat a hospitals i altres equipaments. Els venedors ambulants també han impulsat altres iniciatives solidàries com el banc d’aliments manter, que ha donat menjar durant la pandèmia a 350 famílies.
“Durant el confinament, com no hem pogut vendre al carrer, vèiem que la nostra manera d’aportar a la societat era cosint aquest material per gent vulnerable”, explica Oumy Manga, una de les encarregades del taller. La venedora ambulant recorda, però, que la majoria de les persones que treballen al taller estan en situació irregular i que això els impedeix poder portar una vida digna. “Sense papers, no podem accedir a cap ajuda econòmica malgrat estar en situacions molt precàries i de vulnerabilitat, hi ha gent que ha estat expulsada de casa seva i viu al carrer. Tampoc podem comprar materials o teles de fora del país per treballar millor. Necessitem que ens regularitzin per no estar patint”, explica Manga.
El Sindicat de Manters ha estat un dels impulsors de la campanya #RegularizaciónYa, que demana una regularització permanent i sense condicions de totes les persones migrants i refugiades davant l’emergència sanitària i un futur digne per als venedors ambulants.
Cotó Roig: un circuit tèxtil de ‘quilòmetre zero’
Cotó Roig és un projecte que neix l’any 2014 a Manresa amb un objectiu clar: demostrar que és possible fer tèxtil a nivell local amb tota la traçabilitat del producte, i amb una minimització de quilòmetres, des del cultiu al camp fins la confecció de la samarreta. “Oferim teixits i fils per a dissenyadors i artesans i a part tenim una col·lecció pròpia de productes bàsics: pantalons, samarretes per grups, tote bags o confeccions a mida dins dels nostres coneixements”, explica Àngels Perramon Serra, una de les dues fundadores del projecte juntament amb Rosa Escalé.
En el moment més dur de la pandèmia, l’Associació de Veïns del Barri Vell de Manresa va impulsar un grup de confecció, format majoritàriament per dones, per cosir mascaretes per residències, associacions de veïns i altres equipaments, i Cotó Roig es va unir a la iniciativa. “Cada setmana ens repartien el material i recollien les mascaretes per distribuir-les als diferents llocs on es necessitaven. Quan tens un objectiu comú, l’organització és molt més fàcil”, explica Perramon.
La fundadora de Cotó Roig creu que, per a què hi hagi un canvi de paradigma cal reforçar la indústria. “Cal fer créixer el sector de la confecció tèxtil de l’economia solidària i que tingui un volum suficient per a què els mateixos industrials vegin que hi ha més necessitat d’enfocar-se cap a la producció local”, explica. “Hem d’apostar per projectes que fomentin el consum local i avançar cap a la sobirania tèxtil”, conclou Perramon.
Xarxa de Dones Cosidores: posant fil a l’agulla a l’empoderament
Mamalyona és un col·lectiu de mares joves de Barcelona i L’Hospitalet que es dediquen a dissenyar productes tèxtils i que reivindiquen poder fer la seva feina sense haver de renunciar a la criança de les criatures. El col·lectiu forma part de la Xarxa de Dones Cosidores de Barcelona, una iniciativa comunitària que va néixer impulsada per la Fundació Pare Manel i la cooperativa Etcèteres que compta amb una trentena de dones i que aposta per l’autoocupació en l’àmbit de la costura. “Aquest treball en xarxa ens ha permès compartir experiències, aprendre unes de les altres i també tenir més visibilitat i encàrrecs”, explica Tatiana Mishel Quispe Quintana, membre de Mamalyona.
Durant la pandèmia, ella i moltes altres dones de la Xarxa van participar en una iniciativa impulsada per Barcelona Activa on es va crear una xarxa local de 200 punts de costura per elaborar 300.000 mascaretes tèxtils per a la protecció del personal dels serveis essencials no sanitaris. Les integrants de la Xarxa de Dones van cosir, cadascuna des de casa seva, més de 13.000 mascaretes, segons explica Quispe Quintana.
La integrant de Mamalyona pensa que aquesta pandèmia ha generat més consciència col·lectiva en la manera de consumir, també en el tèxtil: “la gent valora molt més ara allò artesanal i el comerç local perquè, darrere d’aquells productes, es cuida més a les persones”, afirma.
Veraluna: una resposta global i local des del comerç just
Veraluna és una marca de roba i complements de comerç just d’Oxfam Intermón que produeix productes tèxtils i també de pell. La majoria de treballadors i treballadores que fabriquen aquesta roba són de l’Índia i ho fan en organitzacions de comerç just. El comerç just és un moviment global que té en compte els drets dels treballadors i valors ètics i mediambientals, front als criteris exclusivament econòmics del comerç tradicional.
Durant la pandèmia, les organitzacions de comerç just a l’Índia, un dels països més castigats per la covid-19 al món, han posat per davant la salut i seguretat dels treballadors: han pagat salaris als seus treballadors, han avançat diners per poder comprar les matèries primeres i seguir amb les comandes i han col·laborat en xarxes locals solidàries per fer front als efectes del virus. “El comerç just no només garanteix condicions i salaris dignes per als treballadors, sino que, en ser un moviment global, també serveix per demostrar que és possible un comerç que posi les persones i el planeta per davant dels beneficis i alhora per pressionar a les grans marques de roba per a què canviïn la seva manera de produir i no vulnerin els drets humans”, explica Eduard Sagrera, responsable de botigues a Catalunya d’Oxfam Intermon.
Sagrera veu que en aquesta “nova normalitat” hi ha una oportunitat per apostar per una altra manera de consumir i una economia més humana. “El comerç just és un moviment més dins del món de les economies solidàries i alternatives que, des d’una visió que va des d’allò local fins allò global, aposta per un consum que té un impacte beneficiós en les persones”, explica.
*Aquest reportatge s’ha realitzat amb la col·laboració de LaCoordi – Comerç Just i Finances Ètiques i el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Diputació de Barcelona.
Catalunya Plural, 2024 
