Els convenis i contractes de pràctiques són un pas que tota persona jove ha de seguir per tal d’incorporar-se al món laboral. El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) denuncia que, lluny de garantir l’emancipació juvenil, la gran majoria de pràctiques existents avui dia perpetuen la situació de precarietat i vulnerabilitat de les persones joves.
La Júlia, que va estudiar educació social, és una de les persones que ha volgut participar de la campanya Becàries Precàries que ha llançat el CNJC. Just va veure que aquesta naixia a través de les xarxes quan acabava un període de pràctiques que consistia “en anar allà, fer alguna cosa, passar el matí i ja està”. Afegeix que en cap moment va veure un rerefons pedagògic. En aquest vídeo explica de manera més exhaustiva la seva experiència: hores gratis, cobrint sovint una plaça estructural i sent el comodí per tothom. A més, la Júlia apunta que donat que els joves acostumen a tenir treballs precaris, les pràctiques les acabes allargant entre un o dos anys per poder estudiar, fer les pràctiques i també tenir temps per treballar i sostenir les dues activitats anteriors.
#BecàriesPrecàries
A través d’una bústia virtual, la plataforma d’entitats juvenils va recollir el 2019 diverses experiències per poder fer una radiografia de la situació actual. Segons els resultats obtinguts, bona part de les persones que han respost accedeixen a les pràctiques a través de la universitat, mitjançant un conveni de pràctiques, en molts casos curriculars, i per tant, pagant el cost dels crèdits universitaris com una assignatura més. La majoria ho compaginen amb estudis i altres feines, i a més, bona part realitzen més d’un període de pràctiques. Entre les principals males praxis detectades a partir de la bústia destaquen una tutorització insuficient o en molts casos nul·la, impagament o incompliment del conveni, l’allargament irregular del període de pràctiques, la realització de tasques estructurals i administratives que supleixen llocs de treball i l’oferiment irregular de continuïtat, a partir de pagaments en negre o contractes com a falsos autònoms. A més les estudiants remarquen una manca clara de projecte formatiu darrere els convenis i contractes de pràctiques, així com l’ús d’aquesta figura legal per tal d’evitar noves contractacions laborals i així abaratir els costos de les empreses.
El CNJC assegura que aquest panorama aguditza una situació de precarietat en la que ja es troba bona part de la població jove, provocant un encadenament consecutiu de períodes de pràctiques en molts d’ells, un estancament en la no cotització a la Seguretat Social, un aprenentatge nul o limitat i una sobrequalificació de moltes joves amb estudis superiors. Aquest mapa dibuixa un escenari en què el jovent es veu mancat de drets laborals, i repercuteix negativament en la inserció laboral de les persones joves, que alhora impedeix la seva emancipació.
Una dificultat afegida que assenyalen des de l’entitat és la manca de dades al respecte. Denuncien com avui dia és impossible saber quantes persones joves es troben en aquesta situació i en quines condicions es troben. Per aquest motiu reclamen al govern de la Generalitat la implementació d’un registre únic de tots els convenis i contractes de pràctiques, per tal d’unificar en una sola base de dades pública tota la informació sobre les beques. A més, la inexistència d’aquest registre únic impossibilita que, en casos d’excepcionalitat com amb la pandèmia de la Covid-19, durant el qual la majoria de convenis i contractes de pràctiques han quedat suspesos, no s’hagi pogut dur a terme un estudi a nivell quantitatiu de com ha afectat el confinament a aquelles estudiants en pràctiques.
A banda, la plataforma d’entitats juvenils també exigeix a les universitats i centres formatius de FP que vetllin per a que totes les pràctiques siguin remunerades dignament, que els horaris de classes i de les pràctiques siguin flexibles i compaginables amb la resta d’activitats laborals i formatives del jovent, un seguiment i tutorització adequades, l’oferta d’un nombre de pràctiques adients als estudis cursats per a tot l’estudiantat i assegurar l’existència d’un projecte formatiu.
En aquest sentit, la Júlia apunta que les pràctiques et donen un bagatge i un coneixement del què vols fer en un futur laboralment parlant. “Són útils pero s’ha de fer un reformulament de les pràctiques i de l’acompanyament des de la universitat perquè no passin aquestes coses”, assenyala. I és que per ella, “s’ha de reformular el concepte ‘ve gent de pràctiques'”. Creu que s’ha d’agafar gent de pràctiques per “ensenyar, acompanyar, guiar, qüestionar coses també del centre, no per tenir una persona de més que ajudi o faci les coses que fan més mandra”.
El contracte en pràctiques no promou l’estabilitat a l’empresa
Paral·lelament a la campanya del CNJC, la Fundació ISEAK publicava el seu estudi “El contracte en pràctiques: crònica d’un fracàs no anunciat”. Aquest estudi demostra que no s’han complert els objectius per als quals el contracte en pràctiques va ser creat: actuar com a palanca d’entrada al mercat laboral i afavorir la contractació estable de les persones joves.
L’informe documenta que el 73% de les persones que signen un contracte en pràctiques ja han treballat anteriorment, amb una experiència laboral d’un any i mig en signar el contracte. A més, un 10% d’elles ja havien treballat a la mateixa empresa on posteriorment van realitzar les pràctiques. Una altra dada que destaca el document és que la meitat dels contractes en pràctiques no arriba al final.
Sara de la Rica, Lucía Gorjón i Imanol Lizarraga, autors de l’informe, troben que una persona jove té menys probabilitat de romandre en l’empresa que una persona similar amb un contracte temporal estàndard de més de 3 mesos. A més, per qui es queden a l’empresa, la seva probabilitat de signar un contracte indefinit és notablement inferior si provenen d’un contracte en pràctiques que si ho fan d’un temporal.
L’únic resultat positiu que troba l’estudi és que per als que es canvien d’empresa, la probabilitat d’obtenir un contracte indefinit és superior si prové d’un contracte en pràctiques enfront d’un temporal.
D’acord amb els resultats, la fundació ISEAK proposa eliminar el contracte en pràctiques i substituir-lo per un contracte indefinit amb un període de prova de 6 mesos en el qual es bonifiqui la formació de les persones treballadores més joves.
Catalunya Plural, 2024 
