Roger Fe és responsable de l’Àrea d’Atenció Social del Centre Assís, a Sarrià-Sant Gervasi. Assegura que “hi ha famílies que abans no venien al repartiment de menjar, algunes han vingut amb nens petits i s’han posat a plorar a la cua”. Com a centenars d’entitats de la ciutat, aquesta associació ha hagut de donar una resposta d’emergència davant la pandèmia i prioritzar el subministrament d’aliments, paralitzant activitats, com ara els plans de formació, entre ells, un curs de jardineria que imparteix amb la Universitat de Barcelona.
Els professionals del tercer sector consideren que aquesta pobresa té un origen estructural que ha derivat en l’economia submergida i en un mercat d’habitatge especulatiu: “Hi ha gent que cobra i que no pot pagar una habitació. La pandèmia ha deixat veure que aquesta situació és inestable. Les persones més vulnerables són mares solteres, treballadores de la llar i les cures, cambreres i dones que pateixen violència masclista”, assenyala Fe. Des de l’inici del confinament, el centre Assís ha augmentat prop del 30 per cent el nombre de persones ateses, fins a arribar a les 150 per a esmorzar i menús i a les 45 en dutxes i rober.
Un altre model és el que duu a terme en el barri de Sant Antoni l’ONG De Veí a Veí, que proporciona cistelles quinzenals amb menjar i articles per a la higiene i la neteja de la llar. Per tal de fer un seguiment i evitar aglomeracions, prenen les dades dels veïns i els citen amb dia i hora, a més d’atendre els qui s’acosten per primera vegada.
Les xifres de De Veí a Veí parlen per si soles: Si abans de la pandèmia distribuïa 2,5 tones de productes al mes, ara reparteix més de 70 tones. Al març va començar a donar 1.000 menús setmanals a les tardes, i ja superen els 2.500. Ha passat de tenir 110 usuaris recurrents de la zona a 450 que vénen de diferents llocs de la ciutat, i ha duplicat el nombre de voluntaris, fins a arribar al centenar.
Siguin organitzacions petites, mitjanes o grans, totes elles coincideixen en la descripció del nou perfil que atenen arran de la crisi del coronavirus. La responsable d’Anàlisi Social de Càritas Diocesana de Barcelona, Miriam Feu, afirma que “amb la Covid hem vist un augment de persones que no s’haguessin imaginat mai que haguessin de buscar ajuda en una entitat social perquè ja anaven fent. Dins de la societat no exclosa, hi ha un col·lectiu, una societat insegura que tenia una ocupació precària, com ara feines de poques hores, contractes d’una setmana, o contractes parcials, amb un sou molt baix, que podien anar subsistint i que s’han quedat sense res”.
Els serveis de primera resposta de Càritas van assistir entre l’abril i el maig 10.710 persones, de les quals el 50 per cent no havia acudit mai, o bé feia molts anys que no recorrien a ells. “Necessiten ajudes econòmiques, alimentació, assessorament jurídic… Prestem molta atenció a les mares monoparentals, que són un perfil molt vulnerable tradicionalment”, sosté Feu. “El nostre model socioeconòmic té unes febleses molt evidents i amb la Covid s’han posat de manifest la precarietat laboral i qui són els primers a quedar desprotegits. Hi ha un nivell insuficient de prestacions que, a més, deixen fora molta gent. Les persones en situació irregular no tenen cap mena de retribució i, a nivell distributiu, les desigualtats són evidents. Hem de posar els esforços en què el mercat laboral ressorgeixi amb treballs dignes”, remarca. A conseqüència d’aquesta mala distribució de la riquesa, un 41 per cent de les llars ateses per Càritas no pot portar una alimentació adequada.
En aquesta mateixa línia, l’ONG Nutrició Sense Fronteres ha aportat en quatre mesos més de 309.900 racions, que equivalen a 79 tones, molt per sobre de les 238.056 racions del conjunt del 2019. Col·labora amb 28 entitats de Barcelona i l’àrea metropolitana, com De Veí a Veí o les noves Xarxes de suport mutu que han sorgit a nivell de barri des del març. Si abans de la pandèmia aportava l’excedent de restaurants i hotels, ara, amb el tancament d’aquests, aconsegueix els plats gràcies a empreses i iniciatives solidàries. Durant els tres mesos més durs del confinament, va arribar a prop de 8.000 usuaris.
Gran part dels menjadors i entitats socials de la ciutat es nodreixen del Banc dels Aliments, que en els tres mesos transcorreguts des del 14 de març ha distribuït 5,2 tones de menjar, que han arribat a una mitjana de 160.000 persones cada mes, la qual cosa suposa un creixement del 40 per cent.
“La crisi econòmica quedarà en res en comparació amb la crisi social”
L’Església Evangèlica de Gràcia compta amb una desena de voluntaris i reparteix aliments els dijous al matí, sobretot a veïns del barri. Acostumava a fer costat a unes 40 persones, però en quatre mesos la xifra s’ha duplicat, sense tenir en compte altres accions, com les dedicades a sensellarisme o als fills de famílies necessitades. “Cada setmana tenim casos nous. Hem passat de tenir grups molt fixos a tenir, progressivament, més gent. Les famílies estan vivint un moment difícil per la manca de feina. Moltes l’han perduda per la pandèmia i altres no han cobrat res i no tenen ingressos. Els que tenen una mica de diners, els dediquen a mantenir el pis i, per això, demanen ajuda per a aliments”, explica Noemí Cortés, responsable de l’àrea d’Acció Social de l’església.
La parròquia de Santa Anna, a Ciutat Vella, va atendre durant l’època més dura del confinament 250 persones que feien llargues cues al carrer des de primera hora del matí. Ara vénen un centenar, repartit en tres torns, entre les 11 i les 15 hores, mentre que les altres 150 s’han derivat a Càritas. Han habilitat tres taules allargades en el claustre on els comensals guarden una distància de dos metres i, en finalitzar, s’emporten una bossa amb menjar per a la resta de la jornada. Adrià Padrosa, educador social i coordinador de voluntaris, destaca que “es presenta un any complex. La crisi econòmica quedarà en res en comparació amb la crisi social. Hi ha gent que mai havia demanat ajuda, he vist com feien cua, amb els ulls plorosos, no sabien on anar, si a Càritas, a serveis socials, o a on”.
També en la fundació Arrels, que acompanya persones sense llar, han notat l’augment de consultes de gent que tem quedar-se al carrer en els pròxims mesos. Carla Ramos és educadora del centre obert del carrer Riereta, en el Raval, on també proporcionen orientació. “Ha vingut gent que ha acabat al carrer perquè tenia una situació precària, amb una feina poc estable i per temporades. Un mínim d’aquestes persones està en la intempèrie per primera vegada, no per desnonaments sinó perquè estaven en una habitació de reallotjament, per exemple, que és un altre tipus de precarietat d’habitatge”. Si bé Arrels és coneguda per acollir persones amb una situació més cronificada, “sí que ha trucat a la porta un perfil autònom amb capacitat per treballar però que s’ha quedat sense ingressos durant tres o quatre mesos”.
De l’ERTO a l’ERO?
Els sindicats posen l’accent en el cas dels treballadors que reben l’ERTO però que continuen tenint dificultats per fer front als serveis bàsics. El secretari de Política Territorial, Acció Social, Barcelonès i Migració de Comissions Obreres de Catalunya, Toni Mora, apunta que “hi ha una emergència social perquè s’ha incrementat el nivell de vulnerabilitat de la gent”. “Ara que estem en una suposada nova normalitat, no veiem la sortida que se’ns venia anunciant. La Covid no ens deixa ni ens deixarà en uns mesos i veiem que les inversions de les empreses estan aturades i que hi ha un desconcert de l’administració. Les nostres propostes van en la línia de reforçar elements de reforma estructural”.
Per a Mora, “hi ha una situació d’emergència social en què els ajuntaments estan desbordats i s’han autocreat xarxes socials que no tenen prou capacitat. Necessitem més coordinació entre les administracions i diàleg social, més enllà dels eslògans que ens en sortirem”. Des de CC.OO., demanen aplicar la llei d’estrangeria perquè, en casos excepcionals com l’actual, es regularitzi la situació de ciutadans que fa anys que viuen al país i es veuen obligats a treballar en l’economia submergida. “L’Ingrés Mínim Vital és un bon instrument, però ens trobem amb falta de recursos i falta de coordinació entre la Generalitat i el Govern de l’Estat, i seria molt negatiu que al final no tingués un efecte real sobre els més vulnerables”, agrega Mora.
De la mateixa manera es pronuncia la secretària de Polítiques Socials de la UGT de Catalunya, Enriqueta Durán, per a qui “la pandèmia ha posat en relleu una precarietat que ja existia”. “L’administració de l’Estat és molt subsidiària: els ERTO han comportat una minorització de les nòmines i la majoria es paguen tard i malament, a més que suposen el 70 per cent del sou. Hi ha el risc que molts d’aquests ERTO es converteixin en ERO”.
Segons Durán, les prestacions econòmiques són benvingudes, però si no vénen acompanyades d’una bona gestió, no arribaran als qui les necessiten: “Ha estat un desastre la implementació de l’Ingrés Mínim Vital (estatal) i la Renda Garantida de Ciutadania (catalana). Cal reforçar els plans d’ocupació perquè la gent mereix tenir una feina digna, i si això no es reforça cada vegada hi haurà més pobresa”. Com a exemple, recorda l’estudi d’Oxfam Intermón que alerta de l’augment de 90.000 nous pobres a Catalunya.
Una qüestió de drets
Des de l’Ajuntament de Barcelona, la Comissionada d’Acció Social, Sonia Fuertes, subratlla que “el que hem viscut és l’expressió del que ocorre quan algunes persones estan en situació de precarietat i viuen al dia, i s’han quedat sense feina o estan amb ERTO. S’ha donat una situació d’excepcionalitat i no tenen economia suficient per sobreviure més enllà d’una setmana”.
Fuertes posa en valor l’esforç a contrarellotge dels serveis socials del consistori, que en els quatre primers mesos del confinament van assistir prop de 44.500 ciutadans, un 20% dels quals no havia necessitat fins llavors aquesta atenció o feia més d’un any que no l’havia requerida. El 70% correspon a dones i la meitat té entre 31 i 50 anys. Del març al juliol, s’han atorgat gairebé 18.800 ajudes d’emergència per valor de 8 milions d’euros, i el nombre de menús diaris repartits, en cooperació amb les entitats socials, ha passat de 3.800 al març a 7.200 al juliol.
Fuertes aposta per avaluar les necessitats socials conseqüència de la pandèmia des de l’òptica dels drets i creu que la resposta passa pel fet que hi hagi “una garantia d’ingressos que ha d’arribar a totes les persones”, en referència a l’ingrés mínim i a la renda garantida. “Cal un millor sistema de protecció social que inclogui un habitatge digne, ingressos suficients i qualitat en l’ocupació. Així, si l’ocupació trontolla però estan garantits aquests ingressos i l’habitatge, el punt de partida no és tan feble”, conclou.
Catalunya Plural, 2024 
