Carlos García Juliá va assassinar dos dels advocats laboralistes del madrileny carrer d’Atocha. Els va assassinar disparant sobre ells sis trets amb la seva Star model Súper a la qual havia col·locat un canó del 9 Parabellum.
Jo estava a la sala que el jutjava al costat de mitja dotzena d’homes més, tots militants de la ultradreta. Des del meu seient en veia les esquenes lleugerament inclinades. Havien assassinat cinc advocats i ferit altres quatre, entre ells una dona que mai no va poder superar el trauma de seguir vivint mentre la seva parella i els seus amics havien mort i va acabar suïcidant-se anys més tard.
A García Juliá el rector de l’església de San Ginés el va definir com a normal, jovial, afectuós, de moral exemplar. El rector va definir també els pares: García Juliá era fill d’un comandant d’artilleria, cristià com cal, que freqüentava diàriament els sagraments, i d’una senyora a la qual cabia definir com de principis religiosos arrelats i bona educadora dels seus fills.
Llegeix l’article complet a El Balcó – El bloc de José Martí Gómez
Catalunya Plural, 2024 
