Cada dia, cada hora, hi ha algú que creua la Mediterrània, en condicions precàries i riscoses, per a fugir de casa seva, de la guerra, de la fam o de la persecució. Una tragèdia que no para. Tot i això, sovint només en parlem als estius, quan l’actualitat informativa baixa i, de sobte, hi ha “espai” als informatius i diaris per parlar de la mal anomenada “crisi migratòria”. Durant la resta de l’any, restem ‘immunitzats’ a aquesta realitat.
Enguany, però, la invisibilització ha arribat a l’estiu. A aquest estiu estrany en què les altres crisis, les del món occidental i el nord global, roben el protagonisme i les hores de tertúlia a la tragèdia a la Mediterrània. Open Arms continua fent la seva feina i salvant vides mentre que nosaltres només parlem de si els nostres nens i nenes podran tornar a escola, mentre que n’hi ha molts que pugnen per sobreviure al cementiri d’aigua. Només ens preocupem de si cobrarem les prestacions o si ens faran un ERTO, mentre que n’hi ha molts que han deixat casa seva per pura supervivència.
No cal pecar d’ingenus ni de bonistes: totes les crisis són dramàtiques per a les persones més vulnerables. Però preocupar-se d’una no treu deixar de parlar de l’altra. Ans al contrari: si volem solucionar les desigualtats, les hem de solucionar totes.
Catalunya Plural, 2024 
