L’Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Activa, va anunciar a principis d’agost la injecció de 6 milions d’euros a un pla d’impuls d’ocupació a la ciutat per fer front a “l’impacte de la pandèmia, protegir el treball i fomentar els llocs de d’ocupació de qualitat, amb immediatesa i com a mesura extraordinària”.
Un pla que, segons explicava Raquel Gil, comissionada de Promoció de l’ocupació i polítiques contra la precarietat, dona resposta als indicadors actuals del mercat de treball a la ciutat, amb un atur que ha superat el llindar de 90.000 persones al juny, un 40’9% més que el mateix període del darrer any. El pla combina l’ajuda a empreses que ara necessiten contractar i les persones que es troben en situació de cerca de feina.
Parlem amb Raquel Gil sobre els reptes de futur, els col·lectius més vulnerables que, de nou, tornen a ser els de sempre i sobre formació, digitalització, recursos i apostes.
El càlcul de l’atur a Barcelona diu que ja ha pujat un 40,9% més que en el darrer any sencer. A nivell de Catalunya l’atur a l’abril era un 12,17% més que a l’abril del 2019 i al juny hi havia un 35,76% més que el juny de 2019. Fora de la crisi per la COVID, aquestes dades d’atur evidencien una crisi de model, un model temporal i precari.
Ja. I compta a banda que aquestes dades deixen fora els qui tenen ERTOs actius. Esperem que no acabin en acomiadaments però és molt probable que a alguns se’ls hi rescindeixi el contracte i l’atur torni a pujar.
Les dades mostren que tenim una contractació molt temporal i molt precària. A la mínima que hi ha alguna cosa que no funciona, determinada gent surt del mercat de treball i sempre acostumen a ser els mateixos: joves i dones. Hi ha molta gent que esperava ser contractada i no ha passat i segueixen a l’atur. Altres estan consumint prestacions i no estan generant per tenir de noves. Hi trobem també la gent en el sector serveis i la gent amb un nivell d’estudis més baix.
Tenim un sistema que quan genera ocupació la genera molt intensiva en mà d’obra però amb una mà d’obra molt poc qualificada i, a més, amb unes condicions de feina que fa que siguin els primers a sortir.
Com enfronteu això entenent que és cíclic?
El sentiment ara, com passa amb totes les crisis, allò important és que la gent tingui feina i sí però no oblidem quin tipus de feina i amb quines condicions. De l’anterior crisi ja vam sortir amb pitjors condicions de les que teníem en entrar i tot això s’arrossega. Quan començàvem a treure el cap, no diré que ens havíem recuperat perquè crec que no ho havíem fet, però quan trèiem el cap i podíem començar a pensar en com millorar les condicions, situar el discurs en la qualitat de l’ocupació, tornem a tenir una situació de crisi amb una destrucció molt ràpida d’ocupació. La gent torna als bàsics. Primer tenir feina i després mirar les condicions.
És important entendre que és cíclic, que si generem ocupació de la mateixa manera de sempre qualsevol tensió que hi hagi al mercat en un futur ens portarà a la mateixa foto: destrucció ràpida de llocs de treball molt precaris
Dins el pla de xoc parleu d’una nova línia d’ajuts a la contractació amb subvencions per a nous contractes que tinguin una durada mínima de sis mesos. Tot i ajudar a la batzegada, aquestes mesures no promouen canvis estructurals. Són eines per postposar les conseqüències?
El tema és que no tenim competències en matèria laboral… I no ho dic per treure’ns-ho de sobre perquè sempre dic això i després dic no tindrem competències però sí que tenim responsabilitats amb la gent perquè nosaltres som la seva administració més propera.
A banda, no podem fer normativa laboral ni canviar condicions però podem ajudar a generar un relat diferent, a millorar l’ocupabilitat de les persones i a intentar ser exemples de tipus de contractacions.
Els sis mesos o el protocol d’intentar que tots els sous siguin per sobre dels mil euros i compleixin amb un mínim temps-sou, entenem que no són exemples que tindran afecció en totes les contractes de la ciutat però sí que serveix per mostrar que és possible dibuixar condicions viables per l’empresa i més dignes pels treballadors.
En presentar el pla parlàveu d’haver-ho treballat amb agents socials, sindicats i patronal.
Intentem treballar-ho amb els agents socials perquè es tracta de decisions col·lectives. Per exemple quan s’han tractat temes de salari de referència a la ciutat és evident que un ajuntament no el pot fixar. Però pot treballar amb els agents socials, amb els sindicats i la patronal que són els qui després porten la negociació col·lectiva i amb la resta d’administracions per empènyer en aquesta direcció.
Tu quan dius que el salari de Barcelona hauria de ser de 1200 i escaig euros estàs posant una referència però també estàs fent evident com d’insostenible és viure amb segons quins salaris en aquesta ciutat. Si tu dius que això és el mínim que una persona necessita per poder viure i pagues sous de salari mínim doncs hi ha molta gent que no està cobrant el suficient per viure i aquí hi ha un problema.
Quan dius que el salari de Barcelona hauria de ser de 1200 i escaig euros estàs posant una referència però també estàs fent evident com d’insostenible és viure amb segons quins salaris en aquesta ciutat
Aquesta setmana dèieu que des de l’inici de la crisi havíeu ates 44.000 persones des de serveis socials.
Abans de la COVID ja hi havia qui tot i tenir un sou, tenir una feina, fer horaris terribles no arriba a finals de mes i ha d’anar a serveis socials. Des de famílies monoparentals que han de pagar tot el que comporta la conciliació per poder anar a treballar a directament sous que no et cobreixen un lloguer a Barcelona o gent que ha de marxar. Si a aquesta gent que ja hi havia a serveis socials li sumes a la gent que està gastant prestacions, fixes discontinus que es pensaven que tornarien a treballar quan comencés la temporada turística… La xifra va pujant. El problema de molts dels nous és que la prestació que els hi donen no arriba o no tenen prestació
Amb aquesta nova gent també esteu aprofitant per fer difusió de les accions formatives?
Hi ha dos temes. Un és assegurar rendes. Entenem també que serà molt positiu tornar a posar en marxa la renda de l’ingrés mínim vital igual que a Catalunya hi havia la renda garantida.
L’altre és veure com grups vulnerables però que estan a prop del mercat laboral amb els plans d’ocupació es poden reinventar. Estem parlant de col·lectius molt socials que surten d’una problemàtica X o també gent que té problemes d’accés per l’edat que té, és a dir majors de 45 anys o molt joves, també dones que han patit violència de gènere, gent amb estudis baixos… Intentem que siguin prioritaris en aquestes contractacions que fa l’ajuntament i després amb programes específics.
Després hi ha tota la gent que ha perdut la feina i intentes acompanyar. Hi ha sectors que normalment recullen quan passa això. Durant la crisi de la construcció: es destrueix molta ocupació, aquesta l’absorbeix hostaleria i serveis que també són intensius en mà d’obra. Ara ens trobem que no hi ha cap sector que sigui molt intensiu en mà d’obra que estigui prou fort per assumir tota la gent que surt. Ara les dades ens diuen que hi ha sectors com el tecnològic o com el sanitari o fins i tot les administracions públiques que han continuat funcionant. Hem de poder acompanyar a qui ha deixat de treballar i que el seu sector a més trigarà a tornar-se a recuperar perquè faci el trànsit cap a sectors més alternatius. Aquí hi ha les accions formatives, el programa reskilling que permeti cobrir perfils d’alta demanda. Els sectors de l’energia, verds, poden tenir futur… no és buscar una solució de sis mesos, això els ha d’ajudar a reconduir el seu procés professional.
Hem d’apuntar molt cap el futur. No es tracta de tenir els aturats millor formats del món i mentrestant que la gent no tingui feina. Es tracta de reactivar l’economia. Això per tant està complementat amb el suport a empreses i autònoms perquè si no, no hi haurà feina.
També hem d’acompanyar la gent que ha perdut la feina o està en situació d’ERO i no sap que passarà en el futur perquè pugui fer aquesta readaptació de les seves capacitats cap al mercat, posar-la al dia. Hi ha gent que duu 20 anys a la mateixa empresa i mai s’havia plantejat que hagués de buscar feina i no sap ni com ha de fer el currículum ni com explicar les competències que ha adquirit. Aquí nosaltres plantegem com podem ajudar a la gent a formar-se o a recapacitar-se.
Totes aquestes mesures les heu treballat a través del CECORE (Centre de Coordinació de la Resposta Econòmica). Com ha anat?
Es va posar en marxa un centre de coordinació d’emergències al principi de la pandèmia. Totes les gerències estaven alineades per donar resposta. Amb el tema dels pavellons els metges els va posar la Generalitat però tota la part logística la va posar l’Ajuntament. En el moment que això va estar coordinat vam veure que a banda del sanitari hi hauria un impacte econòmic i calia que anéssim igual de coordinats.
Tres cops a la setmana ens veiem i miràvem les prioritats tota l’àrea econòmica. Això ens ha permès treballar de forma molt transversal. Per exemple des de Barcelona Activa i ocupació estem coordinats amb l’àrea de comerç perquè ens donin a conèixer necessitats formatives també. Està molt bé que busquin perfils de comercial digital però aleshores no valdrà un perfil de dependent al detall a l’ús, necessites algú que sàpiga encarregar-se del comerç online. Estem treballant amb els gremis i amb el sector en fer aquestes deteccions. Per posar un exemple.
Heu hagut d’innovar també vosaltres mateixos i fer teletreball des dels vostres serveis. Els punts d’informació laboral pel que tinc entès estan fent assistència telemàtica
Sí. Tenim tres punts fixes a Ciutat Vella, Sants i Nou Barris i ara ho hem centralitzat a nivell de ciutat al telèfon, hem obert un nou cens i hem reforçat les hores de servei. Pensa que en aquests mesos hem fet més atencions que en tot l’any passat en els serveis propis. A part també hem intentat treballar en xarxa amb sindicats i pactar criteris. Nosaltres podíem donar informació però amb certes coses potser era millor també dirigir-los a un sindicat si estava fent una negociació. Poder fer-ho virtual ha permès que fos a àmbit de ciutat. Les dades demostren que han augmentat les consultes en altres districtes de la ciutat que no tenien i per tant no venien.
Ha obligat a virtualitzar tot el que s’estava fent. També els cursos. Excepte aquella part molt experiencial que no s’ha pogut fer, fins i tot els oficis han pogut fer tota la part a distància. Molts s’han reinventat i els professors han hagut de buscar fórmules que no s’havien plantejat. Comentàvem que seran els primers professionals formats en l’ambivalència absoluta de com fer-ho en físic i en virtual.
A nivell d’ajuntament el divendres abans que canvies el món hi havia 200 persones que podien treballar des de casa amb accessos, des dels serveis de BCN activa, alguns programes que tenien a veure amb certificats de professionalitat sí que han hagut de baixar el ritme i crear continguts en paral·lel per poder continuar la formació però tota la formació pròpia de l’ajuntament, en programes del SOC, s’han pogut fer seguiments i tutories també amb un esforç de temps.
El Saló de l’Ocupació el manteniu en principi
Veurem. Estem treballant en què sigui presencial però amb contingut online per si no es pot fer. Hem aconseguit que s’hi posin també la Diputació i la Generalitat. Hem convertit el saló de l’ocupació juvenil en el saló de l’ocupació en general. Estem parlant també amb empreses i autònoms i esperem que això sigui un saló de la recuperació econòmica. Veurem com arribem i esperem que puguem amb totes les garanties.
A diferència d’altres fires aquest saló és molt local. Normalment el fem orientat amb el saló de l’ensenyament i tot i que l’obrim volem que els joves segueixin tenint un espai molt marcat perquè és un col·lectiu que està patint molt i també perquè molts d’ells seran la segona crisi que pateixin en 10 anys.
En un estudi sobre precarietat juvenil el CNJC deia que el 88% de les dones i el 82% dels homes joves ocupats estan al sector serveis
Tots els temes de formació amb els joves tenen molta més importància que amb altres col·lectius perquè s’estan jugant la carrera. Els hem d’ajudar a arribar al mercat de treball i també veure com treballem amb els joves. Tot el tema de digitalització és molt necessària. Tots tendim a pensar que vénen apressos, que saben de noves tecnologies i no és veritat. Saben com funciona el mòbil i les xarxes socials però no saben de programació o de digitalització en la feina concreta que fan.
Creiem que és molt important perquè ells sí que es trobaran amb un mercat fortament digitalitzat. Ens trobarem amb majors de 45 que potser no aporten digitalització però poden aportar l’expertesa però els joves no ho tenen això.
Podem formar en idiomes, en la capacitació digital, en l’accés a plans d’ocupació, també apropar-los al mercat i això també passa perquè les empreses contractin. Quan hi ha cops, els que estan en pitjor situació són els primers que cauen i els joves estan en una situació molt precària en el mercat de treball. Precarietat, temporalitat i molt lligat sempre al sector serveis que ara mateix no hi és i trigarà a recuperar-se.
Els joves són un col·lectiu que està patint molt: molts d’ells serà la segona crisi que pateixin en 10 anys
Hi ha diferents perfils: jove amb poca formació, jove que ha acabat estudis i no troba feina i també el jove que estudia i té feina per pagar-se aquests estudis…
Tendim a parlar dels jovers en genèric però hi ha molts perfils. Hi ha els que treballen des de molt joves, els que han deixat de treballar i d’estudiar… En molts casos amb aconseguir que un jove que ha deixat els seus estudis per un tema de dificultats del seu entorn o de manca de motivació es reenganxi amb els estudis reglats, ja estàs avançant molt més que no fent-li un contracte de sis mesos no sé on. Hem d’encertar-ho molt amb la resposta i entendre que no hi ha fórmules màgiques. Hem d’anar cap a uns itineraris molt més personalitzats: dins el que cadascú necessita com pot desenvolupar-se al màxim. Que jo no trobi feina tenint estudis universitaris potser fer un curs de programació tampoc em serveix de res perquè jo vull ser ambientòleg.
Per alguna gent tornar a la formació reglada serà un gran avanç i altres que cal que el seu sector tingui un reforç a la contractació. Aquí també és important tot el tema de les FP duals, que des de l’ESO els joves coneguin cap a on van. Com a mínim que coneguin per poder decidir. Que tinguin a la mà tot el ventall de què hi ha més enllà del què veuen a casa. També és importar mostrar a les noies totes les carreres més científiques.
Per altra banda, des de les administracions com s’arriba a ajudar a la gent que no està regularitzada sigui perquè no té contracte, sigui perquè no té papers administratius regularitzats per exemple…
Trobem tot el sector de cures i les treballadores de la llar però també persones que cuiden gent gran a casa no estan regularitzades i a més han estat les primeres a quedar-se a casa, perdre la feina i sense cap prestació.
Estem mirant amb Drets Socials i en el marc d’un projecte europeu amb altres ciutats quins perfils professionals hi ha en aquests sectors amb la intenció de visibilitzar-los i regularitzar-los. Són sectors molt invisibles, ja que són tasques molt feminitzades que sempre s’havien fet en l’entorn de la llar i no es mostraven.
També hi ha un part d’intentar empoderar les dones en aquests sectors. Aquest any abans de la pandèmia vam fer una formació amb dones que no estaven regularitzades i no podien accedir a certificats de professionalitat però estaven treballant. La vam fer en un format online sabent que podria haver-hi dificultats però així tot depenia dels seus tempos. S’han posat en marxa espais de benestar, trobar-se amb dones en la mateixa situació que tu poder treballar temes de salut, temes familiars…
El 50% de la gent que treballa en el sector de cures ho fa en l’economia submergida o informal i ens agradaria que aquest sector es reordenés de manera diferent. Té una dimensió tan gran també que ha d’anar acompanyat que les empreses del sector facin un tractament diferent i que les administracions puguin destinar més recursos i que les famílies puguin arribar a aquests serveis d’una manera regular.
Amb gent en situació irregular d’altres àmbits com treballeu?
Intentem treballar amb districte i punts dels barris perquè arribi el màxim d’informació arribi i aleshores el què fem és tenir el contacte d’aquesta gent i posar-la en contacte amb empreses que busquin certs perfils. Per exemple, si hi ha gent que no té la formació que jo necessito doncs ajudem-la o en altres casos la persona no té situació administrativa doncs ajudem-la, està bé que pugui aconseguir una feina per regularitzar la seva situació.
Això s’ha fet en els casos del top manta però també coordinat amb serveis socials fent casos de seguiment que sabem que hi ha possibilitats i que compleixen tots els requisits de la norma però els hi falta el contracte. Aquest acompanyament també l’hem posat en marxa.
Si el sou que pagues no permet que la gent visqui, estàs contribuint a unes relacions laborals que quan hi ha el més mínim problema tornen una altra vegada al mateix.
Per acabar de repassar, a nivell de gènere es va estipular que les empreses amb més de 50 treballadors havien de tenir un pla d’igualtat. Tot i això acaba sent la dona qui acaba assumint les reduccions de jornada
Per voluntat pròpia ho fas quan tens capacitat de triar no quan ets la que té el sou més baix i les condicions més dolentes… Moltes dones diuen que pel que els hi costa la guarderia es queden elles a casa. No, perdona, estàs sortint del mercat de treball, estàs deixant de cotitzar i deixant una sèrie de coses que després et perjudicaran més.
La temporalitat a temps parcial normalment és per a les dones i si analitzes les causes és perquè has de compatibilitzar-ho amb cura d’infants, de gent gran… Als homes quan els hi preguntes majoritàriament és ‘perquè m’estic formant o preparant per una altra cosa’, però poc sovint per cures.
Està bé que hi hagi plans d’igualtat però aquests s’han de crear amb els treballadors. Si ve una consultora i et proposa mesures i es queden en un calaix serveix de poc. S’ha de fer seriosament i s’han de posar elements de seguiment. No serveix de res fer un pla i que es quedi allà. Requereix una part de responsabilitat de voler fer-ho bé.
Les situacions com l’actual el què fan és evidenciar el què ja no funcionava abans. En matèria d’igualtat s’estaven fent coses quan va arribar l’anterior crisi i ja va passar: ja ens hi posarem, primer el que és important és que l’empresa no tanqui… La resta ja ho arreglarem després. No. A l’empresa, la sostenibilitat ha de ser també social. Si el sou que pagues no permet que la gent visqui, si els horaris són inhumans, estàs contribuint a unes determinades relacions laborals que quan hi ha el més mínim problema, ens fan tornar una altra vegada al mateix.
No és casualitat que els punts de defensa hagin vist multiplicades les seves consultes. Has de fer que algú informi què es pot fer, que no, quines eines té per protegir-se… Ens estan arribant gent que està en un ERTO i els fan anar a treballar, aquesta picaresca dels qui intenten aprofitar-se. No tindrem una tardor fàcil. Els punts tindran molta més feina.
Catalunya Plural, 2024 
